ACOTACIÓ (escènica) .- Indicació complementària sobre el desenvolupament de l'acció, especialment en el teatre.

ACTE .- Cadascuna de les parts - generalment tres- en què, tradicionalment, es dividia una representació teatral. Corresponen a l'esquema clàssic de desenvolupament de l'acció : plantejament, nus i desenllaç.

ACTE SAGRAMENTAL .- Obra dramàtica en un acte, de caràcter al.legòric i de tema religiós. Va ser prohibit pels moralistes el 1765.

ALBA .- Gènere líric de la poesia trobadoresca. Descriu els sentiments dels amants que s'han de separar a trenc d'alba, després d'haver passat la nit junts.

ANTAGONISTA .- En una narració o en una peça teatral, el personatge que, en un moment donat, s'oposa al protagonista.

ANTOLOGIA .- Selecció de textos literaris. Poden ser textos de qualsevol tipus i obeir a criteris molt variats quant a la tria (autor, període, tema, etc.).

APÒLEG .- Narració curta, senzilla i de caràcter al.legòric - conte o faula-, de la qual es pot extreure una ensenyança moral.

APOLOGIA .- Escrit de defensa i elogi d'alguna cosa o d'algú. ARGUMENT .- Conjunt de fets que es narren en una obra. Més específicament, l'organització i el desenvolupament del seu contingut temàtic.

ARTIFICIÓS .- Referit a una obra literària, n'indica l'absència de naturalitat.

ASSAIG .- Pertanyent al gènere didàctic, consisteix en l'exposició d'idees sobre els diversos camps del coneixement.

ASSUMPTE .- Veg. Tema.

BALADA .- Gènere líric de la poesia medieval d'origen popular, conreat pels trobadors i pels poetes medievals catalans. El seu nom fa referència al fet que es tracta d'una poesia per ser cantada i ballada. No tenia un contingut temàtic concret. Durant el romanticisme la balada donà nom a una composició narrativa de caràcter melangiós de tema llegendari o fantàstic.

BAMBOLINA .- En un teatre, cadascuna de les tires de tela pintades que van penjades d'un cantó a l'altre de l'escenari i figuren la part superior de la decoració. BEATUS ILLE .- Tema de la poesia del Renaixement, provinent del model llatí d'Horaci. És la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla, natural i perfecta.

BIBLIOFÍLIA .- Afició pels llibres. Inclou, sobretot, la valoració del llibre en tant que objecte, i el col.leccionisme de peces rares i/o valuoses, per diverses raons.

BUCÒLIC .- De tema pastoril. Té l'origen en la literatura clàssica i fou àmpliament usat durant el Renaixement. En els poemes bucòlics, el poeta posa els seus sentiments en llavis d'uns pastors, totalment idealitzats.

CANÇÓ .- Gènere trobadoresc i composició lírica, generalment de tema amorós, de tradició antiga. La cançó popular, lligada a la música i a una estrofa lliure presenta una temàtica molt variada. Els trobadors van convertir-la en el vehicle poètico-amorós de la poesia culta. En la literatura catalana, la cançó culta, consta de 5,6 o 7 cobles de vuit versos decasíl.labs, amb una tornada de quatre versos, el darrer dels quals contenia el senyal. A partir de l'Edat Mitjana, el terme va ser substituït, en funció de la forma o el tema, per altres termes: madrigal, balada, etc.

CANÇÓ DE GESTA .- Poema èpic medieval (de fet, és l'epopeia medieval) per ser recitat o cantat, que narra els fets extraordinaris d'herois que han esdevingut mites populars i nacionals. Formalment està fet amb tirades monorrimes. Eren transmeses pels joglars. Són cançons de gesta la Cançó de Rotllà o el Cantar del mio Cid. En català no se n'ha conservat cap, tot i que n'han restat mostres prosificades a les cròniques de Jaume I i de Bernat Desclot.

CARACTERITZACIÓ .- Procediment narratiu mitjançant el qual l'autor atribueix a un personatge els trets, tant físics com psicològics, que l'identifiquen. Pot ser directa, si algú ens diu explícitament com és, i indirecta, si és el lector que ho ha de deduir de la narració.

CARPE DIEM .- Tema de la literatura clàssica, reprès pels poetes del Renaixement, que, després d'algunes reflexions sobre la fugacitat de la vida, insten l'home a viure-la amb intensitat i plaer.

CATARSI .- Aquesta paraula d'origen grec, que significa purificació, al.ludeix a l'objectiu que persegueix la tragèdia, això és, despertar en el públic el sentiment de compassió, de pietat i de terror, produït per la seva identificació amb l'heroi, i, en certa mesura, la sublimació de les pròpies passions.

CLÍMAX .- Situació de màxima tensió en una narració o peça de teatre. Els personatges arriben al punt culminant del conflicte, de tal manera que les seves relaciones necessàriament han de canviar a partir d'aquest moment. CLIXÉ .- Expressió que, a força de ser repetida, esdevé un estereotip cada cop més buit de signicació.

CODOLADA .- Gènere de la poesia popular, amb versos heptasíl.labs apariats, encara avui ben viu a l'illa de Mallorca. També fa referència a una forma mètrica : tirada de versos formada per una sèrie d'apariats que alternen versos llargs (de vuit o de set síl.labes) i curts (de quatre).

COMÈDIA .- Text dramàtic que aborda l'aspecte festiu i amable de la vida quotidiana, amb la intenció de distrure i divertir el públic, i amb un final feliç.

COMMEDIA DELL'ARTE .- Espectacle teatral popular, de caràcter festiu i burlesc, nascut a la Itàlia del s.XVI. Les representaciones es feien a l'aire lliure i es basen en la improvisació textual i gestual, i, doncs, en el treball d'actor, a partir d'uns personatges fixos (Pantaleone, Arlequí, etc.) i d'unes situacions esquemàtiques també fixes, on l'amor, l'equívoc, i el transformisme, no poden faltar.

CONFLICTE .- Oposició no resolta d'una situació argumental. Pot ser intern, si es planteja en el si de la consciència d'un personatge, o extern.

CONTE .- Narració breu, d'acció condensada, d'un assumpte de ficció. Una narració d'aquest tipus, caracteritzada, sobretot, per la seva brevetat i esquematisme, i alhora per la intensitat narrativa, ha donat peu a gran varietat de manifestacions, des de les populars, com les rondalles i les llegendes, fins a les d'intenció didàctica i/o moralitzant com els exemplis medievals, les faules i els apòlegs. I, ja en el s.XIX, el quadre de costums.

CONTEXT .- Conjunt d'elements externs al text que, però, s'hi projecten a través de multitud de referències, implícites i explícites de tot tipus.

COR .- En la tragèdia grega, el grup que, en les pauses, col.lectivament, cantava o recitava comentant el que s'anava representant.

CORIFEU .- El que dirigia el cor de les tragèdies gregues.

DESCRIPCIÓ .-Procediment narratiu, mitjançant el qual s'explica en detall com és una cosa; d'aquesta manera, es fan presents en la imaginació del lector les característiques, especialment físiques, que identifiquen un personatge, un objecte, un paisatge o una situació.

DESENLLAÇ .- En el desenvolupament clàssic de l'acció narrativa, la part final de l'argument, que resol la narració.

DIÀLEG .- Procediment literari, mitjançant el qual dos o més personatges conversen en el decurs de l'acció. És, òbviament, el recurs fonamental de l'acció teatral.

DISCURS .- En l'obra literària, l'organització concreta que prenen els materials lingüístics amb què s'articula la narració.

DISTÀNCIA (distanciament) .- És el grau d'allunyament emocional del narrador envers els fets narrats.

DITIRAMBE .- Poema líric de to entusiasta. Composició poètica de caràcter dionisíac, inicialment en honor de Dionís/Bacus.

DRAMA .- En general, text dramàtic, obra teatral. Planteja un conflicte que, a diferència del de la tragèdia, se situa en un nivell humà, el final del qual és tràgic.

DRAMÀTICA (GENERE DRAMÀTIC).- Gènere literari al qual pertanyen les obres representables en un escenari mitjançant l'acció i el diàleg.

EDICIÓ CRÍTICA .- Edició d'un text, feta a partir de tots els originals i edicions diferents conegudes. Estableix la forma original del text i les seves variants conegudes, tot comentant- les.

EDICIÓ PRÍNCEPS .- Primera edició d'una obra.

ÈGLOGA .- Composició poètica de tema amorós en què dos o més pastors o amants dialoguen, en un ambient bucòlic.

ELEGIA .- Composició lírica que expressa sentiments de dolor davant la desgràcia. El plany trobadoresc era un poema elegíac.

ENIGMA .- Obra en vers (també en prosa) que descriu alguna cosa metafòricament, de manera que resulta ser una endevinalla.

ENTREACTE .- Espai de temps entre els diferents actes o parts d'una representació escènica.

ENTREMÈS .- Durant l'Edat Mitjana, era una figura o grup de figures inanimades que fixaven una escena i es mostraven en les festes cortesanes. Després van cobrar moviment i música, i van esdevenir mínima acció teatral de temàtica històrica o religiosa. A la fi del s.XVI van ser ja peces teatrals breus, de caràcter lleuger i caricaturesc, que es representaven en els entreactes de les comèdies.

ÈPICA (GÈNERE ÈPIC) .- Gènere literari al que pertanyen les obres narratives en vers, que narren la història d'un poble, els seus fets memorables i les gestes dels seus herois.

EPIGRAMA .- Composició lírica breu que expressa un pensament enginyós, habitualment satíric.

EPISODI .- Conjunt d'esdeveniments relacionats pel contingut i pel marc, que es produeixen en un moment de l'acció narrativa.

EPÍSTOLA .- Forma d'exposició de l'assaig que aprofita l'estructura formal de la carta per exposar idees i pensaments.

EPITAFI .- Composició lírica breu, de caràcter seriós o satíric, l'objectiu de la qual és servir d'inscripció funerària.

EPITALAMI .- Composició lírica, l'objectiu de la qual és cantar un casament.

EPOPEIA .- LLarg poema (o conjunt de poemes), el tema del qual és la narració dels fets heroics d'un poble o civilització, els seus mites i els seus herois. És el més important dels subgèneres èpics. Són epopeies el Ramayana, pel que fa la Índia, l'Odissea i la Iliada, quant a Grècia, i els Nibelungs, en relació als pobles germànics.

ESCENA .- En les obres de teatre, cada conjunt de situacions relacionades per l'acció i la temporalitat, en què es poden dividir els actes. Estan marcades per l'entrada i sortida dels personatges.

ESCENOGRAFIA .- Referit a l'activitat que consisteix a crear l'espai en què es representarà l'obra teatral. Crea en l'espectador la il.lusió de l'espai. ESPAI .- Marc fisic, però també social i psicològic, en què en produeix l'acció dels personatges, en una obra literària.

ESTIL .- Es diu del conjunt d'elements que caracteritzen la manera específica d'un autor, o més genèricament d'un grup d'escriptors, de produir el text literari.

ESTIL INDIRECTE .- Veg. ESTIL LLIURE INDIRECTE.

ESTIL LLIURE INDIRECTE .- Referència a la manera d'al.ludir al punt de vista narratiu que intenta reproduir, malgrat l'existència del narrador, la veu de la consciència del personatge.

ESTRUCTURA .- Disposició del diferents elements narratius d'un relat.

ESTRUCTURA CONCÈNTRICA .- Quan els elements del relat giren durant tota la narració a l'entorn d'un únic nucli temàtic.

ESTRUCTURA CONVERGENT .- Quan els elements del relat acaben per concentrar-se en un punt determinat.

ESTRUCTURA LINEAL .- Quan els elements del relat es desenvolupen seguint l'ordre temporal i lògic de causa-efecte.

ESTRUCTURA OBERTA .- Quan els elements del relat, tot hi estar organitzats seguint una pauta concreta, no es troben en la resolució del conflicte plantejat.

ESTRUCTURA TANCADA .- Quan els diferents elements del relat es troben en la resolució del conflicte plantejat.

EXPEDIENT NARRATIU .- Conjunt d'informacions que es proporcionen de cop al lector, sobre un personatge o un fet, perquè conegui els antecedents de l'acció.

FABLIAUX.- Escrits en francès i en tirades de versos octosíl.labs apariats, són composicions narratives breus, la intenció de les quals és provocar el riure, amb anècdotes divertides, sovint picants, on triomfa el desvergonuiment i l'astúcia. Per contraposició amb el lai, de caràcter cortesà, els fabliaux, tenen un caràcter més popular, urbà i realista.

FARSA .- Obra escènica de caràcter còmic en què la realitat és simplificada i deformada, i presentada en forma grotesca, paròdica i ridiculitzant, gràcies a l'exageració de fets, situacions i personatges.

FLASH BACK .- Veg. Retrospecció FAULA .- Narració breu de tipus al.legòric i didàctic o moralitzant, protagonitzada per animals que actuen com a éssers humans.

FILOLOGIA .- Disciplina que estudia el fet lingüístic, en tots els seus aspectes i manifestacions.

FINAL OBERT .- Quan la narració es clou sense resoldre el conflicte plantejat.

FINAL TANCAT .- Quan la narració, en cloure's, resol el conflicte plantejat.

GÈNERE LITERARI .- Cadascun dels grups en què podem classificar les obres literàries, agrupades per les seves característiques comunes.

HIMNE .- Composició de la poesia clàssica grecollatina de to solemne, que expressa sentiments i ideals elevats: la pàtria, l'heroi, Déu. Era per ser cantat.

HISTÒRIA .- Matèria temàtico-argumental d'un text, ordenada segons la seqüència temporal i espacial lògiques. De fet, és el material en brut del relat, que serà organitzat en una trama, per presentar-lo al lector.

INCUNABLE .- Es diu dels llibres impresos des del principi de la imprempta fins la fi del s.XV.

INTÈRPRET .- En relació al teatre, qui, en escena, interpreta, dóna vida, a un personatge.

INTRIGA .- La situació d'incertesa i d'expectativa que, en una obra literària, generen les accions dels personatges, en la consciència del lector.

INTROMISSIÓ .- Quan el narrador, o l'autor, sense justificació narrativa, introdueix les seves opinions i/o emocions en la narració.

JOGLAR .- En l'Edat Mitjana, l'encarregat de transmetre les composicions poètiques del trobador, mitjançant el cant, acompanyat d'un instrument musical; també el recitador de les cançons de gesta. Més en general, un home- espectacle, per divertir :ballant, fent jocs de mans, mostrant bèsties ensenyades, etc.

LAI .- Gènere i composició narrativa medieval, de caràcter episòdic, generalment de to cortesà, amorós i cavalleresc, amb presència de l'element fantàstic. És d'origen francès, i el trobem estretament vinculat a Maria de França, que va produir els seus lais a la fi del s.XII. Són escrits en tirades de versos octosíl.labs apariats.

LEITMOTIV .- Situació que es repeteix d'una manera predominant en una narració.

LIBEL .-Escrit difamatori.

LÍRICA (GÈNERE LÍRIC) .- Gènere literari al qual pertanyen les obres en què el poeta expressa els seus sentiments i les seves íntimes conviccions.

LOCUS AMOENUS .- En la poesia del Renaixement, el tractament estilitzat de la natura, com a lloc amè, decorat ideal d'origen clàssic, poblat per ninfes i pastors, que, sovint, contrasta amb l'agitat esperit del poeta.

LLEGENDA .- Narració oral o escrita d'un fet històric, que ha estat sotmès a la reinterpretació, i a la desfiguració, mitjançant l'element imaginari. Patrimoni cultural col.lectiu, sol tenir un caràcter popular.

MADRIGAL .- Composició lírica breu, generalment de tema amorós que, en els seus versos finals, recull el tema central.

MASCARADA .- Forma teatral dels ss.XVI i XVII, en què es dóna la màxima importància a la música, la dansa i el decorat, i que, ambientada en el món dels somnis, posa en escena temes i personatges coneguts del repertori teatral per idealitzar la societat en què es representa.

MELODRAMA .- A partir del s.XVIII, s'anomena així als drames populars, que es caracteritzen per una acció complicada, però de final simple, uns personatges plans i esquemàtics en les seves qualitats morals, i el sosteniment de l'interès mitjançant cops d'efecte.

MIM .- Representació escènica basada exclusivament en la gestualitat.

MONÒLEG .- Procediment expressiu, mitjançant el qual un personatge descobreix els seus sentiments i les seves opinions o propòsits al lector o a l'espectador, sota la ficció d'una conversa amb ell mateix.

MOTIU .- Situació que es repeteix en una narració. El motiu predominant és el leitmotiv.

NARRACIÓ .- Procediment literari, mitjançant el qual s'expliquen al lector les accions dels personatges.

NARRADOR .- Aquell que proporciona la informació del relat al lector. Pot ser un narrador identificat com un personatge extern o intern en relació al fets narrats, o amb l'autor, o no identificar-se amb ningú; o, fins i tot, simular que no existeix.

NARRADOR OMNIPRESENT .- Aquell, la presència del qual és constant i evident al llarg de la narració. És característic de la novel.la vuitcentista, en què el narrador, sovint identificat amb l'autor, intervé en el relat amb opinions, judicis i tota mena de digressions.

NARRADOR OMNISCIENT .- Aquell que en el relat ens proporciona informacions que van més enllà de la capacitat humana: informacions íntimes dels personatges que, si aquests no les expliquen, no pot conèixer ningú, fets referits al futur, etc. També és característic de la novel.la vuitcentista.

NOVEL.LA .- Narració llarga, en prosa, d'un assumpte de ficció, caracteritzada per la presència d'uns personatges, els fets i els comportaments dels quals ens són oferts a través de la veu d'un narrador.

NUS .- En el desenvolupament clàssic de l'acció narrativa, la part central de l'argument en què esclaten els conflictes.

OBRA COMPLETA .- Es diu de l'edició que presenta en un o més volums, la totalitat de l'obra literària d'un autor.

OBRA DISPERSA .- Es diu de la producció literària d'un autor, que no forma part de cap corpus organitzat.

ODA .- Composició derivada de la poesia clàssica grecollatina. De to solemne, expressa sentiments i ideals elevats. El seu tema és religiós, heroic, amorós, o moral.

ÒPERA .- Obra músico-teatral totalment cantada, de tema generalment tràgic. El seu origen cal cercar-lo en la Itàlia del s.XVII.

OPERETA .- Obra músico-teatral, que, com la sarsuela, alterna la part cantada amb la dialogada, amb predomini de la primera. A diferència d'aquella, però, té com a tema la frivolitat dels ambients cortesans.

PALEOGRAFIA .- Disciplina que estudia l'evolució de l'escriptura i la interpretació dels caràcters antics.

PAMFLET .- Text en què se satiritza o es censura amb energia alguna persona, fet, pensament, nació, etc.

PANEGÍRIC .- Composició l'objectiu de la qual és l'elogi d'una persona, fet, pensament, nació, etc.

PARÒDIA .- Imitació satírico-burlesca d'una obra seriosa.

PASTOREL.LA .- Gènere poètic, provinent de la lírica trobadoresca, molt semblant a l'ègloga. Aquí, però, el diàleg amorós el protagonitza una pastora i un cavaller, o el mateix poeta, que es troben al matí, i es clou amb la resposta, positiva o negativa, de la pastora.

PERSONATGE .- Personalitat de ficció que pren part en l'acció d'una obra literària. Pel paper que hi juga pot ser principal, secundari i decoratiu; i per la complexitat humana, pla i rodó.

PERSONATGE DECORATIU .- En una obra teatral o narrativa, aquell personatge que pot ser suprimit, sense que la supressió afecti el text. No participa efectivament en l'acció i es limita a donar ambient.

PERSONATGE PLA .- Aquell que és caracteritzat amb un únic tret, sovint físic, i no evoluciona al llarg de la narració. Resta ben lluny de la complexitat de la personalitat humana.

PERSONATGE PRINCIPAL .- En una obra teatral o narrativa, aquell personatge que participa de manera decisiva en l'acció, i sense el qual caldria modificar la narració substancialment.

PERSONATGE RODÓ .- Aquell que té una personalitat prou definida com per acostar-se a la complexitat humana, en les seves reaccions i evolucions.

PERSONATGE SECUNDARI .- En una obra teatral o narrativa, aquell personatge que, encara que pot ser negligit en la narració, amb molt lleugeres modificacions, participa en l'acció, en algun episodi, escena, o aspecte.

PERSONATGE TIPUS .- Aquell que, més que una individualitat, respon a un conjunt de característiques fixes, establertes per la tradicció.

PERSPECTIVA .- Visió subjectiva (del narrador, d'un personatge), forçosament qualificativa, sobre un personatge o un fet.

PLAGI .- Còpia o imitació d'una obra. És, en la seva valoració negativa, modern. Durant l'Edat Mitjana és normal que els escriptors manllevin elements literaris d'altres autors.

PLANTEJAMENT .- En el desenvolupament clàssic de l'acció narrativa, la part inicial de l'argument en què es presenten els personatges, se situa l'acció en el temps i l'espai, i es donen els elements del conflicte.

PLANY .- Gènere de la poesia trobadoresca, el tema del qual era el lament fúnebre per la mort d'una persona.

POEMA ÈPIC .- Llarga narració en vers, per ser cantada o recitada, que canta els fets extraordinaris dels herois nacionals, amb la finalitat d'exalçar un poble o nació. Son poemes èpics la Eneida de Virgili o Os Lusiadas, del portuguès Camoens.

PROSCENI.- Part davantera d'un escenari.

PROTAGONISTA .- En una narració o en una peça teatral, el personatge que n'assumeix el paper principal. És a l'entorn seu que es descabdella l'acció.

PROVERBI .- Sentència amb què es manifesta una experiència que pretén tenir validesa general. Refrany.

PUNT DE VISTA .- Tècnica de presentació narrativa de les informacions. Identifica el narrador: la seva mentalitat, la seva distància quant als fets narrats, i la relació establerta entre narrador i lector.

QUADRE .- En el teatre, unitat temàtica amb discontinuïtat de temps o d'espai en relació al precedent, marcat per un canvi de decorat, que forma part d'un acte.

QUADRE DE COSTUMS .- Subgènere narratiu. Narració curta, sense argument, i protagonitzada per personatges tipus, l'objectiu del qual és fixar una situació/escena de la visa quotidana, amb intenció bé crítica, bé enyoradissa.

RAPSODE .- Aquell que recita textos literaris.

REGRESSIÓ .- Veg. Retrospecció.

RETROSPECCIÓ (Flash Back, regressió) .- En una narració, mirada al passat, bé per donar una informació nova, bé per reiterar-ne una ja coneguda.

REVISTA .- Espectacle teatral lleuger i frívol en què s'alternen, sense cap necessitat de connexió, elements musicals i dialogats.

ROL .- Comportament específic que pren un personatge literari.

ROMANÇ .- De tradició literària castellana, és, de fet, la successió de les cançons de gesta, de les quals, inicialment, vénen a ser una mena de resums. Són poemes breus de transmissió oral, de versos generalment heptasíl.labs; rimen en assonant els senars i els parells són blancs.

RONDALLA .- Conte popular que combina elements fantàstics i reals. Es caracteritza, provinent com és de la tradició oral, per la senzillesa i l'expressivitat dels seus recursos. Els seus assumptes i els seus personatges escarnen valors i situacions comuns a tots els pobles i cultures.

SAINET .- Peça teatral d'ambient i de personatges populars, de caràcter còmic i caricaturesc.

SARSUELA .- Obra dramàtica músico-teatral, d'assumpte popular i costumista que alterna parts cantades i parts dialogades. És un gènere típicament espanyol, nascut a Madrid, a l'empara de la cort reial, a partir del s.XVIII.

SÀTIRA .- Composició lírica, l'objectiu de la qual és censurar i ridiculitzar vicis, defectes o simplement debilitats d'una persona o d'una col.lectivitat.

SIRVENTÈS .- Gènere de la poesia trobadoresca de tema divers, molt sovint de to satíric, d'atac i de denúncia.

SITUACIÓ .- Cadascun dels moments de la relació entre els personatges d'una narració o una peça teatral.

SOLILOQUI .- Discurs d'un personatge, adreçat a ell mateix i sense testimonis, que ens deixa veure el que pensa i sent.

TEMA (assumpte) .- Matèria que tracta un text.

TEMPS EXTERN .- És el temps històric en què es desenvolupa l'acció d'una obra literària.

TEMPS INTERN .- És el temps que transcorre en el desenvolupament de l'acció narrada (hores, dies, anys, una vida, etc.)

TITELLES .- Forma de representació teatral molt antiga i polular en què els actors són substituïts per nitots, als quals dóna veu i moviment algú que resta amagat al públic.

TÒPIC .- Element literari, temàtico-argumental i/o descriptiu, el valor i la interpretació del qual ha estat ja fixat per la tradició literària, com a conseqüència de la seva reiteració.

TRAGÈDIA .- Text dramàtic que presenta el conflicte entre l'heroi, personatge que, en part, encarna una actitud universal, i el destí, l'adversitat i les normes establertes. El final és catastròfic per a l'heroi, però d'acord amb les normes morals o religioses.

TRAGICOMÈDIA .- Es desenvolupa a partir del Renaixement i, com el seu nom indica, participa de característiques de la tragèdia i de la comèdia, amb barreja d'elements (personatges, temes, llenguatge), sense final tràgic. Sovint s'utilitza com a sinònim de drama.

TRAMA .- És l'esquelet de la narració; la disposiciò amb què serà estructurada: presentada i desenvolupada, la història del text. La trama clàssica respon a l'estructura plantejament, nus i desenllaç.

TRAMOIA .- En el teatre, conjunt de màquines i mitjans que s'utilitzen per posar, i canviar, els decorats.

TROBADOR .- Poeta de la lírica provençal, dels ss.XII i XIII. Redactava el text de les composicions i en componia la música. Més en general, poeta en llengua vulgar, per oposició al terme poeta, reservat per als autors en llengua llatina.

VIROLAI .- Gènere poètico-musical francès (virelai), destinat a la dansa, que donà nom a una composició formada per una entrada i un conjunt d'estrofes amb refrany, de forma molt variada, que a Catalunya, se sol identificar amb el poema homònim de Verdaguer, malgrat que aquest no hi té res a veure formalment.

VODEVIL .- És una comèdia divertida i lleugera, bastida sobre les situacions imprevistes, els equívocs i les intrigues, generalment de caràcter amorós.