"En essència és la novel la d'un personatge que es troba a si mateix i s’allibera. És també ensenyar la dificultat que hi ha per fixar la història i com és de manipulable, tant que al cap de poc temps gairebé no es pot reconstruir. Accidentalment o voluntàriament es tergiversa la història (...)  en aquesta novel.la no hi ha res de veritat. Fins i tot la fisonomia i la descripció física de l’illa és falsa." 
"Els clàssics acaben sent com el retrat de l'àvia." 
Cinta S. Bellmunt. 
Nou Diari, 17 de setembre de 1994


No és el primer llibre que fa, però sí que és el primer que ha creat ell mateix. Fins ara, havia tingut cura de l'edició de textos medievals i d'adaptacions de clàssics catalans antics. Fa un any es va decidir a escriure la seva pròpia novel.la. Ha dedicat moltes hores i va decidir provar sort a la convocatòria del premi Carlemany que per primer cop convocaven conjuntament el Govern andorrà la Funació Enciclopèdia Catalana, Proa i Columna. L'experiència ha estat molt gratificant. Ha quedat finalista, cosa que li garanteix la publicació de Mort a Menorca, títol de la novel.la guardonada. El premi va ser per a Maria Mercè Marsal amb La passió de Renée Vivien, però per a Jordi Tiñena haver estat el finalista li ha produït una gran satisfacció. El jurat l’integraven Elida Amigó, Miquel Alzueta, Joan Carreras, Gabriel Janer Manila i Isabel Clara Simó. 
 
Pregunta: És la primera edició del premi Carlemany i també és la primera vegada que vostè escriu la seva pròpia novel.la i, a més, la presenta a un premi i gairebé se l'emporta. Que va sentir quan li van comunicar la bona notícia? 
 
Resposta: Em va produir una gran satisfacció. Em va trucar Miquel Aizueta de l'editoriai Columna, que és qui edita l'obra junt amb Proa, i em va sorprendre. És una bona manera de començar. A més, cal tenir en compte que és la primera vegada que es convoca el preml Carlemany, que és per a novel la catalana, i ja surt amb una dotació econòmica de 4.000.000 de pessetes. Aquesta quantitat el converteix en el segon més ben dotat dels premis literaris dels Països Catalans després del Sant Jordi. L'altre factor positiu de la convocatòria és que completa el mapa de premis d'aquest territori, ja que Catalunya té el Sant Jordi; Mallorca, el Ciutat de Palma; i Valencia, I'Andròmina. Aquests serien els més importants. 
 
P: Vostè que ha publicat diversos llibres, però cap era pròpiament seu, què significa tenir editada la seva primera novel.la? 
 
R: Escriure la meva pròpia novel.la era una assignatura pendent. I tenia moltes ganes d'escriure-la. Així que l'any passat vaig decidir que pararia de fer versions i adaptacions i em dedicaria únicament a elaborar una novel.la. Necessitava posar hores de treball i regularitat en aquest projecte. 
 
P: Què ens explica Jordi Tiñena a Mort a Menorca? 
 
R: En essència és la novel la d'un personatge que es troba a si mateix i s’allibera. És també ensenyar la dificultat que hi ha per fixar la història i com és de manipulable, tant que al cap de poc temps gairebé no es pot reconstruir. Accidentalment o voluntàriament es tergiversa la història. 
 
P: Per tant, la intenció de Mort a Menorca ha estat demostrar com és de manipulable la història? 
 
R: No, ni molt menys. La voluntat de la novel la és passar-s'ho bé. Té un ritme molt ràpid amb algunes notes d'humor. Dins de i'argument general hi ha dues histories menors i un bon grapat de referencies culturals i literàries, que si saps de que van, perfecte, i si no, no passa res perquè la narració s'entén igualment, no afecten el fil argumental. L'argument gira a l'entorn d'un personatge que escriu novel.la de fulletons i vol fer-se amb una documentació important sobre una història aparentment veritat de venjances entre famílies. 
 
P.: Mort a Menorca és conseqüentment una novel.la d'entreteniment? 
 
R: Sí. Exacte. I en aquesta novel.la no hi ha res de veritat. Fins i tot la fisonomia i la descripció física de l’illa és falsa. 
 
P: Voste s'ha dedicat durant molt anys a l'adaptació de textos de la literatura catalana i a tenir cura d'edicions d'obres medievals. Hi ha encara molta feina pendent en aquest camp? 
 
R: No. Es comença a arribar ja al final en adaptacions de la literatura catalana. Els clàssics més significatius ja estan tots, en canvi, on encara queda molt per fer és en traduccions. Val la pena llegir aquestes obres. Com diu Raimon, "qui perd els orígens perd la identitat" i aquestaidea és valida en literatura. 
 
P: Què poden aportar els clàssics al món actual? 
 
R: Llegint els clàssics t'adones que hi ha moltes coses que persisteixen: les venjances, els amors... Són situacions i vivències que encara avui afecten tothom. Els classics et demostren que les persones continuen sent igual que fa 500 anys. 
 
P: I es llegeixen els clàssics a Catatunya? 
 
R: Catatunya no és una excepció a la resta de l'Estat ni del món. La literatura clàssica queda lluny, pero tothom la coneix. La majoria de gent, per exemple, no ha llegit mai El Quijote, però sap que és important i algunes coses més. Aquí encara no hem arribat a aquest extrem perque la literatura catatana s'ensenya des de fa quinze anys, pero quan la gent ja conegui les principals obres clàssiques tampoc es llegiran. Els clàssics acaben sent com el retrat de l'àvia. Està allí i te'l mires amb sentiment. Potser ja està bé aixi. Cada any s'editen milers de novel.les i cal llegir el que surt.

_______________________________________________________________________


De divulgador a creador. 
 Jordi Tiñena, més o menys cansat de parlar per la veu dels altres - ha fet edicions i adaptacions escolars de molts clàssics - ens en mostra la seva pròpia amb la novel·la Mort a Menorca. Enguany en publicarà dues més. 
 Lluís Bonada. EL TEMPS , 30 de gener de 1995 núm. 554. 
 
Jordi Tiñena, doctor en Filologia Catalana i professor en un institut de batxillerat de Tarragona, ha publicat la seva primera novel la a Proa-Columna, Mort a Menorca, finalista del premi Carlemany. L'any passat va guanyar el Ciutat d'Alzira amlb Un dia en la vida d'Ishak Butmic, novel·la que editarà Bromera pròximament. Tiñena ha publicat comentaris de literatura per a alumnes de COU i edicions i adaptacions de textos clàssics, des de L'orfeneta de Menargues a Curial e Güelfa, L'Espill i Tirant lo Blanc Va néixer l'any 1955 a Barcelona i viu a Tarragona. 
 
-El proragonista de Mort a Menorca és un novel·lista de fulletons del XIX. La relació emre la ficció novel·lesca dels fulletons i la realitat diguem-ne novel·lesca que l'envolta és la clau del llibre ? 
-Des d'una certa perspectiva sí. Aquesta lectura del joc literari també hi és. A la novel·la hi ha un món de trampes. Les coses no són sempre el que semblen i el mateix fet és explicat de forma diferent. I també aquesta idea que la realitat no és sinó com la presenta algú. Un mateix fet adquireix realitats diferents. 
 
-Per què el segle XIX i per que Menorca? 
-Per accident. Havia de passar un altre segle i en un altre lloc. El personatge era en un principi un estudiós de la història que li queien a les mans uns lligalls d'un procés medieval en el qual estava implicat una senyora menorquina. Aquest era el joc inicial, una histona d'alcavoteria, però en escriure-la se me'n va anar de les mans i la vaig haver de replantejar. Llavors em devia influir la meva tesi doctoral, un estudi sobre la novel·la catalana històrica del XIX. i vaig tirar cap a aquest altre cantó. 
 
-És la primera novel·la que publiqueu. També és la primera que escriviu? 
-No Anteriorment n'havia fet dues que ni han sortit ni sortiran. Ja n'hi ha una de destruïda. La que encara guardo és un exercici de repas generacional fet després d'una època d'una vida molt diferent. Havia participat intensament en política i em vaig curar escrivint una cosa massa immediata, massa política. Fet i fet aquesta és la primera. 
 
-Vàreu guanyar el premi d'Alzira abans de publicar aquesta i ara us veig amb un altre original entre les mans. No correu massa? 
-No m'ho plantejo així. Després de fer llibres d'altres coses hi ha hagut un moment que he decidit fer novel·les sense trencar el meu ritme regular de feina. M'hi poso cada dia. L'original que porto és una novel·la que es troba en procés d'edició i que sortirà per Sant Jordi a La Magrana. Mho passo molt bé. No he sentit mai l'angúnia davant del paper blanc. M'ha costat menys del que em pensava.Ha estat un procés molt natural, molt fàcil. M'hi deu haver ajudat el fet d'haver assumit la tècnica narrativa llegint els clàssics. 
 
- No us fa por aquesta facilitat? 
-No. Jo estic convençut que quan un té ganes de fer una cosa l'ha de fer, si el treball, a més, convenç algunes persones. No sé si trobaré públic lector. El que puc dir és qlue m'ho he passat bé i he trobat fàcilment editor. 
 
- La forrna narrativa del XIX, creieu que continua tenint vigència, ara? 
-Crec que els sobren, a totes les novel·les, cent paraules. Avui la sensibilitat lectora no és la mateixa. El lector no vol descripcions tan detallades ni extenses. Tret això, crec que sí. I no tan sols del XIX, de tots els segles. Les ganes que t'expliquin una història les tens des de petit. El que ha canviat és el ritme que el lector espera en un llibre. 
 
-Creieu que la vostra feina d'acostar la literatura als estudiants pot haver influït en l'escriptor? 
- Suposo que és inevitable, però no d'una manera conscient. Imagino que sí. El que sí que hi ha és la idea que la novel·la ha de ser de lectura fàcil. que es pugui llegir d'una tirada. Una altra cosa és que ho aconsegueixis o no. 
 
- Les tèniques narratives de les tres novel·les són similars? 
-No. Aquesta i la tercera tenen el mateix aire de família. Parteixen d'un propòsit estrictament literari de jugar amb unes coses que m'agraden, com la literatura i la història. La segona, el premi d'Alzira, és totalment diferent. La intenció en determina la forrna. És una novel·la sobre la ciutat de Sarajevo, tot i que el nom no surt mai. És la ciutat permanentment assetjada pels ulls dels franctiradors. Aquest és el paraigua narratiu. És escrita en present, atès el caràcter d'immediatesa del fet.