Nascut a
Barcelona l any 1955 pero tarragoní d'adopció Jordi
Tiñena Amorós casat i amb un fill és un conegut
escriptor que ensenya literatura a l'IES Campclar on és
catedràtic d'ensenyament secundari. Llicenciat en Filologia
Hispànica i Doctor en Filologia Catalana amb una tesi sobre
la novel·la catalana vuitcentista Tiñena compagina
les dues activitats (docència i creació literària)
amb estudis i treballs diversos i amb una col·laboració
setmanal a la premsa. Diferents guardons omplen el seu currículum
de novel·lista: finalista del Premi Carlemany de Novel·la
(1994) i del Premi Llorenç Villa/onga de Palma de Mallorca
(1996) va començar guanyant el Premi de Novel·la
Ciutat d Alzira (1994) i la seva darrera novel·la, Dies
a la ciutat, ha guanyat el Premi Pin ¡ Soler de Narrativa
(1998) Afable i divertit com sempre ens rep amb un somriure als
llavis.
Quan va començar a escriure?
-L'any 1993, tot i que l'afició em venia de temps enrere.
I per què es va decidir aleshores?
-Perquè disposava de temps, Abans estava ocupat amb el
doctorat i els viatges d'anada i tornada a Barcelona, a més
de les classes.
Quines influencies ha tingut?
-No es pot parlar de cap influència en concret, Els meus
escrits són el resultat de tot allò que he llegit
i que m'ha agradat.
Tot i això, quins autors en concret li agraden de la
literatura actual?
-És difícil, perquè me n'agraden molts, pero
per triar-ne tres destacaria García Márquez pel
que fa als escriptors sudamericans, Jesús Moncada pel que
fa als catalans i Manuel Ribas.
A més de novel·la, pensa treballar d'altres generes?
-He treballat en alguna narració curta per encàrrec,
però no m'he sentit comode. Pel que fa a la poesia, reconec
que sóc un mal lector d'aquest genere.
En què es basa per a fer una novel·la?
-Les meves novel·les neixen d'altres llibres que he llegit
anteriorment. Per exemple, La dona del grill neix a partir
de la lectura d'El cavaller i l 'alcavota i d'imaginar-me
que havia passat abans. El comedtant de Perpinyà
té el seu origen en la figura de Moliere. D'altres vegades,
la creació neix a partir de la realitat, com en Un dia
en la vida d'Ishak Butmic, que vaig escriure ambientada en
el confiicte de Bosnia.
Es documenta a l'hora d'escriure?
-Sí, ja sigui a distància o a partir de llocs que
he visitat anteriorment.
Un cop s'ha documentat, quin procés segueix per escriure?
-No planifico amb detall abans de posar-me a redactar. Vaig creant
al mateix temps que escric. Si avui deixo un personatge davant
d'una porta, fins dema no sabré si l'obrirà i que
hi trobarà darrera.
Però, i l'estructura de la narració?
-Aquest mètode pot comportar problemes d'estructura, però
el resultat és molt gratificant. L'altre mètode,
planificat al detall, em sembla mecànic i rutinari.
Pel que fa a les editoriais, tenen algun tipus d'ideologia
que imposen a l'escriptor?
-Les comercials no. L'únic criteri és el benefici
de l'empresa. Tot i això, hi ha editorials lligades a grups
concrets. En el meu cas, no he tingut cap indicació al
respecte.
Per què escriu en català?
-Perquè és la meva llengua i em sento més
segur.
S'ha plantejat escriure en una altra llengua, per obrir-se
mercat?
-Ara no, però no ho descarto en un futur.
I la traducció?
-La veritat és que m'agradaria que les meves obres fossin
traduïdes a d'altres llengües, però és
difícil. La comunicació entre el món editonal
català i el castellà és complicada. Encara
que sembli increible és més fàcil que es
tradueixin obres d'autors estrangers que no pas d'aquí.
S'esta parlant del complicat futur de la literatura amb les
noves tecnologies. Què en pensa vostè al respecte?
-Es molt difícil contestar. Penso que la literatura està
actualment en una situació molt bona. Ara es llegeix molt
més. No crec pas que les noves tecnologies afectin la literatura
negativament.
Però el suport informàtic pot substituir el paper...
-Sí, hi estic d'acord. Però sigui quin sigui el
suport existent, la literatura estarà present.
Si algú vol començar a escriure, quins consells
li donaria?
-El millor consell és tindre confiança en un mateix
i posar-se a escriure.
Això és més facil de dir que de fer.
-És clar, però el més important és
desitjar-ho de debò i posar-s'hi. El talent per escriure
només es descobreix quan un s'hi posa.
I la inspiració?
-La inspiració és cosa d'un minut. L'autentic treball
és fruit d'hores.
Quins projectes té pel futur?
-A l'octubre sortirà publicada una nova novel·la.
De que tractarà?
-Està ambientada a l'any 1952 i el protagonista surt d'un
camp de concentració de la Guerra Civil.
Pot avançar-nos el títol?
No, però no perque no vulgui, sinó perquè
encara ho estic rumiant.
Actualment, esta escrivint?
-Sí. Porto enllestida mitja novel·lia que és
una mica diferent de les que he fet fins ara.
Quines aficions té, a part de llegir?
-La música. Escolto molta música, tot i que no recordo
mai noms d'autors ni d'intèrprets. Amb el cinema em passa
el mateix.
I fa esport?
-Durant la setmana corro regularment. Abans hi dedicava més
temps. Fins i tot vaig ser campió de Catalunya. Ara ho
faig per plaer. Aquestes estones em serveixen per pensar l'article
setmanal que escric a La Vanguardia i per intentar solucionar
els problemes que em plantegen les novel·les.
No s'avorreix...
-No, a més, també estudio anglès.
Si hagués de triar un llibre, quin seria?
-Com he dit abans, és molt difícil triar-ne només
un. Si marxés a una illa deserta m'emportaria el primer
que trobés perquè tampoc tindria temps per escollir.
Tot i això, puc destacar Cien años de soledad
de García Márquez i Camí de Sirga
de Jesús Moncada.
Una pel·lícula?
-No sóc molt bo recordant lítols Una que em va agradar
va ser Les amistats perilloses.
Un disc?
-Per motius sentimentals La cantata de Iquique. És una
peça sobre minaires d'un grup xilè que em va impressionar
quan tenia 18 o 20 anys .
Mirant el present, què en pensa de la polèmica
sobre el tema de la llengua a la URV?
-Una barbaritat. És increïble que la llengua generi
polèmica l'any 2000 a la URV. L'assumpte de la Selectivitat
no hauria d'haver arribat a la via penal.
És cert que no es reparteixen exàmens en castellà?
-No. Companys meus i jo mateix podem assegurar que cadascú
fa l'examen en la llengua que vol. Aquesta polèmica és
una falsedat creada per l'interès de determinats sectors
com Convivencia Cívica Catalana .
Pel que fa a la seva vessant de professor, quan va arribar
a Campclar?
-El curs 1982-1983. L'institut feia poc temps que s'havia posat
en funcionament.
Havia estat professor abans?
-Sí, en l'ensenyament privat.
Quines activitats realitza a l'lnstitut?
-Sóc cap del departament de català i també
m'encarrego de la informàtica.
Quina relació té amb els seus companys i alumnes?
-Bona, tant amb uns com altres.
Ha canviat d'ençà que és un escriptor
reconegut?
-No. Ha canviat pel que fa a l'edat. Quan vaig arribar em portava
pocs anys amb els meus alumnes i ara ja no, és clar. La
relació és diferent.
Què en pensa de la Reforma?
-La Reforma s'ha d'ajustar. La Generalitat ha volgut avançar-se
i ara ha de rectificar.
La literatura, s'ensenya adequadament a les aules?
-No. Amb el nou sistema gairebé ha desaparegut del currículum
escolar. La literatura s'ha tornat optativa i es dóna amb
la llengua. Avui en dia, un alumne pot sortir de l'institut sense
haver fet cap assignatura de literatura.