Jordi Tiñena: "vaig creant al mateix temps que escric". Un professor que triomfa amb les seves novel·les.

Emili Samper Prunera i Agustín Trujillo Andreu.
Fotofrafia: Javier Ángel Domingo
Tribuna de Poniente. Agost de 2000. Tarragona


Nascut a Barcelona l any 1955 pero tarragoní d'adopció Jordi Tiñena Amorós casat i amb un fill és un conegut escriptor que ensenya literatura a l'IES Campclar on és catedràtic d'ensenyament secundari. Llicenciat en Filologia Hispànica i Doctor en Filologia Catalana amb una tesi sobre la novel·la catalana vuitcentista Tiñena compagina les dues activitats (docència i creació literària) amb estudis i treballs diversos i amb una col·laboració setmanal a la premsa. Diferents guardons omplen el seu currículum de novel·lista: finalista del Premi Carlemany de Novel·la (1994) i del Premi Llorenç Villa/onga de Palma de Mallorca (1996) va començar guanyant el Premi de Novel·la Ciutat d Alzira (1994) i la seva darrera novel·la, Dies a la ciutat, ha guanyat el Premi Pin ¡ Soler de Narrativa (1998) Afable i divertit com sempre ens rep amb un somriure als llavis.

Quan va començar a escriure?
-L'any 1993, tot i que l'afició em venia de temps enrere.

I per què es va decidir aleshores?
-Perquè disposava de temps, Abans estava ocupat amb el doctorat i els viatges d'anada i tornada a Barcelona, a més de les classes.

Quines influencies ha tingut?
-No es pot parlar de cap influència en concret, Els meus escrits són el resultat de tot allò que he llegit i que m'ha agradat.

Tot i això, quins autors en concret li agraden de la literatura actual?
-És difícil, perquè me n'agraden molts, pero per triar-ne tres destacaria García Márquez pel que fa als escriptors sudamericans, Jesús Moncada pel que fa als catalans i Manuel Ribas.

A més de novel·la, pensa treballar d'altres generes?
-He treballat en alguna narració curta per encàrrec, però no m'he sentit comode. Pel que fa a la poesia, reconec que sóc un mal lector d'aquest genere.

En què es basa per a fer una novel·la?
-Les meves novel·les neixen d'altres llibres que he llegit anteriorment. Per exemple, La dona del grill neix a partir de la lectura d'El cavaller i l 'alcavota i d'imaginar-me que havia passat abans. El comedtant de Perpinyà té el seu origen en la figura de Moliere. D'altres vegades, la creació neix a partir de la realitat, com en Un dia en la vida d'Ishak Butmic, que vaig escriure ambientada en el confiicte de Bosnia.

Es documenta a l'hora d'escriure?
-Sí, ja sigui a distància o a partir de llocs que he visitat anteriorment.

Un cop s'ha documentat, quin procés segueix per escriure?
-No planifico amb detall abans de posar-me a redactar. Vaig creant al mateix temps que escric. Si avui deixo un personatge davant d'una porta, fins dema no sabré si l'obrirà i que hi trobarà darrera.

Però, i l'estructura de la narració?
-Aquest mètode pot comportar problemes d'estructura, però el resultat és molt gratificant. L'altre mètode, planificat al detall, em sembla mecànic i rutinari.

Pel que fa a les editoriais, tenen algun tipus d'ideologia que imposen a l'escriptor?
-Les comercials no. L'únic criteri és el benefici de l'empresa. Tot i això, hi ha editorials lligades a grups concrets. En el meu cas, no he tingut cap indicació al respecte.

Per què escriu en català?
-Perquè és la meva llengua i em sento més segur.

S'ha plantejat escriure en una altra llengua, per obrir-se mercat?
-Ara no, però no ho descarto en un futur.

I la traducció?
-La veritat és que m'agradaria que les meves obres fossin traduïdes a d'altres llengües, però és difícil. La comunicació entre el món editonal català i el castellà és complicada. Encara que sembli increible és més fàcil que es tradueixin obres d'autors estrangers que no pas d'aquí.

S'esta parlant del complicat futur de la literatura amb les noves tecnologies. Què en pensa vostè al respecte?
-Es molt difícil contestar. Penso que la literatura està actualment en una situació molt bona. Ara es llegeix molt més. No crec pas que les noves tecnologies afectin la literatura negativament.

Però el suport informàtic pot substituir el paper...
-Sí, hi estic d'acord. Però sigui quin sigui el suport existent, la literatura estarà present.

Si algú vol començar a escriure, quins consells li donaria?
-El millor consell és tindre confiança en un mateix i posar-se a escriure.

Això és més facil de dir que de fer.
-És clar, però el més important és desitjar-ho de debò i posar-s'hi. El talent per escriure només es descobreix quan un s'hi posa.

I la inspiració?
-La inspiració és cosa d'un minut. L'autentic treball és fruit d'hores.

Quins projectes té pel futur?
-A l'octubre sortirà publicada una nova novel·la.

De que tractarà?
-Està ambientada a l'any 1952 i el protagonista surt d'un camp de concentració de la Guerra Civil.

Pot avançar-nos el títol?
No, però no perque no vulgui, sinó perquè encara ho estic rumiant.

Actualment, esta escrivint?
-Sí. Porto enllestida mitja novel·lia que és una mica diferent de les que he fet fins ara.

Quines aficions té, a part de llegir?
-La música. Escolto molta música, tot i que no recordo mai noms d'autors ni d'intèrprets. Amb el cinema em passa el mateix.

I fa esport?
-Durant la setmana corro regularment. Abans hi dedicava més temps. Fins i tot vaig ser campió de Catalunya. Ara ho faig per plaer. Aquestes estones em serveixen per pensar l'article setmanal que escric a La Vanguardia i per intentar solucionar els problemes que em plantegen les novel·les.

No s'avorreix...
-No, a més, també estudio anglès.

Si hagués de triar un llibre, quin seria?
-Com he dit abans, és molt difícil triar-ne només un. Si marxés a una illa deserta m'emportaria el primer que trobés perquè tampoc tindria temps per escollir. Tot i això, puc destacar Cien años de soledad de García Márquez i Camí de Sirga de Jesús Moncada.

Una pel·lícula?
-No sóc molt bo recordant lítols Una que em va agradar va ser Les amistats perilloses.

Un disc?
-Per motius sentimentals La cantata de Iquique. És una peça sobre minaires d'un grup xilè que em va impressionar quan tenia 18 o 20 anys .

Mirant el present, què en pensa de la polèmica sobre el tema de la llengua a la URV?
-Una barbaritat. És increïble que la llengua generi polèmica l'any 2000 a la URV. L'assumpte de la Selectivitat no hauria d'haver arribat a la via penal.

És cert que no es reparteixen exàmens en castellà?
-No. Companys meus i jo mateix podem assegurar que cadascú fa l'examen en la llengua que vol. Aquesta polèmica és una falsedat creada per l'interès de determinats sectors com Convivencia Cívica Catalana .

Pel que fa a la seva vessant de professor, quan va arribar a Campclar?
-El curs 1982-1983. L'institut feia poc temps que s'havia posat en funcionament.

Havia estat professor abans?
-Sí, en l'ensenyament privat.

Quines activitats realitza a l'lnstitut?
-Sóc cap del departament de català i també m'encarrego de la informàtica.

Quina relació té amb els seus companys i alumnes?
-Bona, tant amb uns com altres.

Ha canviat d'ençà que és un escriptor reconegut?
-No. Ha canviat pel que fa a l'edat. Quan vaig arribar em portava pocs anys amb els meus alumnes i ara ja no, és clar. La relació és diferent.

Què en pensa de la Reforma?
-La Reforma s'ha d'ajustar. La Generalitat ha volgut avançar-se i ara ha de rectificar.

La literatura, s'ensenya adequadament a les aules?
-No. Amb el nou sistema gairebé ha desaparegut del currículum escolar. La literatura s'ha tornat optativa i es dóna amb la llengua. Avui en dia, un alumne pot sortir de l'institut sense haver fet cap assignatura de literatura.