"La novel.la, però, no només és un document interessant i actual; també és una peça literària de qualitat: Jordi Tiñena hi té cura del llenguatge (...) i de l'estil (...). En resum, una bona novel.la perfer-nos reflexionar."
Pere Martí.
El 3 de vuit
Un dia en la vida d'Ishak Butmic , Ed. Bromera. Alzira 1995 
Pere Martí. EL 3 DE VUIT, 22-XII-1995.
 
 
No és pas gaire freqüent, almenys a la literatura catalana, que els temes d'actualitat siguin novel.lats quan encara són notícia sovint de primera pàgina i tot. El darrer Premi de Novel.la Ciutat d'Alzira (1994), que va obtenir Jordi Tiñena, és una bona mostra de com l'actualitat més rabiosa pot esdevenir una petita obra d'art. Un dia en la vida d'Ishak Butmic és una aproximació colpidora, a través de retalls o flashos de diversos personatges que viuen i moren a la Sarajevo assetjada, a una guerra que tenim a tocar i que per la llarga durada, per les dificultats d'entendre una mica aquell mosaic cultural que són els Balcans, per la vergonya que com a europeus sentim i per altres raons, tenim una mica arraconada. 
 
Jordi Tiñena fa desfilar per les pàgines del llibre, com aquell qui veu un 30 minuts o algun altre reportatge d'actualitat, un conjunt d'imatges de personatges que configuren el retaule d'una ciutat que sobreviu i que no es vol deixar abatre definitivamenl per la barbàrie i el feixisme. Ishak i Zlatko en són els personatges principals, però al voltant seu hi trobem Azra, Srojan, Kemal, Alma i un etcetera ben llarg. Alguns, com la vella Abzija, tenen una força tal que podrien esdevenir protagonistes d'una novel.la nova i pròpia. 
 
En aquesta desfilada hi trobem els franctiradors, cinc nens i els seus jocs, les cues, el mercat negre, la defensa d'uns ideals que semblen quimèrics tot i ser hasics de qualsevol ésser humà, l’amor, la lluita per la supervivència, els camps de concentració, els casaments, els llargs hiverns... Tot en un marc asfixiant que Jordi Tiñena aconsegueix d'apropar-nos sense caure en cap mena de maniqueisme, fet que encara el converteix en un document més humà. 
 
La novel.la, però, no només és un document interessant i actual; també és una peça literària de qualitat: Jordi Tiñena hi té cura del llenguatge (només ens hi han fet nosa l'abús dels possessius seu-seva i la manca d umficació de la negació de mots com també, ningú...) i de l'estil (en el puzzle magníficament resolt, només hi hem trobat a faltar la resolució de la incògnita de la relació entre Zlatko i un soldat alemany que li proporcmnava les cigarretes -ps. 19 i 97), fins al punt de permetre's un joc, agosarat però interessantíssim: fer-nos dubtar de quins personatges són ficticis i quins no. Aquest diàleg n'és una bona mostra: 
«- Són els meus personatges. ¿Per què no he de poder decidir el seu passat. de la mateixa manera que decideixo el seu present i el seu futur? -sic- 
- ¡Mentida! No són teus, mai no ho han estat. No són personatges, són persones que han confiat en tu.» 
 
En resum, una bona novel.la perfer-nos reflexionar, per ajudar-nos a ser més tolerants i per llegir en qualsevol moment, coneguem el que coneguem de a situació a l'ex-Iugoslàvia. 

____________________________________________________________________
 
Enric Salom. Levante, 7-VIII-1995. 
 
"Evidentment, quan un autor tria com a marc per a fer viure uns personatges una ciutat real, immersa en un conflicte bèl.lic que podem visualitzar a diari en els noticiaris televisius, quan l'escenari és la Sarajevo d'ara mateix, hem d'esperar que l'obra vaja més enllà de l'entreteniment i el joc de la ficció literària. 
Un dia en la vida d'Ishak Butmic intenta recrear la vida quotidiana d'uns personatges anònims que sobreviuen, més que no viuen, en una ciutat destrossada i assetjada per un enemic que fa quatre dies era el seu veí. 
Ishak i Zlatko, "un coix i i un vell malalt de mort", són els dos personatges que ens duran per la ciutat i que ens posaran en contacte amb uns carrers presos pels franctiradors, amb uns ciutadans que sols tenen la incertesa per futur i amb unes tropes internacionals de pau que saben impotents. 
La guerra que se'ns presenta no és la de les grans batalles sinó la de les misèries quotidianes amb nom propi: Azra, la jove mestra que espera tornar a veure el seu marit; Bairo, l'arquitecte que es dedica a conduir una ambulància i que té la família molt lluny; la professora università ria, el mestre jueu, els venedors del mercat negre, els xiquets que juguen a la guerra... i Srojan, el franctirador que creu que "entre ser un heroi heroi o un criminal de guerra només hi ha el color de la bandera que s'hissarà definitivament sobre la ciutat."