Anna Maria Villalonga 
 
La mort sense ningú (Llibres del Delicte, núm. 18), representa el debut en el gènere criminal del reconegut escriptor Jordi Tiñena: una novel·la de lectura agradable que podem inscriure sense embuts en la narrativa procedural de proximitat que tanta prèdica té en els darrers anys. La ficció està situada a Tarragona, ciutat on viu l’autor i que coneix molt bé. I, endemés, es tracta del primer capítol d’una nova sèrie. El protagonista, de cognom Vidal i amb un nom de pila que de moment no ens ha estat revelat, és un inspector dels mossos d’esquadra llicenciat en Filosofia que va abandonar les aules de secundària per fer-se poli, ja que no se sentia còmode amb la feina de professor. Deixar la docència per fer-se mosso sobta una mica, i encara més si ets un filòsof, però així ho trobem aquí. Aquest tret marca clarament la manera de ser i d’actuar del personatge, que em sembla prou especial. Si us hi fixeu, ja tenim tres sèries a Tarragona. Entre l’Emili Espinosa de Salvador Balcells, la Mina Fuster de Margarida Aritzeta i el nou personatge de Tiñena, els mossos tarragonins són els més abundosos de la novel·la policíaca escrita en català. 
          La mort sense ningú, com a bona primera entrega, atorga molta importància a la vida privada dels protagonistes. Es tracta de muntar una estructura amb la qual els lectors s’hi puguin identificar i que serveixi de base i de reclam per als títols següents. A La mort sense ningú, Tiñena proposa un cert protagonisme coral. A banda de l’inspector, hi trobem el seu germà bessó, la tieta que li ha fet de mare, el cosí germà autista (o amb algun tipus semblant de malaltia psíquica, no queda clar del tot), la nòvia advocada, el veí de confiança de tota la vida i el caporal company de feina. Curiosament, i en contra del que em passa sempre, m’han interessat més les relacions entre els personatges i les situacions amb què es troben que no pas el cas criminal. 
L’enfrontament ideològic entre el caporal i l’inspector m’ha agradat força. 
Estilísticament, la novel·la funciona molt bé. Tiñena es complau en la descripció dels indrets i dels paisatges que trepitja en la seva vida quotidiana, de manera que estic segura que el públic tarragoní se sentirà molt atrapat per l’ambientació de la trama. D’altra banda, alinea la novel·la dins de la narrativa criminal decididament mediterrània, amb al·lusions gastronòmiques, fineses cultes (literàries, musicals, filosòfiques, geogràfiques, històriques), referències directes a la navegació marítima, etcètera, etcètera. 
          La mort sense ningú és un llibre proper i ben escrit. El cas criminal resulta extremadament actual, només cal engegar la tele i veure les notícies. Les reflexions sobre la vida i la mort, les curioses converses entre els personatges i alguns esdeveniments inesperats acaben de confegir una ficció que estic segura que complaurà a un espectre de lectors molt ampli, sobretot als amants del procedimental ben travat. A més, com en tota nissaga, algunes qüestions queden obertes i, per tant, haurem d’esperar a resoldre-les en posteriors lliuraments.
David Gómez 
 
Primera entrega del nou any literari a Llibres del Delicte, editorial que s'està consolidant com una de les fermes propostes negracriminals en català. I obre l'any amb un autor amb solera, Jordi Tiñena, que com ja resumia en l'avançament de portada, és guanyador de diversos premis literaris, i ho fa amb una novel.la, La mort sense ningú, un títol que ja ens posa en situació, tot i que pot tenir diverses lectures a mesura que van passant les planes. A més, pel que ha comentat en Marc Moreno, l'editor de Llibres del Delicte, aquesta és la primera d'una sèrie de novel·les protagonitzades pel sotsinspector Vidal engegant així una nova saga dins l'editorial fidelitzant d'aquesta forma a més lectors. 
          Molt ràpidament ens adonen que la trama personal del personatge té molta importància i això lliga amb el que he dit abans: primera novel.la d'una saga. Com veureu hi ha com dos trames molt marcades, la policial i la personal, i aquesta última es desdobla en dos o tres petits escenaris dramàtics. L'autor utilitza els capítols intercalats per anar desgranant les diferents trames i això com sempre comporta un risc si l'equilibri no és l'adequat o sent l'equilibri adequat el lector no ho percep com a tal. A mi m'ha passat això. En cert moment m'ha pesat massa la part personal i ha fet que el ritme de la novel.la fos més tranquil quan potser, jo lector, necessitava més trama policial. Però com sempre dic, això són qüestions molt subjectives i on jo dic que la trama personal pesa més que la policial un altre dirà que encara li falta profunditzar més en la personal. Com sempre, us faig notar el que he viscut com lector. 
«jo em vaig fer policia perquè vaig pensar que era el millor que podia fer un filòsof si no volia fer classes. [...] Ser policia permet tenir l'antena sempre connectada a la vida, pensar, deduir...» 
          No penseu que la trama personal no té interès, en té i molt i potser a alguns us toca la fibra ja que hi ha un cas de lluita personal molt intens amb les seves llums i les seves ombres, amb els seus dubtes, amb les seves pors, que en molts moments m'ha fet pensar en el Marc Moreno i la seva gran-valenta-coratjosa lluita personal. 
          Potser la part que menys m'ha interessat ha estat la que el sotsinspector Vidal comparteix amb la seva parella. Per moments s'ha fet llarga, allò que parlava de l'equilibri entre trames sent la part policial molt interessant i aquesta trama emocional tant potent, potser s'han menjat la de parella. 
I com deia, la part policial està ben construïda per fer gaudir als que són amants dels procediments, doncs a partir de no res el sotsinspector Vidal i el seu inseparable company de batalla aniran estirant dels diversos fils per anar descobrint que ha pogut passar amb un curiós cas. 
«Qualsevol dia algú perdrà el cap i farà una animalada. I mal m´està de dir-ho, però de motius en sobrem.» 
          Només us he posat una de les frases de les moltes que fan referència a l'actualitat. En Jordi Tiñena té clar que els seus llibres són un medi per parlar de la societat actual, per ficar el dit a la nafra d'allò que no ens agrada, d'allò amb el que estem en desacord. Els personatges de la novel.la són observadors de la realitat, la que els lectors visquem, la que ens envolta. D'aquesta manera aconsegueix que el llibre sigui realista amb els temps que viu deixant testimoni dels desnonaments, de l'aprovació de la llei Wert, dels problemes amb el treball,..., i tantes coses que veien al posar un telenotícies. Segur que si tinguéssim que fer una entrevista a en Jordi li preguntarien més preguntes de caire social que procedimental al obrir el propi autor el debat dins la novel.la. 
Què us puc dir sobre Llibres del Delicte que no hagi dit a aquestes alçades? Doncs la veritat és que amb cada nou títol que afegeixen a la seva excel·lent col·lecció se m’acudeixen nous adjectius positius per descriure la gran tasca i, encara que em repeteixi, la seva excel·lència en el tracte de les lletres negres catalanes. 
Avui us vull presentar el seu darrer títol, La mort sense ningú, un títol que ja m’ha fet barrinar abans de començar, es cert que tots morim sols, deixem tot enrere, però una cosa és fer el darrer pas deixant un record, família... i una d’altre molt diferent és desaparèixer d’aquest món i que no t’enyori ningú. 
En Jordi Tiñena, ens presenta el primer cas del Sotsinspector Vidal i el seu company de fatigues el caporal Veciana. En Vidal és un home pragmàtic, antic professor de filosofia que s’enfronta a les misèries de la societat vestint l’uniforme de mosso d’esquadra. Un personatge a qui anirem coneixent mica en mica, tant en la seva vessant professional com en la personal. 
          El cas que el portarà de corcoll és una bifurcació de camins, no sabem si és un homicidi o un accident, la realitat és que s’ha trobat el cos d’un ciclista jove, de qui no sabem res i mica en mica aniran estirant el fil i en descobriran la identitat, a l’hora que trobaran el pis de la víctima regirat i robat, l’han mort per robar-li? Coincidència? Casualitat? 
          Un cas que afectarà a en Vidal a la seva vida personal i a la relació que té amb en Biel, el seu germà, la tieta i el seu cosí Pau i amb la xicota, la Roser. Aquest es començarà a plantejar el seu futur a la feina, els somnis que li agradaria acomplir i la seva pròpia mort. 
Una novel·la que des de la primera frase sentencia, “Hi ha cap coneixement al món tan cert que ningú en pugui dubtar?” i que no deixa al lector respirar amb una trama ben filada, amb una conjugació perfecte entre lo professional i lo personal, amb personatges secundaris sòlids a qui esperem retrobar properament i que mica en mica ens va deixant sense alè. 
          Les referències a la literatura, a la filosofia i al cinema donen una amplitud al personatge d’en Vidal, no ens presenta un policia cap quadrat, sense ofendre a ningú, sinó que juga amb la seva animà de poeta per seduir-nos i acompanyar-lo en els seus dilemes que tot mirant les estrelles o a bord de la seva barca Calabaixa, intentarà trobar una mica de pau i llum a la foscor que sent opressiva al seu voltant. 
Al Pont del Diable si pot trobar i amagar de tot, fins i tot un misteri que potser no tindrà solució. 
Ramona Solé 
 
Jordi Tiñena ha publicat diverses novel·les, alguna de les quals ha estat guanyadora de premis. El sotsinspector és un professor de filosofia que va decidir que aguantar els alumnes no era el que volia i va passar-se als mossos d’esquadra. Un contrast força estrany ja per començar. Encara que durant tot el llibre ens deixarà veure clarament que encara li agrada força filosofar, i alliçonar. Sembla un Sherlock Holmes a la catalana, per la seva elegància, altivesa controlada, les seves parrafades, i la relació que té amb el company, a qui alliçona i atabala més del que cal, i que diu coses com “M’han trobat un mort”. 
L’autor ha dedicat força temps a donar-nos a conèixer l’entorn i els personatges que envolten el sotsinspector Vidal: la seva parella, la família amb els seus maldecaps i complicacions, el veí de confiança, els companys de feina… Donat que aquest és el primer llibre d’una sèrie, això és força important i anar-los descobrint, i coneixent serà una de les parts que us agradaran més del llibre. 
          L’entorn tarragoní ens acompanyarà amb tot detall tant en la investigació com en la vida privada dels personatges. Gastronomia, escenaris, llocs emblemàtics, terrats, vistes, carrers… i amb això la història se’ns farà propera i creïble. Un ciclista mort és trobat al Pont del Diable de Tarragona, semblaria un accident si no fos perquè el cos està mig amagat, i la bicicleta no es troba enlloc. 
          Un mort a qui no troba ningú en falta, unes circumstàncies estranyes, pressió perquè el cas quedi tancat amb rapidesa. Però el Vidal i el seu company Veciana seguiran intentant-ho fins al final, ajudats o destorbats pel cosí de Vidal, un noi a qui ell té com un germà petit, que serà un dels protagonistes que promet donar molt joc en aquesta i en altres entregues. Aniran trobant pistes que no porten enlloc, i viurem la investigació alhora que compartim els problemes i les intimitats dels personatges. 
          Un llibre ben escrit que pot agradar a lectors molt variats. 
Raquel Gámez 
 
La mort sense ningú és la primera novel·la negra de Jordi Tiñena. La mort d’un ciclista al Pont del Diable de Tarragona, és el cas a investigar per la peculiar parella que conformen el mosso sotsinspector Vidal i el caporal Veciana. Els “doble V” es debaten en consideracions sobre si es troben davant d’un accident o un assassinat. 
De la sinopsi: "L'aparició del cadàver d'un ciclista al Pont del Diable de Tarragona, amagat de manera matussera entre fulles i apartat del corriol per on circulaba, inicia la investigació del sotsinspector Vidal, que aviat descobrirà que es trata d'un mort que no plora ningú." 
          Tot i que es tracta d’una novel·la que aborda les perquisicions del procediment de la investigació en general, també ens ofereix memorables converses entre aquest tàndem: l’enigmàtic Vidal li fa la rèplica a un pragmàtic caporal. Si s’ha d’anar per feina, s’hi va; ara bé, amb classe. Perquè si d’una cosa en destaca el sotsinspector és de ser un tant estrany. En Vidal es permet filosofar quan no hi té fil per on estirar, no debades anteriorment havia estat professor de Filosofia. Sempre polit, propietari d’un iol i d’un apartament amb vistes a la mar, sibarita dels que cuinen i dels que mengen, amb prou diners com per a fer inversions i amb un gust musical exquisit. On és el parany? Esperem noves entregues, segur que amb aquest perfil de perfecció hi ha alguna cosa soterrada. El text, com a bona novel·la negra, recala en un realisme social que resta surant en paisatges d’activitats industrials i d’una certa pàtina decadent. Com podeu imaginar, el greuge comparatiu entre l’entorn del sotsinspector i el context, o fins i tot la realitat del caporal Veciana que ha de vigilar els excessos per arribar a final de mes, és evident. 
Les singulars converses del tàndem “doble V” interrompen el ritme de la narració de la investigació —val a dir que l’estil impecable de Jordi Tiñena l’hi permet, ja que la lectura flueix sense cap dificultat— i permeten aprofundir en aquesta tensa relació. 
          De la solapa del libre: "Jordi Tiñena va donar-se a conèixer en guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 1994 amb Un dia en la vida d'Ishak Butmic. Des de llavors ha publicat una desena de novel·les, entre elles El mercant (2005), Peix de gat (2011) i El gos suïcida (2012). Ha publicat també adaptations de clàssics catalans com Tirant lo Blanc, Curial i Güelfa, El llibre de les dones i Lo somni, entre altres." 
El tret de sortida de la trama, discernir entre una mort accidental o un assassinat, s’entregira en subtrames policials —robatoris, pallisses, desaparicions, sospitosos— i històries familiars amb uns personatges molt perfilats. Cadascú aportarà el seu petit dilema: el seu germà bessó, el cosí, la parella o el passat familiar present en la memòria dels tiets. M’ha agradat molt comprovar com en un punt àlgid de la lectura, totes dues hi conflueixen. Però encara m’ha agradat més entreveure algun dubte o insinuació que apunta maneres perquè en sigui desvetllat en el pròxim volum. 
Nacho Borraz Fernández 
 
          En el bosque del Pont del Diable de Tarragona ha aparecido semioculto un cadáver vestido de ciclista. Sin bicicleta. El subinspector de los mossos d'Esquadra Vidal y su ayudante, el cabo Veciana son los responsables de identificar al muerto y desvelar las circunstancias de la muerte. 
El muerto era Manuel Artal Soler, un economista dedicado a las inversiones especulativas. Vidal y Veciana van descubriendo que Artal no tenía demasiados amigos. Ninguno, de hecho. Algunas malas inversiones no lo han hecho precisamente popular en Tarragona. Y su familia de Gandesa estaba enemistada con él desde hace algún tiempo y tampoco parece muy afectada por su muerte. 
          Por si fuera poco, los mandos no quieren malgastar demasiado tiempo en un caso que no parece interesar a nadie. 
Vidal espera poder cerrar el caso pronto para que no ponga en peligro su relación con su pareja, Roser, que comienza a cansarse de sus dudas y de que consiga tiempo a cuentagotas para estar con ella. Además necesita abrirse ante su hermano, Biel, aquejado de una enfermedad que está acabando con él. Y, por si faltaba algo, su sobrino, que está acabando la adolescencia, necesita que alguien lo controle para que no se meta en problemas. 
Pero Vidal y Veciana no pueden ignorar algunos hechos del caso de Artal que no les dejan tranquilos: la casa del muerto ha sido asaltada y su coche robado. Vidal y Veciana deciden investigar a los posibles interesados en la muerte del especulador. Por un lado, un constructor millonario que se hizo rico con la burbuja inmobiliaria y al que sus negocios con la iglesia católica no les conviene publicidad negativa. Por otro, su familia, que algo turbio oculta como parecen demostrar sus formas duras y brutales. 
          Vidal y Veciana tienen un plazo para resolver el caso y lo deben cerrar de manera satisfactoria para todos, teniendo en cuenta que nadie parece afectado por la muerte de Artal. 
          Hay tres tiempos en esta novela de Jordi Tiñena, a la manera de las velocidades históricas de Fernand Braudel: un movimiento rápido, un movimiento más lento y un movimiento casi inapreciable. 
          El caso policial es el que se desarrolla en un tiempo más rápido, compromete a los poderes fácticos del ahora, a constructores sin escrúpulos, a especuladores de la bolsa y de las propiedades, a mafias de ladrones. El beneficio del mercado y del robo ha de ser inmediato, no a medio plazo. 
Un segundo ritmo más lento pertenece al ámbito familiar y de las relaciones grupales. Tarragona y su entorno son un escenario perfecto: todavía se recuerdan las viejas rencillas de la guerra, quién era quién durante el franquismo. Y los pueblos del entorno no olvidan las viejas rencillas familiares por herencias y viejos pleitos entre vecinos. 
          Tarragona es también el lugar idóneo en el que contemplar la larga duración: sus espléndidos restos romanos, medievales y barrocos, orgullo patrimonial y recurso turístico reinventan el recuerdo de otros tiempos. Las ruinas son también el contraste ante la potencia de los sectores industriales químicos y turísticos, Y las pequeñas manchas boscosas conservadas entre grandes factorías son el testigo de la desaparición del mundo rural agrícola que hace un siglo era la riqueza de la zona. 
          El subinspector Vidal vive agitado por estas tres velocidades, el ámbito de la investigación, el ámbito de sus problemas familiares y afectivos y el ámbito que promueven sus reflexiones filosóficas y su continuo pulular por la ciudad y la provincia. Los tres se entremezclan en todos los capítulos de su vida, es imposible mantenerlos separados. 
          La intriga policial y su resolución, que no son sino una parte de la novela, con el mismo peso que optras tramas, son verosímiles y sirven para presentar el mundo profesional de este policía del que Tiñena quiere mostrarnos un retrato completo, que conozcamos todas las facetas -a veces contradictorias-, de su vivir profesional, afectivo e intelectual. 
Imma Barba 
 
Una nova aposta de l’Editorial Llibres del Delicte, un nou encert. 
 Jordi Tiñena ha escrit onze novel·les, sent aquesta la primera que pertany al gènere criminal i la quarta ambientada a la ciutat de Tarragona. Ens presenta el primer cas del sotsinspector Vidal i el seu company el caporal Veciana i aquest és el primer llibre d’una sèrie. 
 L’aparició del cos sense vida d’un ciclista al Pont del Diable de Tarragona, amagat de manera matussera entre fulles i apartat del corriol per on circulava, inicia la investigació del sotsinspector Vidal, que aviat se sorprendrà en descobrir que es tracta d’un mort que no plora ningú. Un cas que ningú no té cap interès en resoldre. Les pistes tampoc no conviden a continuar investigant, però Vidal, acompanyat del caporal Veciana, contrapunt terrenal i pragmàtic del sotsinspector, s’entesta en veure més enllà d’una solitària mort accidental. Els dubtes de la seva vida personal i professional, sempre en un debat constant que afecta a família i companys, es traslladen a la investigació on, potser, Vidal troba paral·lelismes amb ell mateix i la possibilitat de viure -i morir- sense ningú. 
El protagonista és un inspector dels mossos d’esquadra llicenciat en filosofia que va abandonar les aules perquè no se sentia còmode fent de professor. L’autor dedica bona part de la novel·la a donar-nos a conèixer els personatges que envolten al protagonista, la Roser la seva parella advocada de professió, el seu germà bessó Biel, la seva tieta Montserrat mare del seu cosí Pau que presenta alguna minusvàlua psíquica i que vol fer justícia pel seu compte i el seu company Veciana. L’autor ens ofereix alguna cosa mes que una investigació policial. 
          Els escenaris tarragonins ens acompanyen al llarg del llibre i la història se’ns fa propera per la descripció d’indrets coneguts, al·lusions gastronòmiques de la Mediterrània i les escenes que transcorren en el petit veler del protagonista anomenat Calabaixa. 
Vidal i Veciana són una unitat en dues parts, són la nit i el dia en tots els aspectes, i tal com diu el mateix autor, un és més especulatiu, l’altre més impacient; un més intel·lectual, l’altre gens; un és solter, té diners i viu la vida; l’altre està casat, té dos fills i paga una hipoteca. Es complementen. 
Vidal vol tancar el cas com més aviat millor i així poder començar les vacances però primer haurà d’esbrinar si ha estat un accident o un assassinat. Interessos econòmics, inversions fallides, estafes, robatori, disputes familiars per herències, deutes de joc… a totes aquestes qüestions s’han d’enfrontar els dos policies. 
Una novel·la que enganxa més per la descripció i les relacions dels personatges que per la mateixa trama criminal. Una novel·la que m’ha agradat molt.