"Cal dir-ho de bon començament: aquesta és una novel.la històrica forca interessant. 
Per diverses raons: està ben documentada; defuig la simple arqueologia; dosa les descripcions sociohistòriques; conté un llenguatge que caracteritza perfectament l'època i resulta fresc i proper; lliga bé la trama amorosa i la judicial; dibuixa un personatge humà, amb trets contradictoris i forta personalitat, i a més a més, és capac d'influir tots els altres i d'arrossegar el lector."

Anna M. Gil. El Temps.
Anna M. Gil. El Temps, Núm. 618. 22 d'abril de 1996
[Jordi Tiñena, La dona del grill Col. Les ales esteses, 70. Edicions de La Magrana, 1996.] 
 
Cal dir-ho de bon començament: aquesta és una novel.la històrica forca interessant. 
Per diverses raons: està ben documentada; defuig la simple arqueologia; dosa les descripcions sociohistòriques; conté un llenguatge que caracteritza perfectament l'època i resulta fresc i proper; lliga bé la trama amorosa i la judicial; dibuixa un personatge humà, amb trets contradictoris i forta personalitat, i a més a més, és capac d'influir tots els altres i d'arrossegar el lector. 
Es tracta de na Trialls, alcavota menorquina que està al servei d'un important advocat, el qual lluita inútilment per sortir del cercle viciós, fet d'indignitat i mentida, on la vida miserable l'ha portat. 
Aqui, com a La Celestina, hi ha també una parella d'enamorats, la vídua i l'escrivà, aquest dos personatges són víctimes de la maldat i les conveniències alienes; na Trialls els utilitza per salvar la pell i l'advocat per dur a terme una venjança. Però, contràriament als decventurats Calisto i Melibea, els amors de l'escrivà i la vídua són recompensats amb un final feliç. Tiñena no vol parafrasejar ni parodiar el famós llibre del segle setze, però el que sí que fa és jugar amb diverses referències a la literatura de l'època per crear un producte nou. Aquesta creació es troba ambientada en una Barcelona que està trasbalsada per la mort del rei Martí i sacsejada pels conflictes successoris entre Ferran d'Antequera i Jaume d'Urgell. I són aquests conflictes els que propicien el misteri, la tensió, i un desenllac inesperat: l'advocat, escudat en la impunitat que li proporciona la familiaritat amb la casa reial, ha conculcat les lleis de déu i els homes, però el buit de poder i les ànsies de justicia d'alguns trencaran la xarxa salvadora de complicitats i interessos i, finalment, el condemnaran a un càstig merescut. Només el condemnaran, perquè ell és un home de recursos -sobretot, monetaris- i aconsegueix escapolir-se de les urpes de la llei. Na Triall.s, en canvi, per estranyes juguesques de l'atzar i per la inevitable fatalitat del destí serà penjada a la força, tot i haver volgut canviar de vida. Tot i merèixer la redempció, ja que és gràcies a la seva intervenció que la parella d'amants resol malentesos i problemes. 
Així és la vida.
______________________________________________________________

 Isidor Cònsul, AVUI, dijous, 18 d'abril de 1996
 La dona del grill , Ed. de la Magrana. Barcelona 1996 

En la trajectòria literària de Jordi Tiñena hi ha un primer moment d’adaptador de textos clàssics per a estudiants de secundària amb l’esforç que suposa fer llegidores als adolescents d’ara obres com L’orfeneta de Menàrguens, Curial e Guelfa, Tirant lo Blanc i Ivanhoe, entre altres. Tancada la porta d’aquesta primera etapa, l’escriptor ha obert un segon temps com a novellista, fonamentalment com a narrador historic, amb el galop d’una entrada tan espectacular com el fet de publicar quatre novel.les en menys de dos anys: Mort a Menorca (1994), Els vespres de Don Magí Castellarnau (1995), Un dia en 1a vida d’Isahk Butmic (1995) i La dona del grill. 
 
Des de l’estrena fins ara, si cal inserir-les en el marc històric pertinent, la primera novel.la es mou entre els tràfecs d’una literatura de fulleto del XIX, la segona en una Tarragona envoltada per les boires racionalistes del XVIII, la tercera salta a la dolorosa actualitat d’una ciutat assetjada per franctiradors (Sarajevo, amb tota evidència) i la darrera, La dona del grill, s’estira fins a arrelar en els inicis del segle XV. 
 
HISTÒRIA BIBLIOGRÀFICA 
 
Segons testimonis documentals, el 18 de setembre de 1410, el jutge barceloní Domingo Escrivà va obrir un expedient informatiu sobre la fama d’alcavota que traginava la menorquina Caterina Tarí, coneguda pel renom de na Trialls. Aquell mateix dia, el jutge cridà tres veïnes de l’alcavota que coincidiren en un mateix testimoni: que la nena Ursuleta Climent, d’uns nou anys d’edat, havia estat violada pel cavaller Arnau Albertí i que els tèrbols negocis d’alcavoteria de na Trialls hi havien actuat de mitjancers . 
El judici s’allargà fins passat Nadal, i un cop dictada la sentència la justícia es posà en moviment i féu el camí que era previst. Per un altre costat, els papers amb les declaracions i testimonis de l’afer comencaren a envellir entre els lligalls corresponents, es cobriren amb una pàtina esgrogueïda de pols i romangueren en l’oblit, colgats entre paperassa i altres documents a l’Arxiu de la Corona d ‘Aragó. 
 
CINC-CENTS ANYS DESPRÉS 
 
Passaren cinc-cents anys i a comensaments d’aquest segle, la tafaneria de Joaquim Miret i Sans (1858-1919) els despertà de la letargia i els oferi, de nou, a la llum del mateix sol barceloní. A càrrec de la propia butxaca, publicà dos lliuraments d’un projecte de títol xocant i fins enigmàtic, Sempre han hngut bec les oques, que duien l’afegitó d’un subtítol que n’aclaria el sentit, Apuntacions per la història de les costumes privades. Havia trobat uns lligalls de processos judicials medievals i decidí de fer-los conèixer de manera resumida i amb comentaris personals. L’obra havia de constar de quatre sèries -la luxúria, la cobdícia, l’orgull i l’enveja a l’Edat Mitjana-, però només en van sortir dues perquè el to del primer escandalitzà la societat barcelonina del noucents, aquella burgesia nostrada i captinguda, partidària d’una hipocresia de virtuts publiques i vicis privats. La trencadissa fou enorme i els mateixos arxivers estroncaren la continuïtat del projecte negant a l’historiador l’accés a les fonts. 
Passaren més de seixanta anys fins que un segon estudiós, jaume Riera i Sans (1941), trobà, rere la petja bibliogràfica del primer, els papers que nodrien un volum tan curiós com Sempre han tingut bec les oques. L’agost de 1971 i en un paquet de lligalls encara per catalogar, Jaume Riera i Sans trobà el més llarg i valuós dels processos, el de l’alcavota Trialls i el cavaller Albertí, va copiar-lo pacientment, l’estudià, hi posà un pròleg entusiasta i el publicà, l’any ]973, amb el títol El cavaller i l’alcavota. 
La dona del grill és, per ara, la darrera experiència llibresca del mateix afer. El judici de 1410 ha aterrat en cànons de ficció i Jordi Tiñena ha convertit la història en novel.la. L’obra, doncs, no amaga la seva condició de novel.la històrica ni l’objectiu de reconstruir en àmbits i esquemes de ficcio narrativa, la contundència i la procacitat d’un procés judicial de sis-cents anys enrere. 
De tota manera, més enllà d’un deute evident respecte als documents esmentats, La dona del grill encara el repte de construir-se singularment com a novel.la i situar-se dins d’un procés d’estricta tensió narrativa. El personatge celestinesc de Trialls se’ns presenta en un contrapunt de sorprenent dualitat, una alcavota que es disfressa de dona pietosa i que malda alhora per desclassar-se. Cansada de furetejar, Caterina Tarí té l’anhel posat en un canvi d’estament, una metamorfosi en la seva forma de viure que la traslladi a un passament més honorable i independent. Aspira a poder-se allunyar del servei del cavaller i d’anar amunt i avall de la ciutat a la percaça de carn fresca per al gaudi compulsiu, violent i breu del poderós Albertí. 
Noies per estrenar i nenes allunyades de la pubertat, com la Ursuleta del document. Ara en diem corrupció de menors i Joaquim Miret i Sans ho titllà, a comencament de segle, d’Hecatombe de puncelles. Els segles, fet i fet, sembla que rodin debades i per això Sempre han tingut bec les oques, que és una manera de dir nihil novum sub sole o, si ho voleu a la catalana, que “des que hi ha campanes hi ha batalls” i que “aixo també passava abans, quan els gossos eren cans.” 
 
FICCIÓ CONIVINCENT 
 
El repte, però, d’una novel.la de document històric és anar més enllà del fet estricte i arrodonir una ficció convincent i sense anacronismes al marge mateix dels testimonis i protocols de què es disposa. Per aquí roden els altres puntals de La dona del grill, des de la història d’amor de l’escrivà dels Banys Nous amb la vídua Isabel Godall, fins a la venjança del cavaller Albertí respecte de la mateixa dona. I altres històries menors i peces de detall que cal encaixar en un trencaclosques coherent. 
Diria que Jordi Tiñena se’n surt prou bé i ho arrodoneix amb el retrat de la Barcelona de comensaments del XV, en el millor moment de la Cancelleria, poc abans del Compromís de Casp i en un clima que barreja l’agonia medieval i l’aurora humanista del Renaixement. Els traductors de Boccaccio fan d’escrivans a la Cancelleria, on s’intueix, entre rengles, l’ombra de Bernat Metge. 
Mentrestant, encara ressona l’eco exaltat de les predicacions de Vicent Ferrer i a la plaça del Born passegen, de tant en tant, cavallers d’una cavalleria decadent sempre a punt d’oferir l’espectacle vistós d’un pas d’armes. 
Com a balanç de tancament, La dona delgrill és una obra que demostra la fusta i bona jeia de Tiñena com a narrador i esdevé, també, una novel la historica que es llegeix amb enjolit i atenció creixents. 

________________________________________________________________

[NOU DIARI 15 de març de 1996
Cinta S.Bellmunt
 
Una nova obra consolida Jordi Tiñena com a Novel·lista 
 
El prestigiós crític literari Isidor Cònsul va catalogar com a "molt bona" la quarta novel.la de l'autor tarragoní Jordi Tiñena, professor de l'Institut de Batxillerat Campclar, premi Ciutat d'Alzira (País Valencià) i finalista del Premi Carlemany del Govern andorrà). La dona del grill és la quarta novel.la que publica Tiñena en tan sols dos anys, dues de les quals han merescut un bon lloc en alquns dels millors certàmens literaris que es convoquen en l'actualitat. 
 
Isidor Consul va afirmar amb rotunditat, en el transcurs de la presentació que va fer ahir a la nit a la llibreria VYP, que La dona del grill "globalment és l'obra de consolidació de Jordi Tiñena com a novel.lista històric". El crític va assenyalar que després de Mort a Menorca (finalista al premi Carlemany), que es basa en un fulletí del segle XIX, Un dia en la vida d'Ishak Butmic, que, tot i que no es diu a l'obra, s'inspira en uns fets històrics recents succeïts a ¨ Sarajevo, Premi Ciutat d'Alzira 1994, Els vespres de Don Magí Castellarnau, que recupera la il.lustració del segle XVIII, i La dona del grill, que està ambientada en la Barcelona del segle XV, afirma que "un autor es consolida en un gènere no massa conreat". Isidor Cònsul va subratllar que "és difícil trobar un escriptor que aposti per la novel.la històrica. Un altre autor important ha estat Néstor Lujan, traspassat recentment. Tots dos agafen elements de la història i els traslladen a un argument de novel.la. Tiñena, a més, ho ha fet sempre amb les adaptacions de grans obres de la literatura catalana". 
 
De les quatre novel.les que ha publicat Tiñena, Isidor Cònsul va puntualitzar que La dona del grill "és la que té més documents sobre els quals basar-se. Ha recuperat un procés judicial que és la tercera vegada que es treballa". 
 
Per al crític literari, la darrera novel.la de Tiñena "és molt bona i és una novel.la històrica que serà molt ben rebuda". 
 
Un procés judicial 
 
La dona del grill està ambientada en la Barcelona del segle XV i és una història d'amors i d'alcavotories. L'autor ha manifestat que "tot i que es presenta d'una manera molt lliure està basada en uns fets reals. En concret, a partir de les actes d'un procés judicial seguit per la ciutat de Barcelona de l'època contra un cavaller i una servidora seva, acusada d'alcavota en benefici d'ell. Aquesta fa un doble joc, propicia dones al cavaller, però, al mateix temps, pel carrer té comportaments religisos, ajuda els pobres, visita els presos. Arriba un moment en què no pot mantenir aquesta doble vida i ha d'optar per una de les dues". 
 
L'escriptor tarragoní ha comentat que la idea d'elaborar La dona del grill li va suggerir el text El cavaller i l'alcavota, de Jaume Riera. "Es un procés judicial molt avorrit, però que està molt bé per conèixer l'època i em va interessar el personatge de l'alcavota, que ja coneixem de La Celestina, i en aquest cas és real.