"...la novel.la és sovint molt divertida; a voltes tràgica, a voltes còmica. Té el deix amargant de la vida dura de finals del segle disset, de les vicissituds que la gent de la faràndula ha de suportar, pero també tota la seva alegria, el seu desig, la plenitud, la joia de viure dels comediants i els artistes, en tensió constant i contínua amb la transcendència, però obligats a riure i fer riure per sobreviure. Eterns bufons."
Margarida Aritzeta.

Isidor Cònsul. AVUI, 1 de maig de 1997.  [Jordi Tiñena, El comediant de Perpinyà.] 
UNA NOVEL·LA EN DOS TEMPS 

 En un espai de quatre anys mal comptats, Jordi Tiñena ha passat d'adaptar classics literaris per a ús d'adolescents a exercir de novel.lista prolífic amb una especial devoció per la narració historica. Fora de la seva segona novel.la (Un dia. en la vida d'lshak Butmic, 1995), les altres quatre que ha publicat s'inscriuen en el confort d’un gènere antic, la novel.la històrica, que, filla de la sensibilitat romàntica, ha mantingut una especial vitalitat entre les coordenades narratives del segle XX. D'altra banda, no sé si paradoxalment, el repte d'encarar-se al decurs de la historia per refer-la i narrar els seus interrogants passa la febre d'un contundent revival en la novel.lística catalana d'aquests darrers anys . Per ara, els títols de la narrativa històrica de Jordi Tiñena han fet estada en els esquemes del XIX a Mort a Menorca, s'han passejat pel racionalisme il.lustrat del XVIII a Els vespres de Don Magí Castellarnau, han esbandit velles boires medievals a La dona del Grill i, amb El comediant de Perpinyà, ha acabat aterrant en un moment delicat de la història de Catalunya, el Tractat dels Pirineus, que liquida la guerra francoespanyola de 1635 i suposa, per un altre costat, l'annexió francesa del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i la meitat de la Cerdanya. La cronologia de la darrera novel.la de Jordi Tiñena s'inicia l'agost de 1659, a tocar de la data en què els representants francesos i espanyols enllestien els protocols de l’acord, reunits a l'illa dels Faisans, al riu Bidasoa. Entre els assessors del cardenal Mazzarino hi havia Pere de Marca i Ramon Trobat (Josep Trobat a la novel.la), que eren bons coneixedors de les terres en litigi i que treballaren per establir la frontera més favorable als interessos de França. Josep Trobat es converteix en un dels protagonistes de la història, i el novel.lista el presenta com un prototipus de polític ambiciós, sense escrúpols ni contemplacions a l'hora de seguir a qui pot fer-lo poderós, primer a la seva terra i més tard a la cort de París. En la seva primera part, El comediant de Perpinyà construeix un argument fidel al rumb de la història, recull la repressió de les partides de pagesos revoltats contra l'Administració francesa (els angelets), i planteja, al mateix temps un debat entre els defensors de l'essència catalana de la terra i els que, simplement, es deixen endur per la dinàmica de les noves circumstàncies històriques. Una oposició dialèctica d'interessos que es converteix en paradigmàtica quan el lector la viu encarada entre el patriotisme del notari Martí Renart i el sentit acomodatici del seu nebot, Joan Renart, professor de retòrica afeccionat a la faràndula. Coherent amb ell mateix, el notari mor a la presó mentre el comediant entra en la roda de la sort quan canvia de llengua i es posa al servei dels interessos afrancesats de Josep Trobat. L'espurna més encesa del debat salta quan tots dos discuteixen sobre l’ús de la llengua en el teatre que escriu Joan Renart i la defensa catalana de l'oncle es manifesta en un gir lapidari i de tanta actualitat com el fet de dir que "sense la paraula no som res". (...) En el paràgraf següent apunta que el teatre que escriurà en francès el seu nebot serà per "distreure els botxins dels angelets que corren pels camps defensant el que tu i homes com tu ja heu decidit que no té defensa. Que Déu et perdoni. Jo no sé si podré fer-ho".
 A L'OMBRA DE MOLIÈRE  
 En el segon temps, els destins de la novel.la tiren nord enlla i els protagonistes, cadascú  pel seu compte. s'adrecen a París, obsedits per l'afany i la il.lusió de triomfar-hi. Tant el polític com el comediant arriben a frec de l'èxit i, sense temps d'assaborir-lo, tots dos en surten derrotats per la conjuntura política i el mal fat de circumstàncies adverses. En aquesta segona part, la novella canvia d'estratègia i segueix l'ombra del film Molière, aquella pel.lícula de vint anys enrere que dirigí Ariane Mnouschkine i que era una esplèndida recreació biogràfica del dramaturg a càrrec del Theatre du Soleil. Com Molière i el seu grup, la colla que dirigeix Joan Renart roda per un camí de dificultats que culmina a París després de fracassar amb la tragèdia -com li succeí tanmateix a Jean B. Poquelin- i d'assegurar-se l'exit amb l'esperit faceciós i alegre de la comèdia. Posats, d'altra banda, en un temps en què el plagi era norma i tothom copiava de tothom el novel.lista es permet la llicència d'atribuir al comediant perpinyanenc l'autoria d'algunes de les peces de més èmfasi i renom de Molière. Ben mirat, més que no pas una llicència, l'estratègia és un joc de complicitats amb el lector i amb el tou de la pròpia tradició. Perquè, tot i viure en àmbits de novel.la històrica, aquest és un món de ficció que fa l'ullet a qui vulgui entrar-hi. De la mateixa manera, em penso que el nom de Joan Renart pot remetre al sainetista bilingüe Francesc Renart (1783-1853), o del fet que la novel.la presenti personatges, el nom dels quals, per similitud fonètica, es relaciona amb homenots de la cultura francesa, com l'actor Robert Camus.  
 DOBLE PIVOT  
 Jordi Tiñena ha escrit una trama en dos temps i, en general, el conjunt llisca per una narrativa eficàç i funciona com una lectura amable i agraïda. Malgrat aixà, la fragmentació dels dos móns és massa evident i, tot i que els actants es mantinguin d'una part a l'altra de la novel.la i que hi ha un esforç de diàleg entre tots dos blocs, el lector s'adona aviat que El comediant de Perpinyà planteja la gènesi i la trama de dues novel.les diferents: la que s'arraïma sota el Tractat dels Pirineus i la que roda vagarosa a l'ombra de Molière. No sé fins a quin punt aquesta estratègia de doble pivot fa més esponjada i versàtil la novel.la, ni si el complement dels dos temps l'afavoreix del tot. Més aviat intueixo, més enllà de l'evidència d'una lectura agradable, que la dualitat estructural resta unitat, coherència i intensitat a cadascuna de les parts.  

 ________________________________________ 

 L'Independant, Perpignan, Mardi 27 mai 1997.  
Littérature catalane: El comediant de Perpinyà de J. Tinena. 
La curieuse histoire d’un Perpignanais à qui Molière piqua certaines de ses pièces. Un livre à découvrir. 
 
El comediant de Perpinyà, le dernier roman de l'écrivain Jordi Tinena a été la grande révélation de la dernière Sant Jordi à Barcelone et connaît au sud un grand succés de librairie. 
L'auteur cultive avec bonheur le genre du roman historique (il a été l’adaptateur de Tirant lo blanc de Martorell et d'Ivanhoé de W. Scott ) Dans son livre, il met en scène, au lendemain de la signature du Traité des Pyrénées ( 1659), deux arrivistes perpignanais: Joan Renart, auteur de comédies et Ramon Trobat, plénipotentiaire du rardinal Mazarir. Monter à Paris leur sera, à l’un et à l’autre, fataL En quelque sorte une variation sur les ''Illusions perdues". 
L'auteur ne le cache pas: son roman est le récit d'un double échec et d'une double ambition. L'une littéraire et l'autre politique.  
Ainsi J. Renart. C’est un professeur d'université, accro de théâtre français. Il rêve de monter à Paris et de faire un tabac sur les scenes de la nouvelle capitale. 
Figurez-vous qu'un beau jour, notre Rastignac perpignanais de la plume découvre que Molière (pas moins !) a copié plusieurs de ses œuvres. Il assiste, vert de rage, et l'ego dans le plus bas étage (un malheur ne venant jamais seul) à la représentation à succés de "ses" pièces par Jean Baptiste Poquelin l usurpateur. 
Vous voyez d'ici la couleur. Elle vaut pour le symétrique politique: R Trobat. 
Ce roman de 240 pages, perpignano-parisien, à la fois complexe et très arnusant, est structuré en deux parties. La premiere soucieuse de détails historiques (àvérifier par les spécialistes du XVIII siècle). La seconde lâchant la bride à I' imaginaire, comme le bon dieu de la fiction le commande. Le destin individuel des personnages de papier y prévaut (et c'est une excellente chose) sur la histoire collective ou, pire, la leçon d'histoire. 
Jordi Tinena sera à Perpignan ce samedi 31 mai pour une séance de signatures à partir de 17 h 30 la "Llibreria catalana", place J. Payra.