DEL TOTPODERÓS

 Sovint es presenten els refranys amb un to astuciós, humorístic i fent ganyotes. Potser per aquestes circumstàncies i pel respecte que l'Ésser Suprem mereix, hagi estat la causa que no siguin gaire nombrosos els que se li han dedicat. Heus ací els que s'han pogut arreplegar.


  1. A cadascú el que sia seu i l’encens, per a Déu.
  2. A la fi Déu dirà.
  3. A qui Déu vol bé, la gossa li pareix garrins.
  4. Al cel no s'hi va a cavall.
  5. Allò que Déu guarda, el dimoni no ho toca.
  6. Aquí i allà, Déu dirà.
  7. Brams d’ase no arriben al cel.
  8. Casament i mortalla, del cel baixa.
  9. Cristià per força no plau a Déu.
  10. Darrere la creu està el diable.
  11. De l'aigua mansa em lliuri Déu.
  12. De mi i de tothom te'n burlaràs, però de Déu, no te n'escaparàs.
  13. Déu dóna el fred segons la roba.
  14. Déu dóna faves a qui no té queixals.
  15. Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar.