DITES DELS PAÏSOS CATALANS

 

Si considerem que és bona la definició del refrany com l’exposició sentenciosa d’una idea de la qual se’n desprèn una conclusió, un ensenyament o una norma de conducta, s’arriba a la conclusió que el que s’inclou en aquest capítol són més aviat rondalles o romanços comprimits. Per tant, es fa difícil posar un nom a aquestes, diguem-ne, resumides narracions. De tota manera, donat que contenen una sentència, que pot ser real o imaginària com passa gairebé sempre, s’ha considerat acceptable d’incloure-les en aquest recull.  

Les referides a llocs i pobles de les nostres terres les podríem classificar en tres grups. Les que fan lloança dels seus productes, bellesa natural i virtuts o manera de ser dels seus habitants. D’altres es poden considerar neutres perquè no diuen res al seu favor, però tampoc  cap cosa en contra. I  les que més, ridiculitzen alguna peculiaritat o fereixen la seva gent, encara que humorísticament, basades gairebé sempre en antigues rivalitats dels pobles del veïnatge. Respecte a aquestes darreres, s’ha d’advertir que l’autor no accepta ni entra a valorar les afirmacions que s’hi fan, però les inclou perquè al cap i a la fi són dites del nostre refranyer.

       1.          A "La Vall" (Tavernes de Valldigna)  toca't el pardal. (Safor – Valldigna, País Valencià)
       2.            A "La Vall" (Tavernes de Valldigna) mengen ceba i caguen all. (Safor – Valldigna, País Valencià)
       3.            A Alaior, mostren la panxa per un guixó. (Illes Balears)
       4.            A Alaró, lladre o traïdor. (Illes Balears)
       5.            A Albal, guixers. (País Valencià)
       6.            A Albatera, qui té un ull és l’amo. (País Valencià)
       7.            A Alberic, molta panxa i poc melic.
       8.            A Alcalà, per tots n’hi ha.
       9.            A Alcanar, fa de bon anar i de bon tractar.
    10.            A Alentorn, la força al coll.
    11.            A Alfarràs no hi aniràs, i si hi vas, en fugiràs.
    12.            A Almacelles, es casen fins les velles.
    13.            A Almenar, qui no l’ha feta la farà.
    14.            A Arbeca, molt bestiar i poca teca.
    15.            A Ardenya, una sabata i una espardenya.