L'AMOR, LA DONA, L'HOME I LA PARELLA

 Lloances, qualificatius de caire pejoratiu, sarcasme, fidelitat, falsedat... Tot el bo i dolent hi cap en el món immens de la parella. El binomi home-dona (o dona-home, tant és) sempre ha estat la mare dels ous d'un continuat conflicte, el qual ve donat per una inexplicable rivalitat entre dos éssers que res no tenen per envejar-se mútuament, i molt per complementar-se amb bona harmonia.

En molts dels refranys que segueixen es fa un retrat de la dona molt poc afavoridor, en el que se la considera, gairebé, com una criatura rara, la qual cosa reflexa el ridícul masclisme que imperava en èpoques pretèrites, sortosament superat avui. Si més no, s'està intentant fer-ho de manera prou rigorosa en les societats occidentals. Tot i que aquests no es poden prendre seriosament, també s'inclouen per donar testimoni d'una forma de fer i pensar que ja és història.


  1. A casa de dona rica, ella mana i ella crida.
  2. A casament i enterrament s'hi ha d'anar net de cos i de ment.
  3. A dona ben casada, el marit li basta.
  4. A dona casta, poc fre basta.
  5. A home vell no li posis gros farcell.
  6. A l’amiga que ho és més, no li ensenyis el promès.
  7. A l’església l’oració i al llit la funció.
  8. A la ben casada, només el seu marit li agrada.
  9. A la boda, el convidat mai no hi vagi desganat.
  10. A la dona barbuda, de lluny se la saluda.
  11. A la dona busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja s'hi torna.
  12. A la dona casta, Déu li basta.
  13. A la dona has de jutjar en veure-la caminar.
  14. A la dona i a la burra, cada dia una surra.
  15. A la dona i a la mula, el bastó les cura.