En aquesta entrevista, que s’estructura en tres blocs, s’intenta veure la perspectiva d’un Diputat novell abans, durant i després d’unes eleccions que marquen clarament un final de mil·leni i el principi de noves generacions.

JNC: Qui era en Carles Pellicer abans de les eleccions?

Carles Pellicer: Una persona molt normal, militant de base, que ha treballat i continua fent-ho pel partit i dedicat a una gran passió que és la seva ciutat, com els altres militants de Convergència. Dedicat al treball i sobretot al servei a les persones.

JNC: Com vius el món electoral quan t’incorpores al dia a dia d’unes eleccions de final de mil·leni?

C.P.: Anteriorment ja havia estat regidor a l’Ajuntament de Reus i havia portat una campanya electoral. Però portar-la des de la cuina -que dic jo-, és a dir des del despatx, és una cosa i fer-ho actuant pels barris, per la ciutat, pels col·lectius, és a dir, fent de candidat n’és una altra. És una experiència que m’ha agradat moltíssim i la qual recomano a qui pugui en el seu moment, o qui desitgi...

És una experiència que val la pena de passar en el lloc que faci falta. En una campanya electoral és on veus coses que potser en altres circumstàncies et passen de llarg. Per exemple una de les experiències més maques és el porta a porta, però el porta a porta, pis a pis, no només a les botigues sinó pujar a casa de la gent, visitar-la i estar en contacte amb ella. Això m’ha causat una impressió molt positiva per que he pogut veure molts móns en la mateixa ciutat a més de veure la generositat de les persones que et permeten passar una estona amb ells.

JNC: Quines inquietuds t’ha transmès la gent durant la campanya?

C.P.: Moltes i de molt variades. Per exemple que el polític s’ha d’apropar més a les persones. Jo sempre he dit que el nostre eslògan "Primer les persones" no és una frase feta, sinó que ha de ser una realitat. I aquesta, diria que és una síntesi del que ha des ser un polític. Estar amb les persones, al costat de les persones per sobre de tot.

JNC: Després de tanta feina arriba el dia clau. La gent va a votar i es fa el recompte de vots. Explica’ns com vius els moments previs fins que no vas saber els resultats?

C.P.: Amb mols nervis, perquè també és una experiència nova que s’ha de passar. Primer que no saps ben bé el que passa. Segon que tothom et diu coses i tu tan sols estàs pendent dels resultats i la teva reacció enfront a ells. És una sensació estranya. A mesura que van arribant resultats i s’apunten a les taules, va veient la situació, sembla que estiguis passant un examen. Però no sols jo, el partit, tots plegats.

JNC: Que va ser el primer que vas pensar quan vas saber que per tot el que s’havia lluitat al final es complia i ja eres Diputat?

C.P.: Primer de tot un gran orgull perquè ser diputat comporta estar al davant de la situació del país. El resultat obtingut ha estat molt positiu i per tant, la satisfacció no sols per mi, sinó per tot els qui m’han acompanyat durant la campanya, pel partit i evidentment pel President Pujol. La feina i l’esforç ha tingut un resultat esperat. No per la meva tasca tan sols, sinó per un gran equip de persones que han fet una feina molt important, des dels militants fins als gerents, i passo primer als militants ja que han dedicat part del seu temps al partit i la campanya. Això vol dir que si es fa una feina ben feta els resultats sempre seran bons.

JNC: Els resultats van ser ajustats però tornem a tenir el timó. Més ara vénen altres problemes: on dirigim i amb qui els nostres esforços. De que es parla abans, durant i després de pactar amb els altres partits polítics? Alguna anècdota?

C.P.: Això també va ser una experiència nova, ja que la meva posició en el Parlament em deixava molt a prop dels que negociaven en aquell moment i em permetia veure el llenguatge de signes que hi havia entre els caps i persones amb més influència que jo mateix, el Sr. Duran i Lleida, el propi President, El grup Popular o Esquerra Republicana. Veure les entrades i sortides i com s’anava desenvolupant el tema del debat d’investidura va ser una experiència interessant i apassionant, i tot això es viu amb incertesa fins a l’últim moment, si sortiria a la primera volta o no... Una de les anècdotes fou que una senyora de la mesa que era de Ciutadans pel Canvi va votar a favor del President Pujol enlloc de fer-ho en contra. Encara que més tard va poder rectificar.

Jo el dia de la presa de possessió vaig anar a votar i vaig equivocar-me de fila, em vaig col·locar a la fila del Govern i quan estava a mitja filera em van dir que allí no em tocava.

JNC: El futur no el sap ningú ni es pot escriure, però es pot intuir i tenim il·lusions i projectes. Que serà de Carles Pellicer (Diputat) després de les eleccions?

C.P.: Una persona molt normal, amb ganes de treballar que desitja cada vegada més estar al costat de les persones.

C.P.: M’agradaria destacar el tema de les Joventuts. Aquesta campanya ha estat muntada al voltant de la JNC. Gran part de l’èxit electoral ha estat per ells.