LES CORTS I LA GENERALITAT

La institució suprema de l'estructura política de l'edat feudal catalana van ser les Corts, que van rebre la seva forma definitiva en temps de Pere el Gran.

Les Corts tenien el seu antecedent en la Cort Comtal, els orígens de la qual es remunten a segle XI. Un altre antecedent el trobem en l'assemblea que es va reunir a Lleida l'any 1214 per jurar fidelitat a Jaume.

Les Corts eren convocades pel rei estaven formades per tres braços: l'eclesiàstic, el militar i el reial (aquest últim format per les ciutats i viles sota jurisdicci6 reial).

Els braços es reunien conjuntament a l'inici de les sessions de les Corts per escoltar la proposició reial, on el rei exposava els motius pels quals demanava el servei, és o dir, lo contribució econòmica dels seus súbdits. Després els braços presentaven les seves propies peticions i les seves queixes -capítols de greuges.

Els braços deliberaven per separat, per tornar o reunir-se al final, a fi de votar els acords. Es aquí on trobem una clara concreci6 del pactisme: si el rei no cedia, no es votaven els subsidis. S'establia així un estira i afluixa entre el rei i les Corts.

Cada regne tenia les seves pròpies Corts, però en algunes ocasions podien reunir-se Corts Generals de la Corona d'Aragó; normalment o Fraga o a Montsó.

Malgrat que les seves funcions legislatives, administratives i econòmiques les fan semblants als Parlaments actuals, s'ha de tenir present que no eren òrgans representatius de la població ciutadana en el seu conjunt, sinó únicament de la minoria privilegiada que controlava el poder.

LA GENERALITAT

Per recaptar els tributs acordats en les Corts, va sorgir una altra institució fonamental al llarg de la historia del nostre país: la Generalitat de Catalunya.

Nascuda a les Corts de 1289, va acabar convertint-se en una institució permanent i va rebre la seva configuració definitiva l'any 1362, en temps de Pere el Cerimoniós.

La Generalitat, anomenada també Diputació del General de Catalunya, fou inicialment una delegació de les Corts. La seva missió es concretava en la recaptació del donatiu concedit que havia d'entregar-se al monarca i en la supervisió dels acords presos per les Corts.

Estava formada per un diputat de cada braç, presidit pel diputat del braç eclesiàstic. Més tard es va ampliar amb un oïdor de comptes, també un per cada braç. Des de 1364 Barcelona es convertirà en la seu permanent de la Generalitat. El primer President de la Generalitat fou Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, l'any 1359.

Amb el temps, la Generalitat desenvolupà funcions polítiques i es va convertir en el principal instrument de l'oligarquia catalana per tal de defensar els seus privilegis i frenar l'autoritarisme monàrquic.

LES INSTITUCIONS MUNICIPALS

Durant el regnat de Jaume 1 es va produir un notable desenvolupament de les institucions de govern municipal, que van ser monopolitzades pel patriciat urbà i amb una participació minoritària de la mà mitjana.

L'autonomia municipal es consolidà durant els regnats de Pere el Gran i els seus successors, quan la monarquia va haver de cedir a les pressions del patriciat li concedí privilegis i autonomia a les ciutats, perquè necessitava la contribució econòmica dels seus habitants i el seu ajut per fer front a la noblesa i per portar a terme les seves empreses polítiques.

Jaume I va crear l'ny 1249 L'estructura fonamental del govern municipal de Barcelona: un consell de 4 membres, auxiliats per 8 consellers i una assemblea de probi homines -prohoms- tots ells membres de lo mà major.

Després de diverses modificacions, l'any 1265 l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de cent personalitats (Consell de Cent).

Al segle XIV, les dificultats operatives plantejades pel funcionament d'una assemblea nombrosa (llavors 120 persones), va determinar la creació del Trentenari, una comissió de 30 membres delegats del propi Consell.

El control del govern municipal, que era elegit per les oligarquies, es va veure contestat pels estaments populars que van crear el seu propi partit -la Busca- i es van enfrontar violentament al partit de l'oligarquia -la Biga-.

Una estructura municipal semblant va quedar establerta en els mateixos anys a la majoria de les ciutats importants del país: Lleida, Cervera, Perpinyà, Girona...

En definitiva al llarg dels segles XlII-XIV assistim a la formació i consolidació d'una poderosa estructura municipal a tot Catalunya, exponent de la vitalitat urbana i que es mantindrà inalterable a la pràctica fins el Decret de Nova Planta l'any 1716.

BIBLIOGRAFIA

-FONT i RIUS, Josep M.: Jaume I i la municipalitat de Barcelona. Barcelona, 1977.

-AINAUD de LASARTE, Joan: El Palau de la Generalitat. Barcelona, 1986.

-VILAR, Pierre: Història de Catalunya. Barcelona, Edicions 62, Vol. 3, 1980.