S.V-III aC.: En un promontori situat sobre el mar, i al costat de la desembocadura del riu Francoli, s'estableix un poblat ibèric, del que, ara per ara, poca cosa es pot dir. Podria, perfectament, tractar-se de la Cesse que parlen les fonst clàssiques.

218 aC. Annibal inicia la seva marxa cap a Roma, travessant els Pirineus i els Alps. Els romans, per tal de tallar-li la reraguarda desembarquen a Ampuries i es traslladen cap al sud. A prop del poblat de Cesse hi ha una batalla amb el cartaginesos, que es retiren a l'altre banda de l'Ebre. Els romans, per la seva banda, instalen un campament al costat del poblat ibèric per tal de fer hivernada. És el neixement de Tarraco. Des d'aquest moment, fins a la conquesta de Cartago Nova (actual Cartagena), es converteix en la principal base d'operacions militars a la península ibèrica.

El poblat ibèric i el Praesidium militar a inicis del segle II aC. dins la Tarragona actual

S. II aC. És el moment de la conquesta, per part de Roma, de gran part de la península ibèrica, les campanyes contra els celtíbers i Numància. L'antic campament militar i el poblat ibèric veí, es converteixen en una veritable ciutat romana. Es construeixen les primeres grans obres públiques, les muralles.

45 aC. Juli Cesar, després de la seva victoriosa campanya contra els pompeians a Hispània, concedeix el títol de Colónia de Dret Romà a Tàrraco. Ara, oficialment, la nostra ciutat es dirà COLONIA IULIA URBS TARRACO (CIVT)

27-24 aC. August s'instala a Tarraco durant les campanyes contra els càntabres, i durant tres anys Tarraco és la capital de l'Imperi Romà. Les reformes provincials que va fer amb posterioritat la converteixen, a més, en capital de la província Tarraconense, la més gran de tota Hispania.

Tarraco, capital de la província Tarraconense

16 dC. S'inicia el culte a l'emperador. Tarraco és la primera ciutat de l'imperi en dedicar un altar a August.

S. I-II dC. És el moment de major explendor de la ciutat. S'edifiquen el circ, l'amfiteatre, l'anomenat forum provincial, etc. La gran majoria de restes visibles avui en dia són d'aquesta època.

257 dC. A l'arena de l'amfiteatre son cremats vius el bisbe St. Fructuós (el primer bisbe conegut de Tarragona) i els seus diàquens St. Auguri i St. Eulogi. Tarragona té els seus primers màrtirs.

2ª meitat S. III dC. Els alamans, poble germànic, fan acte de presència i ataquen la ciutat i el seu entorn. La decadència de Tarraco, iniciada anys abans, es fa clara i evident.

Tàrraco durant el Baix Imperi

470-475 dC. Euric, rei visigot s'apodera de Tarraco.

S. V-VI. Tarraco, malgrat ser seu bisbal i d'un comes pert pes específic a favor, sobretot, de Barcino. La ciutat es replega i queda reduïda al que ara es coneix com a la Part Alta.

716 dC. Davant la presència dels musulmans el bisbe Prosper fuig cap a Itàlia amb les reliquies i els llibres litúrgics (entre els que destaca l'Oracional Tarraconense de Verona). Tarraco deixa d'existir com a ciutat.

---

Fulla creada per Josep M. Puche i Fontanilles