Naixement de l'escoltisme català

Josep Ma. Batista i  Roca fou qui introduí l'escoltisme a Catalunya l'any 1927 ,i per tant el considerem el fundador de l'escoltisme català.

El seu objectiu era plantar cara a la política anticatalanista iniciada l'any 1923 amb la Dictadura de Primo de Rivera i que durarà fins l'any 1930. No són simples coincidències el tancament de més de 115 centres catalanistes en els primers quinze dies de la Dictadura, i és que el General Primo de Rivera tenia molt clar la seva missió: "cortar los gérmenes del separatismo a que se ha querido conducir la idea de descentralización" .

De mica en mica el poble català decau en un aplanament i un desànim, ja gairebé convençut de que no hi ha res a fer. Sort que no tothom llenca la tovallola, i per exemple Batista i Roca el primer que fa és una anàlisi de la situació:

"L'educació falsa que havia rebut el nostre poble abans de 1923 porta fatalment a les vergonyes de la Dictadura. Cal que escarmentem. Cal preparar el futur amb l'experiència del passat. Un mot enclou tota la nostra posició d'abans de 1923: cofoisme. Tots cofois proclamàvem constantment les excel·lències de ser català :érem els més eixerits, la nostra cultura era superior, posseíem els polítics més vius i els financers més experts, la Mancomunitat era més sòlida que l'Imperi Britànic. Posàvem banderes a tots els balcons. Cantàvem canconetes a diari. Ballàvem sardanes per tots els carrers i places. .."

Per tant, Batista i Roca pensa que la manera més eficaç de redreçar Catalunya és millorant el caràcter català. I precisament creu que l'Escoltisme pot ser l'eina ideal per a aquest propòsit. Esta convençut que l'Escoltisme és un sistema que permet millorar les qualitats dels catalans i eliminar els defectes. Fer-se sans i forts per a poder ser útils:

"El nostre ideal és transformar el poble català, crear una joventut nova i forta al servei de Catalunya i dels principis escoltes. "

De quina manera comença Batista i Roca el projecte escolta? A qui es dirigí per a demanar col·laboració? Qui s'engresca amb la seva idea?
Batista i Roca era soci del Centre Excursionista de Catalunya. Coneixia bé el món de l'excursionisme, interessat no pas en fer simples passejadetes sinó en dotar a Catalunya de persones curtides i preparades per a salvar el futur del país:

'Usar l'excursionisme com un mitja per a la formació d'homes de caràcter; això és d'esperit sa i fort, dignes i lleials, optimistes i coratjosos, actius i combatius, agermanats, organitzats, disciplinats, i amb una voluntat prou ferma per a imposar-la sempre que calgui i no deixar-se imposar l'aliena. L'educació del caràcter no consisteix més que a crear en nosaltres hàbits de fortitud, d'ordre, d'activitat, de disciplina, de comandament, etc., i res com les practiques de l'excursionisme i de I' acampada per a crear-los."

Per això, quan en una conferencia sobre "Les organitzacions per a l'educació de la joventut a l'estranger" pronunciada al Centre Excursionista de Catalunya el 8 de juliol de 1927 parla deIs Boy Scouts d'Anglaterra, alguns
responsables de les entitats excursionistes hi veuen una bona manera de nodrir les seves associacions amb jovent; i d'educar per mitja de l'excursionisme, el caràcter dels infants i adults amb una formació gradual.

Els primers Agrupaments Escoltes sorgeixen doncs en el si dels Centres Excursionistes, com una secció més. Podem afirmar que l'Escoltisme a. Catalunya neix vinculat als centres excursionistes.

El primer aplec-campament es celebra a l'ermita de la Salut del Papiol els dies 8 i 9 de juny de 1928, on es feren les primeres promeses.

Junt amb d'altres col·laboradors, Batista i Roca crearà la Germanor de Minyons de Muntanya, que aglutinarà els primers Agrupaments catalans, tant els que estaven vinculats amb Entitats Excursionistes com els que sorgiren d'Entitats d'Església.


Quan l'entesa escoltisme-entitats excursionistes fa un joc total és just finalitzada la Guerra Civil. Els antics escoltes, que tornen de l'exili, junt amb d'altres, que per la seva edat s'havien quedat al País, es rebel·len contra la imposició d'una única i monolítica organització juvenil: el Frente de Juventudes. Tot i ser conscients del perill que comportava aquesta actitud, es van reorganitzant i comencen a elaborar un pla de reestructurament.

Els caps de les antigues unitats escoltes es dirigeixen als responsables de les entitats excursionistes, els exposen llurs inquietuds, i els demanen, ja que aquestes gaudeixen d'una relativa legalització controlada, un aixopluc per a poder desenvolupar les seves activitats.

Es realitzen cursets de formació de caps d'una gran categoria, i els caps que en surten funden nombrosos Agrupaments en el si dels Centres Excursionistes, no només a Barcelona, també a Reus, Torelló, Vilafranca, etc.

Durant una quinzena d'anys, la vinculació escoltisme- entitats excursionistes fou absoluta. Si les entitats, en el seu moment, donaren aixopluc protector als escoltes, també gaudiren de la preparació d'aquests, ja que molts, no sentit- se atrets per l'obra pedagògica, s'integraren en les seccions de Muntanya, Escalada, Espeleologia, on ocupaven moltes vegades càrrecs de. responsabilitat i demostraven la seva preparació adquirida en l'etapa de llop, minyó o guia novell.

L'Escoltisme dins les entitats excursionistes va patir les crisis habituals i periòdiques de tot moviment. El canvi natural dels directius d'aquestes, que ignoraven els fets que motivaren la col·laboració, la crisi de. caps preparats per a exercir degudament i amb responsabilitat el mètode escolta, i la poca comprensió mútua de les dues parts motivaren un divorci, arran del qual els més perjudicats foren els nois que volien ser escoltes.

Els agrupaments continuaren el seu curs, moltes vegades vegetatiu, en altres indrets, i amb la manca de capacitat i formació Dels seus caps es transformaren en grups d'esplai o bé, pitjor, alguns deixaren d'existir. I les entitats excursionistes comprengueren ben aviat l'error de la seva intolerància, perquè el buit que deixaren els Agrupaments Escoltes difícilment es torna a omplir.