Ma Mar Villalbí, Ma Cinta Montañes, Toni Forcadell
 

La recerca arqueològica del Castell d’Amposta fou iniciada als anys 80 amb el plantejament de diferents cales en distints punts del recinte per poder conèixer la potència, cronologia i possibles estructures de la fortalesa. La hipòtesi inicial de treball era la inexistència de restes estructurals del castell, excepte la muralla del riu, ja que segons la documentació fou destruït al segle XV, durant la guerra civil catalana, després d’un llarg setge fluvial i terrestre, i posteriorment el lloc fou emprat com a pedrera per a d’altres construccions de la zona. Tanmateix, les excavacions arqueològiques varen evidenciar, des d’un primer moment, la importància de les restes conservades: el traçat medieval del castell i bona part del seu sistema defensiu (muralla, fossats, contravall, pas de ronda, etc.) en part soterrat i en part incorporat a les edificacions posteriors.

El projecte de rehabilitació del castell d’Amposta, portat a terme, en els anys 90, per l’Ajuntament d’Amposta i la Direcció General d’Actuacions Concertades, Arquitectura i Habitatge amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia i el Museu del Montsià, ha estat el motiu en els darrers anys d’una sèrie d’excavacions arqueològiques.

Coneguda, des d’un primer moment, la presència de materials ibèrics en el recinte, a partir de les excavacions de 1992 es varen localitzar restes estructurals ibèriques: les sitges, que plantejarem, però, la qüestió si ens trobàvem davant d’un assentament o no.

L’excavació del pas de ronda andalusí, empresa realitzada a finals de l’any 2000 i a la primavera del 2001, ha confirmat aquest poblament i ens ha desvelat algunes de les seves característiques. La nostra comunicació presenta les estructures exhumades (els murs dels àmbits domèstics, els paviments, les sitges, els forns i la muralla) la seva ubicació planimètrica, les seves relacions estructurals, la seva evolució cronològica, etc. per finalment contrastar els seus trets amb els de la resta de poblats escampats al llarg de les dues riberes de l’Ebre, i comprovar el seu grau de participació i immersió en la societat i cultura ibèrica.