diumenge, agost 29, 2004
Sensibilització
En els 4 dies que porto a Espanya, m'he fet ja un fart d'explicar
històries i ensenyar algunes de les moltes fotos que vam fer. A part de
que m'agrada compartir aquesta gran experiència amb la gent que
m'envolta, això forma part dels objectius del camp de treball, entre els
que figuren la sensibilització en el nostre entorn. El Camp de Treball
no acaba doncs amb la tornada a Espanya, sinó que cal explicar a tothom
allò que hem vist, i allò que ens ha impactat. I certament, després de
veure i viure tantes coses xocants, hi ha molt a dir i explicar.
De fet, aquesta Bitàcola, no deixa de ser una eina més de
sensibilització que complementa les explicacions que faig en persona
sobre el camp de treball i a la vegada permet accedir a aquesta
experiència a gent que no conec. Pot ser també útil per a futurs
voluntaris que abans de marxar vulguin saber més sobre aquest tipus
d'experiències. Si més no, totes aquestes coses són el que m'han portat
a escriure-la.
dimecres, setembre 01, 2004
E-mail de Karatu
L'Elias ens ha enviat un e-mail donant-nos records i pel que sembla, han
començat a construir una casa per la directora i tenen ja els fonaments
fets. Us el transcric a continuació:
"Hey!!!!
It's my hope you had a wonderfully safari back home
via Nairobi after you have stayed in Karatu for about
a month.
A lot of greeting from Leila and rest of Al Amman
restaurant staff.
We are really missing you here after we used to be
together but anyway we are suppose to work and be
able to meet our life expectation through working here
and there.
The school committee is doing all it's best to meet
the target set in collaboration with the school
leadership. We have just complete to lay the
Headmistress house foundation; soon the walls will be
high up to lantern level.
How are you getting back to work after the Matofali,
matope, mawe, udongo work?
Here at Gibbs we are doing well waiting to here from
you."
dijous, setembre 02, 2004
Presentació del Camp de Treball a MedGroup
L'altre dia vam rebre un e-mail de SED
donant-nos la benvinguda, i
animant-nos a explicar a la gent el que hem vist i hem viscut per
contribuir a sensibilitzar-los sobre la realitat del 3er món.
Per això he aprofitat l'interès que havia despertat el viatge entre els
companys de feina per fer-los una presentació explicant la nostra tasca
a Karatu. La sala de juntes de MedGroup s'ha omplert per veure les fotos
i pel que sembla, ho han trobat molt interessant. Desprès hi ha hagut un
torn de preguntes on s'han pogut aclarir els temes que havien generat
més controvèrsia, i s'ha obert un petit debat sobre què es pot
considerar misèria.
M'adono que el primer mes després de tornar és un gran moment per
transmetre algunes de les coses que hem après, perquè la gent està molt
interessada en saber de l'experiència i estan molt receptius.
diumenge, octubre 17, 2004
Darrera trobada (oficial) CTM
Avui hem tingut la darrera reunió del CTM, a la seu de SED. Des de que
vam tornar, ara fa un mes i mig, no ens havíem vist, tot i que ens hem
anat comunicant via e-mail. A les 11 hem començat els passis de fotos,
on cada grup ha explicat a grans trets el que havien fet i com s’ho
havien passat. Així doncs, per dotzena vegada he tornat a fer un passi
de fotos, aquesta vegada en versió reduïda degut a la premura de temps.
Tots hem pogut aprendre una mica més el que han fet la resta d’equips i
conèixer altres realitats que complementen el que hem viscut.
Desprès de dinar, hem tingut una xerrada titulada i ara què?, on se’ns
presentaven diverses alternatives per seguir participant d’activitat
solidàries, amb l’objectiu de que el que hem après en el Camp de Treball
no quedi en un grapat de bones intencions. Així doncs, desprès cadascú
ha explicat a la resta del grup quins propòsits tenia en quant a
col·laborar en activitats solidàries.
El darrer apartat ha estat d’avaluació del Camp de Treball, i ha estat
bonic veure com cadascú explicava com l’havia afectat, i sobretot el que
havia sentit en tornar, doncs tots hem coincidit en que ha estat lo més
difícil del Camp de Treball. La incomprensió i el fet que ningú s’arriba
a fer càrrec del que hem vist i com això ha afectat la nostra escala de
valors i la nostra percepció del primer món, ha estat també un altre
dels factors més comentats. Tot plegat ha servit perquè ens adonéssim
que les nostres sensacions no han esta úniques, sinó que més aviat han
estat comunes en tots els participants del Camp de Treball. Senyal doncs
de que ha estat ben aprofitat!
A les sis ens hem acomiadat. M’ha fet il·lusió tornar-los a veure a tots, i
hem quedat a veure’ns sovint, per fer perdurar al màxim l’esperit
africà/paraguaià.
Incomprensió:
Fruit d'això, en tronar del Camp de Treball, t'adones que la teva percepció de la vida ha sofert notables alteracions i que els teus valors han canviat. I si no fos així, és que no seriem humans, perquè el que es veu i viu allí, no pot deixar a ningú indiferent. Així doncs, algunes de les coses que abans de marxar veies normals, ara deixen de ser-ho, i altres fins i tot et fan fàstic. Tots tenim nombroses experiències que ho demostren, com el fet de no poder-te prendre un granitzat perquè penses en totes les carències que hi ha allí, i que amb el seu preu menjaria una persona durant dos dies. O el fet d'anar a dinar a la Illa i alterar-te en veure a tanta gent amunt i avall, carregats de bosses, mentre et preguntes on ho posaran tot si ja tenen els armaris plens de roba. És xocant acceptar que la nostra societat és com és i que, tot i que podem aportar el nostre granet de sorra per canviar-la, no ens queda més remei que conviure-hi.
Quan tornes et qüestiones moltes coses, però, i aquesta és una sensació que hem tingut tots els participants del CTM, sents que hi ha poca gent a qui puguis acudir, perquè és difícil que algú t'arriba a entendre. Cal haver estat allí, treballant colze per colze amb ells, per entendre el que ens passa pel cap en tornar, i la revolució mental per la que estem passant. Fins i tot amics amb qui creies tenir els mateixos punts de vista, ara et semblen distants.
Però aquesta sensació de caos e incomprensió va minvant amb el temps, a mesura que acceptes la realitat i et replanteges les coses fins tornar a posar ordre, de cara a fer compatible el que hem après amb la nostra pertinença al primer món. En definitiva, a mesura que vas traient les conclusions apropiades de l'experiència que acabes de viure.
Els qui no hagueu estat en un camp de treball, potser trobareu que això són tonteries, o que soc un exagerat, però ho volia escriure, per a que la gent que s'animi a fer una experiència semblant en sigui conscient, i sobretot, no es pensi que és una persona estranya quan tingui aquestes sensacions, perquè ens passa a tots.
dijous, octubre 21, 2004
Accident a Tanzània
----- Original Message -----
From: Silveri
To: Undisclosed recipient
Sent: Wednesday, October 20, 2004 9:43 PM
Subject: morts a tanzania!!!
nois, macabo de quedar de pedra al veure les noticies!!! ha hagut un
accident de bus a Arusha i 3 ingenirers sense fronteres han mort!!! em
temo molt q els coneixeiem peruqe eren els de Mangola, pero no ho se
segur xq no he sentit els seus noms!! per la tele, ha sortit un dells
que esta viu, el responsable denginyers que era de andalusia pero no
recordo el seu nom!....quim, tu que vas estar mes x alla, saps alguna
manera de contactar amb ells i donarlis anims? no se, mhe quedat de
pedra, no se que mes dir...
----- Original Message -----
From: Quimako
To: Undisclosed recipient
Cc: Undisclosed recipient
Sent: Thursday, October 21, 2004 8:44 AM
Subject: Re: morts a tanzania!!!
Hola Silver, doncs efectivament, jo també em vaig aixecar ahir amb la
notícia de l'accident, però fins aquest matí no he vist que els morts
eren espanyols. Cap dels morts ni els ferits els vam arribar a conèixer,
però sí als cooperants de Karatu/Mangola, que són als qui anaven a
veure. De fet, adjunto noticia on explica que anaven a visitar a
l'Antonio, que és aquell andalús que vam conèixer. He estat mirant si
tenia el seu e-mail, però no és així, o sigui que contactaré amb la
Irene de Medicos del Mundo per veure si me'l pot donar. També en Sergi
té el telèfon de l'Antonio gravat a la targeta SIM del mòbil tanzà que
teníem.
Us dic algo més quan ho sàpiga;
Quim
----- Original Message -----
From: Quimako
To: Médicos del Mundo Karatu
Cc: Undisclosed recipient
Sent: Thursday, October 21, 2004 9:31 AM
Subject: Accidente
Hola a las dos!
Hace tiempo que os quería escribir para contaros sobre la vuelta, pero
esperaba a acabar de publicar mi diario en la web para anunciaros que ya
lo podíais leer. Pero visto lo sucedido, sólo quería deciros que desde
España estamos siguiendo lo que ha pasado y todo el equipo de SED
Karatu-Masonga queríamos daros ánimos, especialmente a Antonio, de quien
no tenemos el mail.
Hemos visto también que Nohelly se ha desplazado a Arusha a hacer de
intérprete (en la prensa te han rebautizado como Noemi), y es que
habiendo estado por allí, nos hacemos un poco a la idea de lo que estáis
pasando.
Muchos ánimos a tod@s y espero que todo se solucione lo mejor posible!
Quim
Accident a Tanzània
Mueren en Tanzania tres jóvenes andaluces miembros de Ingenieros
sin Fronteras
Se dirigían a visitar a un compañero al norte del país cuando un
camión robado con cebollas se empotró en el autocar en el que viajaban
junto a otros tres amigos, que resultaron heridos
Javier Felices, Oscar Contreras y María José Illanes se toparon de
frente con la muerte en la tarde del pasado martes en una carretera de
Tanzania a donde habían viajado sólo dos días antes con la
intención de
visitar a un amigo que, como ellos, trabaja para la ONG Ingenieros sin
Fronteras. Viajaban junto a otros tres compañeros de la organización que
también han resultado heridos, Raquel Yubero, Isabel Márquez y Gonzalo
Gómez Álvarez, el que más grave está de los tres, quien también es
andaluz.
«Les duele todo y están asustadas y conmocionadas por lo ocurrido», dijo
a EFE por teléfono desde el hospital Noemí Nombela, que trabaja en
Tanzania para la organización Médicos del Mundo. Nombela fue alertada
del accidente por su amigo Antonio, cooperante de ISF, a quien el grupo
de españoles iba a visitar, y desde entonces se encuentra junto a las
dos hospitalizadas para ayudar en su cuidado y servir de interprete con
el personal médico. «En el hospital no entienden el idioma y eso les
desanima mucho. Las condiciones no tienen nada que ver con las de los
hospitales a los que estamos acostumbrados, por lo que preferirían ser
evacuadas directamente a España», añadió. Las dos mujeres fueron
anoche
trasladadas a Nairobi y de allí estaba previsto que viajaran a España.
Gómez Alvarez, que se encontraba grave pero estable y consciente, iba a
ser evacuado a última hora de ayer a un hospital mejor equipado en
Johannesburgo.
En el accidente han fallecido otras siete personas extranjeras, entre
ellas una mujer keniana, así como el conductor del autobús y el
conductor del camión, ambos tanzanos.Las víctimas viajaban en un
microbús de la empresa Riverside con capacidad para 35 personas que
salió a primera hora del martes de Nairobi y debía llegar a Arusha hacia
el mediodía. En su camino se cruzó un camión cargado de cebollas que
circulaba a velocidad desmesurada por la colapsada carretera tanzana.
Según algunas fuentes, el conductor de este camión había robado su carga
y por eso huía vertiginosamente. Antes de tropezar con el autobús de
línea que transportaba a los cooperantes había arrollado a tres burros
en esa misma vía.
Visita a un amigo
El grupo de cooperantes de Ingenieros sin Fronteras salieron el domingo
de España rumbo a Tanzania con la intención de visitar a un compañero de
la Organización, Antonio Manuel Rodríguez Serrano, quien había sido
vicepresidente de la misma en Sevilla hasta hace poco y que ahora está
al cargo del proyecto hidrosanitario que la ONG lleva a cabo en el
distrito de Karatu, al norte del país. Precisamente por el carácter
privado que tenía el viaje del grupo parece ser, aunque este extremo no
está confirmado, que los jóvenes viajaban sin seguro. Según la Dirección
General de Comunicación Exterior, es muy posible que la repatriación de
los cadáveres se produzca en menos de dos días, en cuanto haya
disponible un avión con capacidad para trasladar los cuerpos. La ONG
Ingenieros sin Fronteras (ISF) expresó ayer su «profundo dolor» por la
muerte de los tres voluntarios al norte de Tanzania y aclaró que ni los
fallecidos ni los tres heridos viajaban en calidad de cooperantes sino
que estaban de vacaciones.
dimarts, octubre 26, 2004
Darrer post de la bitàcola