Se sap del cert que la sopa d'all va ser descoberta per una tribu que habitava l'antiga Catalunya entre els segles onze i deu abans de Crist, encara que s'en desconeix la data exacta.

Les histories i comentaris tramesos oralment de pares a fills a través de les generacions (i encara vigents avui dia) ens donen arguments per creure que la sopa d'all fou descoberta accidentalment pel bruixot d'una tribu Celta citada per Plini a les seves memòries que diu (sic): "de los dichosos ganxets que moraban al Sur de los montes llamados de Pirineos y antes de atravesar el rihuelo llamado Ibero que llega de las aridas estepas de Poniente y que suelen cazar por un parage llamado El Campanaret, en el que abundan Cierbos e Benados". No es tenen dades de la localització mes exacta d'aquest indret encara que alguns arqueòlegs el suposen poc al sud de Castellvell.

Si hem de fer cas a aquestes llegendes, d'origen mes que dubtós, resulta que el bruixot portava sempre un forc d'alls penjat al coll per tal de protegir-se d'uns mals esperits d'origen desconegut que darrerament el molestaven, i un dia que els duia mal lligats, n'hi varen caure una o dues cabeces a l'aigua bullent que estava preparant per fer-se uns bafs. En olorar l'aigua, va adonar-se de totes les possibilitats que oferia aquell beuratge i va començar immediatament una intensa i sistemàtica labor d'experimentacions que el duren a provar gran quantitat de composicions i utilitzacions de la pocima: El va acompanyar l'éxit mes clamorós.

Uns anys mes tard, i per tal de perpetuar la data, el dia del descobriment va ser declarat festa tribal catalana per l'anomenat Consell de Cent, que llavors estava constituït per uns vint i cinc bruixots de totes les tribus i que, entre altres mancances, no sabien comptar gaire mes enllà de deu. Aquesta festa, encara que oblidat el seu vertader origen, es commemora l'Onze de Setembre a la pròpia Catalunya i ens dona peu a suposar que aquesta data, traduïda de l'antic calendari Celta, es la del dia exacta de la gran i fastuosa descoberta.

Aquesta mateixa diada, es coneguda i celebrada a totes les terres veïnes encara que el seu origen ha estat tergiversat i avui dia s'anomena erròniament "Dia de la Hispanidad" a les Terres de Ponent, i Catorze de Juillet a les Terres del Nord. En realitat, l'etimología històrica comparada, ens aclareix que poc abans encara s'anomenaven mes correctament con Dia de la Sopadajo i Catorze de l'Aillet, respectivament, el que ja concorda mes amb el seu vertader i ben conegut significat.

Per fer-la, cal bullir molta estona la quantitat suficient d'alls i de pa sec, afegint-hi algun sofregidet d'alls i de toçino per acabar d'arrodonir-la. En el monent de retirar-la del foc, hi ha alguns "xefs" que li afegeixen un ou debatut.

La recepta no ha variat gens la seva composició primigenia. La millora afegida amb els anys ha consistit solament en que avui dia alguns cuiners mes sofisticats (com jo mateix) pelem els alls i a vegades fins i tot ens rentem abans les mans.