Trobarem a faltar el teu somriure.

Diu que ens deixes: T'en vas lluny d’aquí.

Les bestieses amb que ens vas fer riure,

seran sempre la llum del camí.

Un programa de conya i rucades,

sense ser cosa de l'altre mon,

ens ha fet riure tantes vegades

que hasta alguns s'han partit l'esternon.

Pensarem en els cants de l'Oriol,

o el Fernandes cridant com els bous,

quan s'acabi aquest mes que comença,

seran llargues les nits dels dijous.

Tots haurem de buscar-nos la vida

Tots haurem de posar-nos de dol.

(Provarem de cardar amb la veïna,

Tot plorant per sota del llençol)

Que trist que es prepara el futur,

Ja no volen ni les papallones,

I s'estrellufen de pena

tomaques i marfallones.

Que boniques que son les muralles.

Que n’és d'alta l'espasa del Prim.

I que tristes que sonen les gralles,

de pensar en el que ja no tenim.

Apa.

Adéu, Tontos.

O no