Llibres

avall.gif (913 bytes)Espai Agrari del Delta de l'Ebre a la Dècada dels vuitanta

avall.gif (913 bytes)Pintors del Montsià

amunt.gif (88 bytes)Espai Agrari del Delta de l'Ebre a la Dècada dels vuitanta

    A la dècada dels anys 80 s'han donat les transformacions més importants que mai havia conegut l'agricultura a la comarca del Montsià. El signe d'aquests canvis només podrà apreciar-se amb uns quants anys de perspectiva. A principis del 92 no sembla que resulten positius per al habitants de la comarca, malgrat que en el conjunt de l'agricultura i l'economia catalanes resulten una operació de sanejament d'estructures desfasades que, per altra banda, potser fora necessari. Les dades sobre superfícies que oferim en aquest darrer capítol han estat extretes d'un Atlas del Montsià publicat recentment a la comarca i les recollia en un apèndix documental sense elaborar. El treball sobre les dades, doncs, i el contin-gut i les conclusions del capítol son enterament responsabilitat de l'autor del present treball.
Hem hagut de recórrer a una font tant poc usual donat que ni la Generalitat de Catalunya, a través del DARP, ni els diferents Serveis d'Extensió Agrària municipals, ni tan sols l'Institut d'Estadística de Catalunya disposava de dates més recents. Hem confirmat personalment, però, la procedència i la fiabilitat de les dades que oferim. S'ha desestimat, en canvi, oferir la informació continguda en l'avanç de dades del Cens Agrari del 1.989, per les grans dissimilituds que presentava amb les recollides al DARP, i que pensem no representen fidelment, ni molt menys, l'estat real dels conreus a la comarca. La finalitat fiscal, entre d'altres del Cens Agrari fa que les declaracions individuals sobre el que està elaborat no siguin del tot correctes. Així ho raonàvem també en el segon capítol del nostre treball.

Les terres ocupades i la progressió del regadiu
    Les superfícies de conreu a la comarca del Montsià es mantenen pràcticament estabilitzades entre les 39.000 i les 40.000 Ha., i el 60% de la superfície total comarcal. Constitueix aquest índex un dels més elevats de Catalunya, que correspon a una comarca intensament cultivada. Les xifres de terres conreades enregistraren una lleugera alça fins a la meitat de la dècada i un progressiu descens en els darrers anys, quedant el 1988 lleugerament per sota del nivell del principi del període. Les variacions municipals entre 1.979 i 1.988 són mínimes, destacant només 130 Ha. d'augment a Alcanar i descensos de 100 Ha a Godall i de 130 a la Sénia. En canvi, continuava variant la proporció secà-regadiu , amb increments progressius del segon en detriment del primer, encara que no amb la intensitat necessària per fer perdre a la comarca el seu caràcter de terra de secà dominant. Efectivament, la proporció secà-regadiu al 1.979 era 69,6% i 30,4%; al 1.981 evolucionava fins al 67,9% i 32,1%; per arribar al 1988 amb 62,1% i 37,9%, respectivament. El guany absolut del regadiu entre el 79 i el 88 fou de 2.877 Ha, que representava un creixement del 24% entre les dues dates considerades. Creixement del regadiu, donçs, espectacular. I el que és més important: es repartia entre tots els municipis de la comarca; s'introdueix amb força a poblacions que no comptaven ni amb una sola hectàrea de regadiu; així succeeix a Freginals ( + 378 Ha), i a Godall (+ 87 Ha); s'expansiona a les zones de l'interior de la comarca on tenia una presència testimonial: a la Galera es passen de 7 a 215 Ha regades (es multiplica per 30), a Santa Bàrbara de 53 a 517 Ha (multiplicant-se per 10), i es duplica a Masdenverge en passar de 135 a 282 Ha. de conreus de regadiu. En totes aquestes poblacions l'expansió de les superfícies regades ha estat possible a través de la perforació de pous i de l'extracció de l'aigua amb motors.

    Això ens indica la gran importància dels cabdal subterranis d'aigua de la comarca, insuficientment estudiats per l'Administració, i les considerables inversions que han realitzats els agricultors per portar a cap aquesta important transformació de conreus. I ha augmentat també el regadiu als municipis amb facilitats per al reg: Alcanar (també regat amb pous) arriba al 77% de regadiu sobre el total conreat municipal, invertint la proporció que tenia el 1.963( 75% de secà i 25% de regadiu), incrementant la xifra del 1979 amb 474 noves hectàrees i un creixement del 25% sobre aquesta última data. Amposta té 196 Ha més i Sant Carles només en creix 31 Ha. Aquesta darrera població es troba amb que el seu terme municipal està ocupat, en una gran part, per la majoria de les terres no cultivables del Delta dret: salines, platges, maresmes, basses, etc., i que constitueix un obstacle insalvable per a augmentar significativament el sòl conreable al municipi.
L'increment més espectacular es dona a Ulldecona, on gràcies a les aigües del pantà, la superfície regada passa de 735 a 1.677 Ha, incrementant el regadiu del seu terme del 8,8% el 1.979 al 20,1% del 1.988. Són 942 Ha de nous regadius, que representen un creixement des del 1.979 del 128%. El detriment de les terres de secà és de 3.086 Ha, la major part de les quals han estat transformades en regadius, i una petita part han estat abandonades, com passa a Masdenverge, la Galera, Santa Bàrbara i la Sénia, encara que amb quantitats sempre inferiors a les 50 Ha.

El secà transformat
    Aquests canvis en les superficies regades es reflexen clarament en els conreus de la comarca, que mostrem detalladament en els Quadres 9 i 10. Si la tendència observada fins ara ha estat d'un progressiu descens dels conreus de secà tradicionals, en aquests darrers anys, la davallada ha estat espectacular: De 1.981 a 1.988 l'olivera perd 1.720 Ha; el garrofer 825 Ha i la vinya pràcticament desapareix de la comarca amb un descens de 2.161 Ha, quedant-se amb només 200 Ha i el 0,5% del total conreat, com un cultiu testimonial. El primer canvi esfereïdor. Però no és l'únic: Aquests conreus tradicionals de secà el 1988 no arribaven al 50% de la superfície conreada comarcal, quan el 1981 eren el 61,6%. ELS CONREUS TRADICIONALS DE SECA HAN PERDUT LA SEVA HEGEMONIA ABSOLUTA, mantinguda durant centenars i centenars d'anys en aquestes contrades. Però continuen mantenint el caràcter dominant dins al secà: 19.543 Ha enfront de les 2.609 Ha dels fruiters de secà, que augmenten en aquest període als voltants de 1.000 a tota la comarca entre els anys 1.981 i 1.988.
I encara més qüestions novedoses en aquest sector: De les quasi 5.000 Ha perdudes als conreus tradicionals, només unes 1.000 Ha han anat a parar als conreus innovadors de secà. La resta s'han transformat en regadius o han estat abandonades, deixades sense cultivar. Efectivament, al Quadre 10 i sota l'epígraf de "guaret i terres no ocupades" figuren 4.227 Ha una bona part de les quals correspondrien a aquestes superficies de conreus tradicionals que ja no es cultiven, donada la pràctica inexistència a la comarca de cereals de secà que requeririen guaret. Però ens plantegem ara un nou dubte: terres abandonades, sense cultivar, o terres sense declarar oficialment? I aquesta pregunta ens la fem per que, per una part s'ha de fer constar la importància dels esforços i incentius realitzats per l'Admi-nistració (Generalitat de Catalunya especialment) en aquests darrers anys per impulsar la modernització de l'estructura agrícola de Catalunya, amb especial incidència sobre les comarques més atraçades, com ho estava el Montsià, a través de la modernització dels conreus, mecanització, serveis tècnics als agricultors, subvencions per a la substitució de conreus, creació de centres de recerca (IRTA...), etc..
Però d'altra banda l'augment importantíssim del control i la pressió fiscal sobre els ciutadans que s'ha produït en la darrera dècada a l'estat espanyol, pot haver provocat un "abandonament simbòlic" d'aquests conreus, declarant-los com a "terres no ocupades" quan simplement es deixen de treballar regularment com feien anteriorment. La manca de rentabilitat d'aquest tipus de conreus hauria afavorit enormement elprocès.
D'aquesta manera, si l'esmentat supòsit fos real, en lloc d'una "modernització" de l'estructura agrícola de la comarca, ens podríem trobar amb l'existència de grans extensions de conreus semi-abandonats (per que no consta enlloc que els arbres o els ceps hagin estat arrencats), i per tant descuidats i amb rendiments mínims. El seu manteniment per part dels pagesos s'explicaria per que no li haurien de dedicar més atenció que la recollida dels fruits que espontàniament poguessin oferir i no precisarien de noves inversions al mateix temps que s'en deslliurarien de la càrrega fiscal, sempre en augment que suportaven. La pervivència d'aquestes extensions i en aquestes condicions, suposaria un veritable impediment a la transformació autèntica de l'agricultura de secà de la comarca. Aquesta és una qüestió que en els propers anys es dilucidarà amb tota certesa.
Els nous conreus de secà han estat bàsicament els fruiters: primer s'introduí l'ametller i més tard el presseguer, que al 1.988 pràcticament igualava ja al primer (1295 i 1023 Ha, respectivament), tal i com es pot apreciar al detall de 1.988 contingut al Quadre 11 . Altres fruiters, com maçaneres i pereres, amb 291 Ha, van perdent importància relativa.

La incertesa en el regadiu
    Els conreus de regadiu, que experimentaren una modernització parcial en les dècades anteriors, mostren als anys 80 menys variacions que les espectaculars que hem observat al secà. S'afiança i augmenta la superfície dedicada a l'arròs al Delta, que passa de 5.245 Ha el 1.981 a 6.432 Ha el 1.988 ( amb + 1.200 Ha., que representa un increment del 26,6%), en detriment de tota la resta de conreus al Delta: hortalisses en primer lloc, resta de cereals, conreus industrials i farratgers i altres. Els cítrics continuen augmentant: de 1.720 a 2.279 Ha., entre les dates contemplades: 559 Ha d'increment, que suposen un creixement del 32,5%. Però ja no s'expansionen a Alcanar, que manté la seva superfície estabilitzada, sinó a les poblacions de l'interior que han expandit recentment els seus regadius, especialment a Santa Bàrbara (+200 Ha), a Ulldecona (+120 Ha) i en quantitats inferiors a Masdenverge, Godall i la Galera. Municipis com Freginals, Mas de Barberans o la Sénia, per les seves condicions geogràfiques i climàtiques (l'altura del terme, les gelades hivernals), no poden accedir a aquest conreu.
Apareixen per primera vegada 91 Ha de vivers, localitzats a  Alcanar sobretot (86 Ha) i a Amposta (5 Ha); l'introducció d'aquest nou tipus de sistema de conreu pot representar a Alcanar el factor innovador en la seva agricultura, innovació de la que aquesta població ha estat sempre capdavantera a la comarca.
 
 

amunt.gif (88 bytes)Pintors del Montsià

Llibre pintors del MontsiÓ
 



[Tornar a l'índex de publicacions]