44a. expedició del GECT

 

Volcans Meru i Kilimanjaro     (Tanzània)

 

Cims aconseguits :              Uhuru Peak                           5.895m.

                                               Stella Point                           5.756m.

                                               Gilsman’s Point                    5.685m.

                                               Meru (Socialist Peak)          4.562m.

                                               Little Meru                             3.801m.

                                               Rhino Point                           3.800m.

 

Dades : del 1 al 18 de setembre de 2007

 

Participants (10): Montse Cedó, Toni Coll, Lluís Díaz, Pilar Fargas, Joan Gassol, Encarna Hidalgo, Pili Inostroza, Pere López, Joan Marquès i Joan Víctor Marquès.

 

Tal com havíem desitjat, la tercera expedició del GECT al Kilimanjaro ha transcorregut sense problemes. El dissabte dia 1 de setembre quedava enrere un any de intensa preparació i a primera hora de la tarda volàvem de Barcelona a Amsterdam amb la Companyia KLM. A l’aeroport de Schiphol enllaçàvem amb el vol regular a Nairobi i a les nou del vespre ja tornàvem a volar, aquesta vegada amb les aerolínies de Kenya, l’orgull d’Àfrica.

 

Aeroport de Nairobi

Travessant Kenya cap al sud

Una nit tranqui-la de vol donava pas al dia més complicat de tota l’expedició, l’engranatge de l’agència Muztag de Barcelona amb la agència Zara de Tanzània funcionava correctament, però la coordinació d’aquesta amb els seus veïns de Kenya ens deixava tirats al nostre destí en el aeroport Jomo Kenyatta de Nairobi i més tard sotmesos a un viatge en bus comprimits com sardines i ple de incerteses.

 

Frontera Kenya - Tanzània a Namanga

Nen de Moshi (Tanzània)

Amb les dificultats esmentades i amb la silueta del Kilimanjaro sempre amagada rere la boirina, recorrem uns 160 kilòmetres per Kenya i entrem a Tanzània pel pas fronterer de Namanga. Superem les llargues cues, solucionem els enfarregosos tràmits dels visats i anem cap a la població d’Arusha, on els responsables del bus que ens porta intentaven fer-nos quedar. Desprès d’insistir en el compliment del programa acordat, finalment el bus ens trasllada a Moshi, on primer canviem els dòlars per shillings i desprès arribem al hotel Springlands prop de les sis de la tarda, en total havíem invertit quasi dotze hores per recorre 350 kilòmetres.

 

Hotel Springlands de Moshi

Berenar d'arribada a Moshi

Ja en el hotel tot s’arranja, els responsables de l’agència Zara es disculpen per la descoordinació que hem sofert i ens inviten a berenar i sopar per oblidar el mal tràngol. Entretant coneixem als senyors Gody i Ezequiel, que ens expliquen el programa a seguir durant tots els dies de muntanya, també ens informen que seran els guies que ens acompanyaran al Meru i al Kilimanjaro juntament amb l’equip de suport integrat per vint portejadors, tres assistents i dos cuiners.

 

Parc Nacional d'Arusha

Pujant cap al refugi Miriakamba

Abans d’afrontar el Kilimanjaro, per aconseguir una bona aclimatació anem al Arusha National Park, la primera imatge desprès de creuar la porta del parc i entrar realment en la Natura, ens va impactar: manades de papions pel camí, girafes rossegant fulles i brancatge de les acàcies, búfals pasturant pels prats, zebres i facoquers o senglars fers corrent amunt i avall, tota la massa vegetal verd fulgurant emmarcada per violàcies muntanyes i un cel tan blau. Aquesta escena sempre la recordarem.

 

La millor vista del Kilimanjaro, des del refugi Miriakamba, a 60 km.

Cim del Little Meru, de 3.801 m

Cada dia salvem uns mil metres de desnivell i els refugis Miriakamba i Saddle situats a 2.500m. i a 3.500m. ens acullen pel nostre descans. Poc a poc gaudim del contrast de la exuberant vegetació de la zona selvàtica curulla d’animals salvatges amb contraposició a la solitud de l’alta muntanya on la roca nua i erma desgrana pedres i terra al ritme que imposen els elements. El Littel Meru, cim de 3.800 m. també contribueix a posar-nos en forma i el dimarts dia 4 per la tarda en un tres i no res assolim aquest cim.

 

Aresta somital del Mount Meru a les 6 del matí

Cim del Mount Meru, a 4.565 m

El dimecres dia 5 sortim del refugi Saddle a dos quarts d’una de la matinada, la lluna il·lumina el sender i en poc menys de dues hores coronem el cim del Rhino Point, un altre muntanyeta de 3.800 m. Continuem amunt per la carena del gran Meru, les hores transcorren i els primers rajos solars ens mostren un mar de núvols sota els peus, per dalt la boira fa de les seves i s’aferra obstinadament al cim. A tres quarts de vuit del matí assolim els 4.562m. d’alçada del cim Meru conegut també amb el nom de Socialist Peak. En la mateixa jornada descendim 2.000m. i passem la nit al refugi Miriakamba.

 

Travessant la selva plujosa per Ruta Marangu al Kilimanjaro

Flor de la passió del Kilimanjaro

El dijous retornem a l’hotel a Moshi i el divendres dia 7 emprenem l’aproximació al Kilimanjaro National Park, formalitzem el permisos i recorrem la primera etapa de la ruta Marangu. L’atapeïda boscúria flanqueja el fresat camí de terra vermellosa, aus i primats circulen per les parts altes i flors autòctones entapissen la catifa vegetal, com la Impatiens papilionàcia rosàcia, o la Kniphofia thomsonii grog-vermellosa. O la diminuta Impatiens kilimamjari de color vermell viu, que amés esdevé com a símbol del Parc.

 

Refugi Mandara, a 2.700 m

Lobèlia

La primera etapa fineix al refugi Mandara a 2.700 m., tot el grup dormim al altell de la cabana menjador. Esmorzem matinet, anem a veure el cràter o caldera del volcà Maundi i pas a pas anem fent camí cap el refugi Horombo situat a 3.720m. A poca alçada més del refugi Mandara el paisatge canvia notablement, el bosc dóna pas a una garriga arbustiva i de matolls, comencem a veure lobèlies de pètals blaus i prop del refugi Horombo les barrancades senyoregen grans senecis vora els capritxosos rajolins d’aigua, metre la resta de vegetació s’arrapa amb força i no s’aixeca gaire de terra.

 

Refugi Horombo, a 3.700 m

Zebra Rocks, a 4.000 m

El dissabte dia 8 passem la primera nit a Horombo i l’endemà diumenge ens dediquem a refermar l’aclimatació. Descansem més estona que els altres dies i fem una petita excursió a un indret anomenat  Zebra Rock, on la curiositat natural són unes roques que presenten unes taques o ratlles negres verticals sobre fons clar que recorden una pell gegant de zebra. De sobre d’aquestes roques gaudim d’unes visions extraordinàries del Mawenzi i del con del Kilimanjaro. Desprès d’una bona estona de permanència per damunt de quatre mil metres retornem a Horombo, sopem i anem a dormir aviat.

 

Volcà Kibo i seneci en el camí entre els refugis Horombo i Kibo

Camí entre els refugis Horombo i Kibo, vora els 4.500 m

El dilluns dia 10, dia de transició, deixem Horombo i ens dirigim al refugi Kibo, situat a 4.720 m. d’alçada i que representa l’últim esgraó per descansar abans de la pujada final al cim d’Àfrica. Sense presses i cuidant la hidratació, l’aigua és vida, anem guanyant metres i deixem enrere el Last Water Point (últim punt d’aigua), dinem a mig camí, passem el Saddle o coll, que és una explanada de immenses dimensions i pels vols de les dues del migdia ens instal·lem plegats en una habitació del refugi.

 

Sortida cap el cim

TRavessant les geleres del Kilimanjaro amb les primeres llums

A partir d’aquest moment l’horari que seguim és d’alçada, sopem a les cinc i mitja de la tarda, dormim fins les deu i mitja del vespre, esmorzem frugalment i a quarts de dotze de la nit iniciem la llarga l’ascensió final. Sense quasi adonar-nos entrem en l’onze de setembre. Un traguet d’aigua i una barreta energètica a la bauma de Hans Meyer, pas rere pas pel caminoi zigzaguejant de la inclinada tartera i a les cinc de la matinada, quan la temperatura és mes gèlida, arribem a Gilsman’s Point, situat a l’aresta del gran cràter. I a dos quarts de vuit del matí havíem resseguit la carena i havíem creuat els últims vestigis dels camps de glaç.

 

Les neus del Kilimanjaro a la sortida del sol

Cim del Uhuru Peak, a 5.895 m, el sostre d'Àfrica

Tal com havíem planejat l’onze de setembre de 2007 celebràvem la Diada a 5.895 m. en el cim del Kilimanjaro, el sostre d’Àfrica. Les Senyeres onejaven al ritme del vent i l’himne dels Segadors sortia dels nostres llavis al ritme que l’emoció ens permetia.

 

Safari al Lake Manyara National Park

Mare masai prop d'Olduvai

El dimecres dia 12 ja estàvem sopant al hotel Springlands de Moshi, nit de diplomes, celebracions i cava i l’endemà iniciàvem la tercera part de l’expedició dedicada als safaris fotogràfics pels altres quatre grans parcs del nord de Tanzània. El Lake Manyara National Park amb boscos, plans, el llac, elefants, lleons que pugen als arbres, hipopòtams, búfals i pelicans. El Serengeti National Park, plana infinita amb tot tipus d’animals. El Ngorongoro Conservation Area, cràter amb un ecosistema únic al mon. Entre el Ngorongoro i el Serengeti visitem un poblat Masai i la zona d’ Olduvai un dels bressols de la humanitat. I per últim el Tarangire National Park, típic pels gegantins Baobabs i per la gran quantitat d’elefants.

 

Lleons del Serengeti National Park

Zebra del Ngorongoro National Park

El dilluns dia 17 al vespre volàvem amb la companyia KLM de l’aeroport del Kilimanjaro al de Barcelona, passant per Dar es Salam. I el dimarts dia 18 pel matí finíem l’expedició i ens retrobàvem amb tots els familiars i amics que ens havien vingut a rebre a l’aeroport.

 

El grup d'expedicionaris.

 


Actualitat

 

Pàgina principal