Travessa Carros de Foc

 

Dates: 23 al 28 de juliol de 2004

Participants (3): Toni Coll, Josep Fàbregas, Joan Marquès. 

 

 

Els EncantatsEl Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici, ocupa una zona que pertany a tres comarques pirinenques molt conegudes: El Pallars, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran. Aquests paratges sempre han tingut un significat especial per a la majoria dels excursionistes, ja de ben jovenets molts de nosaltres somiàvem en recorre les seves ufanoses valls esquitxades d’estanys i ascendir als seus aspres cims.

 

La possibilitat de recorre el Parc de refugi en refugi ja l’albiràvem a principis dels anys setanta, però per una o altre raó no acabava de congriar l’idea.  En el decurs dels anys hem anat realitzant diverses excursions i ascensions que poc a poc ens han permès de conèixer i apreciar la bellesa d’aquest paisatge i la seva singularitat. Sembla ser que a finals dels anys vuitanta alguns dels guardes dels refugis del Parc van decidir fer una travessa que lligués les tres comarques en una sola jornada i possiblement influenciats per la pel·lícula homònima batejaren el recorregut amb el nom de Carros de Foc.

 

En els darrers anys la febre competitiva també ha arribat a infiltrar-se dins les activitats excursionistes; contínuament s’estan creant i fomentant marxes, competicions, copes, curses, etc.,  i de retruc això ha permès adequar més els refugis i els seus serveis. Amb una sola trucada o amb un correu per internet és possible efectuar la reserva simultània en tots els refugis per tal de realitzar la “Carros de Foc” en el sentit i la velocitat que cadascú vulgui. Cercant la part positiva d’aquest desenvolupament nosaltres podem gaudir d’aquestes comoditats i adaptar-les a la nostra idiosincràsia no competitiva i orientades cap els nostres seculars objectius no solament esportius sinó a l’ensems espirituals, estètics i culturals.


Juntament amb els amics Josep Fàbregas i Joan Marquès vàrem adaptar la “Carros de Foc” al nostre sistema i comoditat per tal de recórrer els nou refugis guardats que actualment hi han en el Parc tot cercant els indrets més bells. El període escollit per realitzar l’experiència fou en els dies 23 al 28 de juliol de l’estiu passat  i l’itinerari seguit el que a continuació descrivim:

 

El divendres dia 23 efectuem l’aproximació a Espot. A dos quarts de vuit del vespre arribem al refugi Ernest Mallafré (1.885m.) i  a les deu de la nit ja havíem sopat i descansàvem a la llitera.

 

El dissabte dia 24 iniciem la travessa seguin el sender que va ascendint pel vall de Monestero. Anem primer en direcció Sud i després S.E. Guanyem la collada (2.710m.) i ens atansem fins el cim de Monestero (2.878m.); la visió aèria ens dona una panoràmica del recorregut i del Peguera, la cota més alta d’aquestes muntanyes. Més tard retornem a la collada i continuem davallant fins el refugi Josep Maria Blanc (2.350m.), que emergeix entre els estanys Negre, Trullo i Tort de Peguera.

 

El diumenge dia 25 refem un tros de sender del dia anterior, deixem a l’esquerra l’estany del Cap de Port i pugem fins el coll de Saburó (2.790m.), flanquegem per l’esquerra l’estany de Saburó i al cap d’una estona els de Mar i Colomina per la dreta; aquests estanys veritablement s’assemblen a mars de color blau intens. Aprofitem l’estada al refugi Colomina (2.395m.) per esmorzar i a tres quarts d’onze continuem camí. Primerament baixem una mica cap a l’Oest per entrar en la vall dels Estanys Tort, Mariolo i Cubieso; després poc a poc anem ascendint fins la colladeta de Dellui (2.570m.). Novament inflexionem i a baixar s’ha dit; en un descans vora l’estany de Dellui aprofitem per banyar-nos i rentar la roba, per evitar l’excés de pes preferim portar la roba justa i anar rentant, després penjada a la motxilla s’asseca molt ràpidament. Entrem en la vall principal d’Aigües Tortes i a dos quarts de sis arribem al refugi d’Estany Llong (2.000m.).


Dilluns dia 26: baixem cap a l’Oest fins el prat d’Aiguadassi (1.920m) per tal d’enfilar l’inici de la vall de Contraix, prenem direcció N.O. i passem a frec de l’estany de Contraix, la pujada és llarga i sostinguda fins el coll de Contraix (2.745m), però ens ho prenem en calma  i en unes quatre hores som al coll. Després quatre hores més de relaxada baixada, fent estada a l’estany de Colieto, i finalitzem el dia al refugi Ventosa i Calvell (2.220m.) situat vora l’estany Negre.

 

Dimarts dia 27, iniciem la caminada aviadet  i anem cap els estanys de Travessani, Clot i de Monges. Superem el collet de Güellcrestada (2.475m.), baixem cap a la Vall d’Aran, passem a frec dels estanys de Cap del Port i de Restanca, esmorzem al refugi de la Restanca (2.010) i altre cop tornem a pujar al collet de Güellcrestada. El dia es preciós, passem vora el Montardo d’Aran, com el veiem molt prop nostre decidim pujar-hi (2.833m.). Al ser un cim aïllat ens dona una visió amplia i detallada tan de la Vall d’Aran com del sector septentrional del Parc. Després d’aquest vol tornem a baixar, primer cap el port de Caldes (2.550m.) i posteriorment cap el Circ i refugi de Colomers (2.130m.).

 

Dimecres dia 28, deixem el refugi i avancem cap a l’Est per l’estret pas que hi ha sobre la presa de l’estany Major, continuem per un sender un xic esborradís que puja al coll Sendrosa-Pigader (2.450m.). A partir del coll baixem cap el Circ i refugi de Saboredo (2.310m.). Posteriorment tenim que ascendir el Port de Ratera d’Espot (2.550m.) i a partir d’aquí anar baixant cap el refugi d’Amitges (2.380m.), Estanys de Ratera, Cascada i estany de Sant Maurici. Com punt final anem fins el refugi Ernest Mallafré per tal de tancar el cercle i cloure el recorregut.

 

Toni Coll

 


Actualitat

 

Pàgina principal