Camí dels Bons Homes GR 107 Berga – Montsegur (França)

 

Dates: 23 de juny a 2 de juliol de 2004

Participants (9): Toni Coll, Joan Gassol, Encarna Hidalgo, Pili Inostroza, Josep Mariné, Joan Marquès, Joan Víctor Marquès, Pablo Marquès, Maria Cinta Prats.

 

 

Per fi, després d’una acurada preparació, el juny passat encetàvem l’aventura de resseguir els indrets per on els Bons Homes van transitar. Actualment aquest camí està senyalitzat, catalogat i descrit com sender GR-107 a la topoguia editada conjuntament per la llibreria Altaïr i el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes.

 

El punt de sortida recomanat és el del Santuari de Queralt de Berga. El dimecres dia 23 de juny per la tarda havíem efectuat el viatge d’aproximació anant primer en ferrocarril fins a Barcelona i a continuació en autobús fins a Berga. A l’Alberg de Berga sopem i pernoctem confortablement. El dijous 24 esmorzem de matinada  i el furgo-taxi 4x4 d’en Rafel ens atansa fins al Santuari.

 

Senders que llisquen per frondosos boscos condueixen les nostres primeres passes, els raigs carabasses del Sol van engolint la foscor, el llogarret d’Espinalbet i el Santuari de la Mare de Déu de Corbera llueixen damunt la massa verda. A Casanova de les Garrigues l’entrepà ja és obligat i màgic; després la Vall del riu Peguera ens va desvetllant el seus secrets. El sender segueix el traçat de l’antic ferrocarril miner, passant inclòs per un túnel de 76 metres.  L’abandonat poble de Peguera dibuixa les cases com les de suro del pessebre i el coll del Portet ens mena cap a un horitzó encatifat entre cingleres.

 

Caiguda la tarda, després d’una estona plujosa arribem a Gósol, certament un dia dur tal com havíem previst, fem la fotografia de grup vora la plaça del Segador, més tard el merescut àpat a l’Hostal Triuet i per fi el descans a Cal Fusté.

 

El divendres 25 ben esmorzats i a una hora pròpia de diumenge, a dos quarts de deu, deixem l’acollidor Gósol amb la seva font de la dona dels pans i el seu castell i ens encaminem cap el Collell,  el coll de les Bassotes, coll de Torn, coll de Bauma i coll de la Bena on dinem i ens sadollem amb les fresques aigües de la seva fonteta.


Cobert per la boira darrera les nostres passes, havíem deixat el Pedraforca sense poder albirar-lo. Després de dinar continuem per l’humit i frondós caminoi cap al puig de la Baga i l’ermita de Sant Martí, baixem fins a creuar el riu Bastareny, cruïlla amb el PR-125 que discorre pels Empedrats i el refugi Sant Jordi, ens remullem a la font Nostra i a les set de la tarda arribem a la plaça porxada medieval de Bagà, servada en tot moment pel noble Galcerà de Pinós. Sopem profusament a l’hostal Pineda i pernoctem en un íntim piset que ens lloga el senyor Martí.

 

El dissabte 26 es presenta net i clar, esmorzem a l’hostal la Pineda i ens dirigim cap el massís del Moixeró tot seguint per la carretera a coll de Pal uns quatre quilòmetres. Deixem l’asfalt, passem vora el típic llogarret de Greixa i a l’ombra de moixeres i  fagedes superem el coll d’Escriu i fem cap al refugi de Sant Jordi, que és ple a vessar, refresquem i a les dues del migdia ja hem superat el coll de Pendís. Una plàcida baixada ens menarà cap el refugi dels Cortals de l’Ingla. Una mica de dinar i continuem baixant pel Barranc de l’Ingla, descansem a l’àrea de la fonteta homònima i continuem endinsant-nos a la Cerdanya, els prats verds i grocs resplendeixen sota el rutilant sol de tarda.

 

Transitem a frec de l’ermiteta romànica de Sant Serní i més endavant creuem el pulcríssim nucli de Santa Maria de Talló i a dos quarts de vuit del vespre arribem a Bellver de la Cerdanya. La fonda Bianya, una de les més antigues del Pirineu ens acull i ens transporta al passat.

 

El diumenge 27, ja es presenta a priori com el dia més llarg, per fer desnivell i per caminar; a les set del matí ja estem creuant el riu Segre i flanguejant pels camins de les seves ribes, és molt divertit, de bon matí, omplir-se de fang fins els genolls! Aviat comença la pujada, Prullans, Ardòvol, Pont del Vilar. Darrera queden les Serres del Moixeró i del Cadí. Gaudim de l’espectacle que el riu Llosa efectua al precipitar-se barranc avall i a poc a poc anem guanyant alçada, passem vora una gran masia anomenada Cal Jan de la Llosa i ja superats el dos mil metres trobem la cabana de pedra seca dels Esparvers. L’últim esforç i superem la Portella Blanca d’Andorra, que amb els seus 2.519 m. esdevé el sostre del Camí dels Bons Homes i alhora la monjoia d’unió d’Andorra, França i Catalunya.

 

Nou quilòmetres de baixada per la vall de Campcardós, amb ginestes, nerets i estany inclòs. Al capdavall creuem el riu Querol, la via del ferrocarril de Foix a la Tour de Carol i arribem a la gîte d’étape “La Pastorale” de Porta, antiga masia reformada i adaptada per al turisme rural.

 

Dilluns dia 28 continuem el camí cap el Nord seguint de prop el curs del riu Querol i ascendint al coll de Pimorent, cap a l’Est deixem el sender que condueix al gran estany de Lanous, situat als peus del formidable massís del Pic Carlit. Passem per prats i zones de saleres, nombrosos ramats de vaques i cavalls seguen minuciosament la gespa. Creuem vessants colorides per l’escandalós groc de la ginesta. La flor de lis senyoreja dins de l’exuberant vegetació mentre el camí davalla serpentejant fins el nucli de l’Ospitalet, a partir d’aquest poblet el camí discorre pel fons de la vall.

 

Anem per la riba Oest del riu Ariège i les seves aigües ens acompanyen quan entrem a Merens les Vals, passem el pont de pedra i ens endinsem per la riba Est fins al capdamunt del poble. La confortable gîte d’étape “Le Soula” ens acull càlidament i la seva mestressa Madame Faber, a més de ser una agradable amfitriona és una exquisida cuinera, és a dir, és una llar en la que es percep que un dia o altre hi tornaràs.

 

Durant el vespre i tota la nit la boira ploranera ens assetja. Pel matí continua aquesta sensació màgica-irreal, prop de la gîte d’étape l’església romànica de Vives contribueix a augmentar aquest sentit fantàstic del paisatge. Seguim un corriol que s’estreny i els camals del pantalons cada cop estan més molls, de la vegetació d’herbei passem a travessar un bosc de grans coníferes; els matolls de neret s’alternen amb les fulles humides de les prímules. El sender a estones es fa esborradís i l’orientació difícil, fins quan la boira s’esvaeix i en el mig d’una clariana albirem el pal indicador del coll de Jos que ens retorna la tranquil·litat.


A mesura que el dia avança el cel es deslliura del jou boirós, la baixada és llarga però ara tots els detalls del paisatge són vistens, els puntets vermells de les maduixeres ens desperten del somni i la recol·lecció és inevitable. Altre cop anem vora el riu, som a les planes entre Orlu i Orgeis, a l’altre vora pasturen els negres cavalls de Merens, raça autòctona de poni noble, conegut popularment com a “príncep negre de l’Ariège”. Creuem el riu pel pont d’Orgeis, saltem una nova serra per l’indret anomenat la Portella, baixem fins a creuar el riu Lauza, afluent de l’Ariège i fem cap al poble d’Ascou però no hi entrem, ens desviem a la dreta per la carretera, mitja hora llarga d’asfalt i  arribem a la antiga Forge d’Ascou, actualment reconvertida en gîte d’étape, és el lloc idoni per acollir-nos.

 

El dimecres dia 30 iniciem la caminada quan els primers rajos de sol penetren entre els arbres il·luminant de plata les aigües de l’estany de Goulours. Retornem a Ascou per la mateixa carretera d’ahir però avui no se’ns fa gens feixuga. Pugem pels costeruts carrerons d’Ascou i continuem camí sota ombrívoles fagedes, deixem enrere Sorjat i assolim el pla de la Garda passant pel coll d’Ijou.

 

Continuem una bona estona per sobre dels 1600m., el dia es supernítid i l’esguard és quasi infinit, planegem pel coll de Peira Blanca, el Serrat de l’Apallador, el coll dels Canons i el coll de Balagués on la molsa flonja ens brinda uns joiosos moments per a l’àpat i el descans.

 

Després baixem cap el pobles de Montelhó i Pradas, són les hores de calor més intens, i les seves fonts ens revitalitzen. A partir d’ara el camí s’obre pas entre conreus de farratges i la nostre petita comitiva s’esmuny entre espigues i tiges. A les cinc de la tarda ja entrem pel carrer principal de Comus i fem cap a les antigues escoles avui en dia reutilitzades com a refugi-gîte d’étape, l’Anna i la Brigite cuiden aquesta llar d’una manera tan exquisida que ens transmeten la seva pau i alegria.

 

El primer de juliol ens llevem molt aviat per arribar a Montsegur abans del migdia, el temps es presenta una mica nuvolós i boirós, ens aproximem a les gorges de la Frau i comencem a baixar amb les primeres llums, passem pel punt més pregon quasi a les palpentes i el cel continua gris.

 

El sender entra al llogarret de Pelail i continua pel llit del torrent de Rivels, més tard s’enfila per un bosc espès i humit. Creuem el pont del riu Lasset i ja notem la proximitat del nostre objectiu. A les dotze del migdia entrem al poble de Montsegur, segellem els carnets de ruta a la oficina de Turisme, dinem a la zona de pique-nique i pugem cap el Prat dels Cremats i cap el Castell. Després retornem al poble visitem el museu i a les quatre de la tarda el microbús dels cars Barbe ens condueix a Foix. Ens hostatgem a l’alberg Leo Lagrange i per la nit ho celebrem.

 

El divendres dia 2 retornem cap a casa mitjançant les combinacions dels ferrocarrils: Foix - La Tour du Carol – Barcelona – Tarragona.

 

Pili Inostroza i Toni Coll

 


Actualitat

 

Pàgina principal