SORTIDA AL PIRINEU

 

Objectiu: Massís de Bachimala

 

Cims aconseguits:    Punta Ledormeur      3.120 metres

                                    Punta del Ibón            3.097 metres

                                    Petit Bachimala         3.052 metres

                                    Pic Marcos Feliu       3.054 metres

 

Dates: 4 i 5 d’agost de 2001

 

Participants: Natàlia Antolí, Josep Argentó, Amelia Carrilero, Lluís Díaz, Joan Marquès, Santi Méntrida, Enrique Molina, Angus Robles. Invitats: Carlos Loriente, Montse.

 

 

L’accés als ibons de Bachimala no és fácil. Partint del refugi de Tavernés a 1.700 metres, cal agafar l’ampli sender i seguir aigües amunt en direcció nord el riuet Cinqueta de la Pez durant 30 minuts fins el Vado de Bachimala. Llavors es travessa a la dreta (est) i prenem el senderó que puja fort entre bosc. És el camí de la via normal del Gran Bachimala. Quan sortim del bosc a un replà herbat, seguim atents buscant alguna fita per trencar a l’esquerra.

 

 

Sense camí i amb orientació nord-est pugem fort per trobar un pas per sobre d’una gran concavitat amb alguns salts d’aigua, un flanqueig perdedor per passar per sota del gran contrafort oest que baixa del cim del Gran Bachimala. Apareixen algunes fites i en arribar a una tartera trobem una traça. Rodegem el contrafort fins que entrem a la vall dels ibons de Bachimala, veiem un torrent i un llac. Estem a 2500 metres i acampem, tot buscant alguna clapa d’herba entre el rocam.

 

 

Des d’aquí es pot veure el circ de muntanyes que ens envolta. Al sud tenim la cara nord del Gran Bachimala, de 3.174 metres, el cim del qual ocupa exactament l’angle on la cresta gira 90º i pren direcció nord. Segueixen la Punta Ledormeur, la punta del Ibón, el petit Bachimala i el pic Marcos Feliu, fins l’Abeillé, on la cresta gira de nou 90º a l’oest, on identifiquem dues puntes més, el pic del Puerto de la Pez i el pic de la Pez. Cap a l’oest veiem, a l’altra part de la vall la massissa silueta dels Culfreda.

 

A punta de dia iniciem la marxa enfrontant-nos amb la gran tartera que baixa de la cara nord del Gran Bachimala. Hi tracem una diagonal per tal de guanyar alçada intentant arribar a la cresta que tenim davant. Esquivem una congesta glaçada, superem una barrera de roca i fem cap a una clotada obaga farcida de neu. Una nova tartera per l’esquerra ens du sense dificultats tècniques a l’aresta, just  al nord de la Punta Ledormeur.

 

 

Fa un dia clar i sense vent. A l’ombra, però, la temperatura és de 5ºC. El nostre objectiu és recórrer la cresta. Primer girem a la dreta en direcció sud.  El terreny és fàcil i ondulat; no cal posar les mans tret d’algun pas aïllat.  Pocs minuts després arribem al cim de la Punta Ledormeur, de 3.120 metres,  sota mateix de la paret nord del Gran Bachimala. Només cal superar tres agulles de roca per arribar-hi. Ara tornem enrera en direcció nord fins la Punta del Ibón, de3.097 metres.

 

 

Abans de continuar el nostre recorregut intentant fer tots els pics de la cresta que anem trobant, esmorzem, però, al solet tot gaudint de la vista dels massissos propers: Posets al sudest, Maladeta i Perdiguero a l’est, Perdut i Vignemale a l’oest.

 

Seguim en direcció nord i la cresta segueix igual de fàcil i ens permet progressar. Una altra ondulació ens avisa que devem ser al Petit Bachimala, de 3.052 metres.

 

 

A partir d’ara la cresta es torna més estreta i cal parar atenció. Les hores van passant i veiem gent als cims del Gran Bachimala i a la cresta Pez-Abeillé,que des d’aquí sembla massa aèria. Un noi ve per la nostra ruta en direcció contrària i ens informa del recorregut què ens trobarem. Algun pas en què hem de fer servir les mans ens anuncia que arribem al Pic Marcos Feliu, de 3.054 metres, on ens fem una foto més del grup. El temps continua esplèndid i estable. 

 

A partir d’aquí les condicions canvien i la cresta es torna més complicada, estreta i aèria. No massa lluny tenim el Pic Abeillé, però donat l’hora a avançada i tenint en compte que ens espera una tornada llarga, decidim deixar-ho aquí. Una tartera dretota i entretinguda ens baixa al fons de la vall. Només hem de seguir el curs de les aigües i els ibons per arribar a les tendes. El terreny es pedregós com en pocs llocs del Pirineu, no hi ha camí i sols trobem alguna fita escadussera. A les 3 de la tarda som a les tendes, dinem, recollim i prenem el camí de tornada que, tot i que el coneixem d’ahir, és molt perdedor i pel que es veu, molt poc transitat. 

 


Tornar

 

Pàgina principal