SORTIDA AL PIRINEU

 

Objectiu: Pics de les Frondelles

 

Cims aconseguits:    Pic de la Frondella    3.071 metres

                                    Frondella Central      3.055 metres

                                    Frondella Nord          3.062 metres

                                    Agulla Cadier            3.022 metres

 

Dates: 23 i 24 de juny de 2001

 

Participants: (11) Natàlia Antolí, Esther Bru, Amelia Carrilero, Lluís Díaz,  Joan Gassol, Encarna Hidalgo, Anna Sentís, Joan Sentís, Núria Sentís. Invitats: Carlos Loriente, David.

 

El massís del Balaitús-Frondellas és el més occidental del Pirineu i per això cal una llarga aproximació en cotxe fins l’embassament de La Sarra, més amunt del poble aragonès de Sallent de Gàllego. El barranc de Aguas Limpias, verd i bonic, està resseguit per un ample i concorregut sender que puja fins el llac i refugi de Respomuso i està marcat com a GR 11, el sender pirenaic. Nosaltres el seguim poc més d’una hora fins creuar el torrent d’Arriel que baixa per l’esquerra.

 

 

Poc després, agafem un senderó també a l’esquerra que puja als llacs del mateix nom. Anem carregats amb l’equip d’acampada i la calor de mitja tarda finals de juny es fa notar. Quan portem unes 3 hores arribem al primer llac d’Arriel. Seguim una mica més endavant per tal de trobar un lloc adient per plantar les tendes, al costat d’un altre llac. És la nit de Sant Joan i celebrem la nostra revetlla amb coca i una petita foguera de poc minuts,  per tal de seguir la tradició. 

 

 

Ens llevem a les 5 i a ¼ de 6 iniciem la pujada. Voregem el llac d’Arriel Bajo i s’encarem a la dreta amb l’evident paret de 1000 metres de desnivell i força inclinació, carregada encara amb la neu abundant de començaments de temporada. Cal seguir un itinerari per la zona dreta que pugui evitar el parell de barres rocoses de la part central.  No hi ha especials dificultats i només cal fer servir la paciència de sempre, el piolet i els  grampons.

 

 

L’orientació oest de la nostra ruta fa que el sol no ens toqui fins que som molt amunt. Hem fet una breu aturada damunt d’unes roques per tal d’hidratar-nos i menjar quelcom. La neu està en bones condicions i la pujada és còmoda. El Balaitús treu el nas a l’esquerra mentre nosaltres tirem directes a la cresta somital deixant a l’esquerra el contrafort Ledormeur i a la dreta l’aresta Roubaix. Una curta canal de neu una mica dreta ens mena dalt de tot.

 

 

Són més de les 10 del matí quan coronem l’aresta de les Frodellas, just al costat del Frondella Central, de 3.055 metres d’alçada. El sol i la caloreta fan acte de presència. Descansem una bona estona i gaudim de la immensa panoràmica del Pirineu occidental nevat. Al sud tenim els pics de la zona  de Panticosa: Inferns, Garmo Negro i demés. Al sudest, la piràmide del Gran Facha. Més lluny, l’inconfusible massís del Vignemale que mig tapa el Perdut i la zona de Gavarnie.

 

 

L’aresta de les Frondellas es mostra davant nostre cap al nord amb temptadora proximitat. El terreny no és gaire ondulat i la neu i la roca s’alternen en un recorregut mixt i variat. Només cal parar atenció en un parell de llocs on el pendent de neu es despenja sobre el buit. Anem fent el Frondella (3.062 m), el Frondella Nord (3.062 m) i l’Agulla Cadier (3.022 m). Aquesta darrera cal fer-la mitjançant una curta grimpada per tal de salvar una petita bretxa.

 

 

Poc a poc i parant atenció anem fent els passos per coronar tots els pics fins l’agulla Cadier. Des d’aquí tenim una altra perspectiva de la cresta de les Frondellas i sobretot guaitem al nord el precipici de la terrible Bretxa Latour i la gent que puja i baixa del famós i imponent Balaitús, un dels gegants de Pirineu. Nosaltres baixarem pel mateix camí cap els llacs, recollirem les tendes i tornarem capa a casa amb el bon regust d’una sortida agradable. 

 

 


Tornar

 

Pàgina principal