21è PESSEBRE GECT – Desembre 2001

 

 

Dia      Recorregut                                                                                       Hores             Km

 

1          Puigpelat–Vallmoll–Vilallonga–La Selva-L’Albiol-Mont-ral         12,45              38,4

 

2          Mont-ral – Vall del Glorieta – Alcover – Valls – Puipelat              6,30                24,4

                                                                                                                        ------------------------

            Totals                                                                                                  19,15              62,8

 

 

Participants (34): Jaume Andreu, Natàlia Antolí, David Arias, Jordi Argentó, Ester Bru, Pili Carrasco, Meli Carrilero, Toni Coll, Lluís Díaz, Josep Fàbregas, Lola Ferrándiz, Sònia Figueras, Joan Gassol, Encarna Hidalgo, Pilar Hidalgo, Pili Inostroza, Pere López, Josep Mariné, Joan Marquès, Joan Víctor Marquès, Pablo Marquès, Enrique Molina, Adrià Porta, Maria Cinta Prats, Angus Robles, Josep Salafranca, Joan Sentís, Daria Stupina, Tatiana Stupina. Invitats: Dolors Boada, Ivan Bueno, Pere Gibert, Joan Solé, Alba Solé.

 

 

Dissabte dia 1. Poc després de les 6 del matí i havent ben esmorzat un cafè amb llet i coca, els més matiners sortim del Portal de Puigpelat i passant a la vora del Pi, baixem a trobar el GR 172. A l’encreuament on hi ha la capelleta seguim pel PR 1 en direcció a Bellavista. Encara és negra nit però la lluna plena ens ajuda. Fa fred i el ritme és fort. Per Vallmoll el dia es lleva amb cel esplèndid. El camí és una pista plana i ampla, amb un tram de carretera abans de La Masó.

 

 

Les hores passen i la calor augmenta. Ràpidament passem a la màniga curta, sembla mentida. Del Rourell anem a Vilallonga del Camp, on parem a esmorzar. Són més de les 9. Tot seguit ens trobem la sorpresa que el PR ha estat encimentat recentment, com tants altres camins. Passant l’encreuament amb el camí de Valls, deixem el PR i agafem el camí de les Berengueres, malauradament també asfaltat, cap a La Selva del Camp, on s’ajunten altres companys.

 

 

A partir d’ara prenem el GR 65.5 o camí de Sant Jaume de Galícia, que fa poc ha estat convertit en la nova carretera de La Selva a Vilaplana. No tenim alternativa i seguim el traçat d’asfalt amb el conseqüent patiment dels peus. A la font dels Gossos l’aigua raja fort degut a  les pluges del novembre. Passem l’antic aqüeducte del Pont Alt. Al mas del Sord trobem una altra vegada el sender, que s’enfila ràpidament guanyant alçada entre bosc. La calor és forta i suem de valent.

 

 

Poc després de les dues som a l’Albiol, on dinem. Tot seguit, el camí dels Grauets ens porta al collet on deixem el GR 65.5 i per una pista fem cap al mas de Vicent. Una drecera no gaire utilitzada ens puja en pocs minuts a dalt del bosc de Vicent, a la pista per on passa el GR 7. El seguim a l’esquerra i de seguida som al pla de les Salòpies, al peu del Puig-Pelat, que amb 1.075 metres és el punt més alt de la plana dels Motllats. Hem fet prop de mil metres de desnivell.

 

 

Més companys i companyes s’han anant incorporant i tots plegats pugem els darrers metres fins el cim, on plantem el pessebre i ens fem les fotos de record amb les darreres llums de la tarda. Encara hem de fer més de 5 km pel GR 7 fins El Bosquet i Mont-ral, on arribaren a les 7 de la tarda, amb els frontals, ben fosc. Per sort, el caliu del refugi ens espera en un sopar comunitari i una nit de merescut descans.

 

 

Diumenge dia 2. A les 7 del matí esmorzem i a les 8 tocades iniciem la caminada. Som encara més gent que ahir i el ritme s’alenteix. El fred del matí ens refresca la cara. El dia es presenta emboirat. Més tard la boira es transforma en núvols alts que tapen el sol. Pel PR 20 baixem el sender que segueix els bonics indrets de la vall del riu Glorieta: les fonts, les antigues basses i molins, els salts del Niu de l’Àliga...

 

 

Qui conegui aquesta zona sabrà del magnífic bosc que cobreix la vall, amb la serra del Pou  a la dreta. Amb aquesta tardor d’enguany tan endarrerida, és ara quan la major part de la vegetació caducifòlia es troba en el seu moment àlgid de color. Com que tot és baixada i no cal esforç, podem gaudir del paisatge i de la bona companyia. El més petits del grup, l’Adrià (5 anys) i el Pablo (7 anys) s’ho passen d’allò més bé tot saltant i corrent amunt i avall sense parar. Fan els quilòmetres com si res.

 

 

Són dos quarts d’onze del matí quan arribem a l’ermita del Remei, on parem a esmorzar al costat de la font. El PR segueix després per la carretera i entra al poble d’Alcover. A partir d’aquí hem hagut de trobar camins de pagès per tal d’enllaçar amb Puigpelat. Sortim en direcció Montblanc i agafem la pista que en direcció nord-est fa cap a la urbanització Serradalt. Creuem el riu Francolí pel Pont de Goi, junt amb la carretera del Rourell a Picamoixons.

 

 

Per la riba esquerra del riu passem una zona de masos molt bonica. La granja Doldellops és un mas antic i senyorial que mereix una visita més tranquil·la, però nosaltres fem via cap a  Valls, que travessem ràpid en direcció a la urbanització Calders. Un senderó abandonat ens porta a  creuar el torrent de les Voltes i a Puigpelat, on arribem abans de les 3 de la tarda. Un bon dinar és el millor comiat de la que acostuma a ser la sortida més nombrosa i familiar del nostre Grup.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                                El pessebre

 

 

 

 


Pessebres

 

Pàgina principal