Pirineus: Ascensió al Rubiñera 3.005m. (Pirineu
Aragonès)
Data: dissabte dia 1 i diumenge dia 2 d’octubre de 2011
Participants (6): Joan Aubia, Quim Barriach,
Pilar Fargas, Joan Gassol, Joan Sentís i
Toni Coll.
Ascensions: Pic Rubiñera (3.005 m)
El dissabte dia 1 fem l’aproximació amb tres vehicles per Lleida i
Barbastro. Passem per l’antiga carretera del Alto del Pino i per aquells verals
fem una curta passejada per boscos teòricament propicis al “Lactarius
sanguifluus” i al “Lactarius
deliciosus”, altrament dits Pinetell i Rovelló, però decebuts comprovem que la sequera dels
darrers mesos ha perjudicat notablement el desenvolupament d’aquestes joies de
la Natura, recollim els estris boletaires i amb la cua entre cames retornem a
la nostra activitat muntanyenca que es la que mai falla (o casi mai ...).
Ens deturem al poble d’Ainsa per dinar, desprès
per la tarda continuem per la carretera del túnel de Bielsa, que per cert, és
tancat per obres fins l’any proper. Poc desprès del poble de Parzan deixem la carretera principal i continuem per una
branca que puja cap el llogarret de Chisagüés i dona
accés a la pista de la Vall de Río Real, aquesta vall queda delimitada per la
Serra de Liena al Nord i la de Espierba
al Sud.
El sender pirenaic GR-11 passa per Parzán, per Chisagüés i tot seguit coincideix amb la pista de la Vall
del Riu Real uns set kilòmetres. Tot seguit abandona la pista i creua el riu per
un modern pontet camí del coll de Piedra Mula. Vora
aquesta bifurcació, a frec del riu hi ha un gran pla herbat molt adient per
acampar, hi deixem els vehicles i plantem les tendes per passar-hi la nit.
|
|
|
El diumenge dia 2 de bon matí repleguem les tendes, comprovem que el temps és
ideal, esmorzem i tot seguit iniciem l’ascensió. Primer continuem uns metres
pista amunt fins la cruïlla, senyalitzada amb un pal i un cartell que indica el
senderó dels estanys de la Munia o de Lalarri. Deixem
la pista i continuem per aquest sender que pren direcció NO. Creuem els barrancs
de Ribereta, del Ruego, de Sobrespluga i del Clot.
Quan arribem prop del torrent de Piedramula el
sender s’orienta cap el Nord i puja fort per altiplans herbats on les vaques hi
pasturen plàcidament. A les envistes del Collado de las Puertas hi ha la
bifurcació del caminoi que creua el barranc del Clot i s’enfila pel turmentat
contrafort meridional del Rubiñera, el seguim i anem
ascendint pel mig d’un caos de pissarres i llicorelles esmicolades. És un
territori aspre on els isards s’hi mouen a plaer, mentre nosaltres feixugament intentem captar el seu vigor enfocant les
càmeres amb el zoom fins el topall.
|
|
|
Pas a pas guanyem l’aresta, mentre l’àliga talla el firmament amb el seu
majestuós vol. Finalment quan petgem l’avant-cim ja
ens sentim més lleugers. Un curt descans, un mos i l’últim planar per la
trencada però còmoda aresta ens permet assolir la summitat de l’alta muntanya
abans del migdia.
Al Nord, el Pic deTroumouse, la Munia i els seus
estanys blaus senyoregen davant nostre. En segon terme cap a ponent desfilen
les tres Maries, la Punta de las Olas, el Soum de Ramond, el Perdut, el
Cilindre, el Marboré i els Astazus.
Cap a llevant els grans massissos del Bachimala, Posets i Aneto es difuminen en l’horitzó. Novament tenim a l'abast les essències del Pirineu, ens
sentim afortunats i gaudim d’aquest
plaer.
