Via ferrada Canal de les Dames (Bruc residencial Montserrat).
Data: Dimecres 29 de juny de 2011.
Participants (6): Quim Barriach, Josep Massana, Joan Gassol, Joan Sentís, Pilar Fargas i Pere López.
Temps real: 2:30 hores. Temps total: 3:45 hores.
Desnivell: 250 metres. Desnivell total: 311 metres.
Distància: 450 metres. Distància total: 2,7 km.
Dificultat: MD- Vertigen: 3/5. Desplomat:1 No apte per a no iniciats.
Com arribar-hi: Des de Collbató s’ha d’anar cap el restaurant La Vinya Nova per una pista de terra. Una vegada al restaurant s’ha de passar el pàrking i seguir el camí uns 500 metres fins trobar unes portes metàl·liques a mà dreta, just al davant surt el nostre camí que tanca l’accés als cotxes amb pals de fusta, el cotxe el podem deixar una mica més endavant.
L’aproximació la fem pel camí que va per la llera de la canal de l’Artiga, la qual no es deix en cap moment. Al arribar a una bifurcació, es troben la canal de l’Artiga de Alta (esquerra) i la Baixa (dreta), nosaltres cap a la dreta, una mica més endavant hi ha una indicació de la ferrada. Abans d’arribar a la via pròpiament dita superem algun tram amb cadenes. El nostre amic Josep Massana ens porta a fer una via ferrada de les més maques i entretingudes, pel que sembla ja s’ha convertit en una clàssica de Montserrat. L’entrada a la via és exigent, el primer esgraó és molt amunt, i així serà a cada tram de la via.
|
|
|
La primera part és una paret vertical, els esgraons aquí son una mica rovellats i doblegats. La sortida d’aquest tram es fa amb ajuda d’unes cadenes. Continuem caminant per la canal fins a la propera paret,aquesta està equipada amb cadenes, el que significa un sobre esforç de braços. Al sortir caminem una mica fins una paret, que és una cascada quan plou, no té esgraons de ferro, però han col·locat un seguit de pedres que fan el mateix servei. Més endavant superem un ressalt amb cadenes per arribar a una altra paret, equipada amb tres cadenes, la del mig bastant exigent.
|
|
|
Superat aquest tram arribem a un altre equipat amb esgraons folrats amb plàstic, en el qual hi ha un desplom no gaire llarg, però que dona al·licient a la via. Superat aquest tram es camina per la llera de la canal i a través d’una portella s’arriba a un clot anomenat l’Olla, aquí trobem un bidó de plàstic encastat a la paret a on s’hi troba el llibre de piades, en qual deixem constància del nostre pas.
|
|
|
Estem sota de la part més difícil de la via, davant nostre tenim una xemeneia recargolada, equipada només amb el cable de vida, que s’ha de pujar per oposició i amb bona col·locació que no pas fent força.
|
|
|
Una vegada dalt caminem una mica i de seguida trobem el camí dels Pollegons, està marcat amb grog, nosaltres l’agafem cap a la dreta. Al poc de baixar les vistes s’obren i podem contemplar la zona residencial del Bruc i a la nostra dreta el Clot de la Mónica, una canal que presideix el característic Frare de Baix, i que està al final del serrat d’en Muntaner.
|
|
|
Baixem fins el camí de la Vinya Nova, l’agafem cap a la dreta i de seguida arribem als cotxes. Per acabar la festa ens arribem al poble del Bruc, a on per dinar fem un Cuscús junt amb una ampolla de cava per celebrar la diada de Sant Pere.