Pic de Salòria 2789,1 m.
Comarca: Alt Urgell.
Data: Dissabte 25 de juny de 2011.
Participants (6): Maria Cinta Prats, Josep Mariné, Pilar Inostroza, Toni Coll, Tatiana Stupina i Pere López.
Temps real: 3:05 hores. Temps total: 4:00 hores.
Desnivell: 612 m. Desnivell acumulat: 612 m. Distància: 3,8 km.
El dissabte 25 sortim de l’hotel sobre les vuit del matí i anem a buscar els cotxes. D’Andorra la Vella on estem, baixem en direcció a Aixovall, per anar a Bixessarri i fins a Aòs de Civis ja en territori català. Des de aquí agafem una pista asfaltada, que surt per l’altre costat del poble, i puja fins la Fonda d’Aòs, antiga Borda de la Plana. En aquest punt deixem un cotxe i ens hi encabim tots sis, motxilles i botes incloses, en el tot terreny del Toni, i d’aquesta manera pugem els sis km que ens resten fins el coll de Conflent. Aquesta pista de pujada al poc de sortir es divideix en dues, cap a la dreta va en direcció al riu, per on pujaríem si anéssim a peu, i cap a l’esquerra al coll de Conflent, fa nou revolts molt marcats guanyant quasi tota l’alçada de cop i després puja suament fins el coll. Som al parc Natural de l’Alt Pirineu i ens trobem a 2177,5 metres d’alçada.
|
|
|
Una vegada ben calçats i quan són les 9:40 hores comencem a pujar en direcció NO, per la dreta Pala de Salòria. El camí puja pel centre de l’ampla pala, està senyalat amb una combinació d’estaques clavades al terra pintades de grog, i amb marques grogues pintades al terra. El camí puja molt fort, sense concessions, passa per uns esperons rocosos i per uns pins una mica més amunt, son les úniques referències de no haver marques o d’estar tapades. En quaranta minuts arribem al final de la pala, ja som dalt de la cresta, i hem fet 300 metres de desnivell.
|
|
|
A partir d’ara cal seguir cresta amunt, el primer terç una mica més estret i amb pedres que sobresurten, però no comporta cap dificultat, tot i l’alçada que hi ha a costat i costat. Tot pujant anem aquest primer tram més aviat per la dreta, més fàcil que per l’esquerra, i de tan en tan trobem alguna fita. Sobre la cota 2500 metres la cresta es suavitza, es fa més ampla i es transforma en carena, és com un gran llom amb un parell de bonys al mig. Quan som a l’últim bony, a 2670 metres, només ens queda pel davant el cim, al qual arribem quan són les 11:20 hores, som al cim més alt de l’Alt Urgell a 2789,1 metres.
|
|
|
Aquest cim té vistes panoràmiques de primer ordre, està separat de l’eix axial dels Pirineus, i això li dona una perspectiva excepcional dels mateixos. Es pot veure el massís de l’Aneto, la Pica d’Estats, Les Muntanyes d’Andorra, el Cadí i gran part de Catalunya. El que ens havia costat 1:40 hores de pujar, ho desfem en 1:25 hores, arribant al cotxe sobre les 13:40 hores. Al acabar tots avall amb el cotxe i cap a Andorra a fruir del cap de setmana.