Pre-pirineu - Massís del Pedraforca (Berguedà)
Data: dissabte dia 2 d’abril de 2011
Participants: Joan Gassol, Joan Sentís i Toni Coll.
Ascensió: Pollegó Superior (2.498 m.)
El Pedraforca és una muntanya especial amb una personalitat encisadora, tot i que al llarg dels anys l’hem assolit moltes vegades, cada temporada esdevé novament com a referent i com a objectiu molt apreciat. El passat dissabte sortíem de casa de matinada il·lusionats per atansar-nos a aquest bell massís del Bergadà, que ens segueix apassionant igual que en les primeres ascensions que varem efectuar a principis dels anys vuitanta.
El dia es presentava un cel blau net i clar i abans de les nou del matí, ja estàvem creuant el magnífic bosc de la Baga Alta del Gresolet i anàvem pujant cap la Jaça dels Prats. Poc desprès ens deturàvem en el Refugi Lluís Estassen per prendre un cafè amb llet i conversar amb els responsables del refugi sobre l’estat de la neu i saber el seu parer.
|
|
|
Pas a pas anàvem pel sender que ens conduïa cap a la balma de les Orenetes i cap la Collada del Verdet. Ja en el coll, arrecerats vora unes roques fèiem un mos i ens calçàvem els grampons. La progressió no es feia tan pesada com ens havíem imaginat, encara que en nombroses ocasions ens trobàvem amb les cames enfonsades en la neu fins més amunt dels genolls.
|
|
|
La muntanya lluía majestuosa i el silenci fondejava tot l’entorn. Només unes deu persones distribuïdes en tres grupets transitàvem per l’aspre territori de la Canal del Verdet. A partir de la carena portàvem un pas tranquil que ens permetia gaudir de les meravelles de cada instant i arribàvem al con final poc desprès de la una del migdia.
|
|
|
La baixada per l’enforcadura mig per neu tova mig per relliscós aixaragall la varem efectuar amb cura de no espatllar les nostres veteranes cames, però bo i tot va esser un descens bastant lleuger. Amb menys de dues hores estàvem a l’aparcament i poc després a la zona de picnic bevent unes cerveses fresquetes que havíem adquirit al passar pel refugi acompanyades del típic entrepà. I a quarts de vuit del vespre ja estàvem a les nostres llars.
