41a expedició del GECT

 

Serralada dels Alps (Cantó del Valais - Suïssa)

 

Cim aconseguit:       Allallinhorn                 4.027 m

 

Data: 6 d’agost de 2005

 

Participants (2): Meli Carrilero, Lluís Díaz.

 

Gelera de Pers, en l'intent al Piz BerninaLes condicions de l’alta muntanya alpina ja sabem que són molt variables, és un ambient extrem. Però les expedicions del nostre grup que aquest estiu han intentat cims als Alps s’han trobat amb un escenari poc habitual. Després d’un hivern i una primavera amb poques precipitacions, les geleres mostraven un aspecte trist, lleig i perillós, de gel negre, dur i esquerdat, sense gaire neu, com la gelera de Pers, que vam creuar en l’intent al Piz Bernina.

 

 

Creuant la gelera de Pers en l'intent al Piz BerninaA més a més, l’estiu ha estat inestable i fred, la qual cosa ha fet que les possibilitats de trobar una finestra de bon temps s’hagin reduït molt. L’atac al Piz Bernina, necessita un mínim de dos dies de bon temps, ja que l’accés al refugi Marco e Rosa té una llarga aproximació en terreny glacial. Després de dies d’espera, vam intentar la pujada, però el mal temps persistent ens va aconsellar renunciar-hi. Aquí fem la travessa de la gelera de Pers.

 

 

AllallinhornNevades d’estiu i fred en alçada han deixat pics com el Cerví-Matterhorn o el Lagginhorn, que normalment tenen vies normals d’escalada en roca, absolutament impracticables. Mala sort, què hi farem. Decidits, però a tastar com fos el vent dels quatremils, canviem d’estratègia i de vall, dels Grisons al Valais, on vam trobar un forat de temps variable però suficient per intentar l’Allallinhorn, el cim blanc que és l’emblema de la ciutat de Saas-Fee.

 

 

Pujada al FeejochEl gran avantatge de l’Allallinhorn és que una part de l’aproximació es pot fer amb telefèric, amb la qual cosa es redueix el temps a emprar i el desnivell a superar. Si s’agafa el primer remuntador del matí, el pic es pot fer en el dia, salvant d’aquesta manera el possible empitjorament sobtat del temps. Des del plató de Mittelallallin, on hi ha una pista d’esquí d’estiu, la via normal puja en direcció sud al coll anomenat Feejoch, que separa l’Allallinhorn de l’Alphubel. 

 

Via normal de l'AllallinhornTot i que hem sortit amb sol, el cel es comença a tapar amb núvols de boira que ens inquieten. La traça, però, és clara i neta. Les diverses cordades progressen i nosaltres també. L’ambient sever de l’alta muntanya alpina ens rodeja: la neu pols que sembla caiguda fa pocs dies, les esquerdes que cal rodejar amb atenció i els sèracs que cal deixar enrera ràpidament. Anem encordats com sempre i atents. Els cims dels voltants resten amagats darrera la boira.

 

Cim de l'Allallinhorn 4.027 mPodem entreveure a estones el proper massís de Mischabel, coronat pel Dom i a l’altra banda de la vall, el Weissmies. Quan arribem al cim, el vent continua bufant fort. Podem fer un mos i algunes fotos. Els veïns Rimpfischorn i Strahlhorn, i darrera, la carena fronterera del Mont Rosa–Liskamm-Castor–Pollux–Breithorn i també el Cerví que s’entreveu en la llunyania, colgat de neu. Pensem en els nostre amics que l’assetgen des de fa dies.  Nosaltres hem tingut més sort.   

 


Expedicions

 

Pàgina principal