40a. expedició del GECT

 

Alps 2005 - Suïssa

 

Cim aconseguit :   Weissmies    4.023m.          

 

Dates: del 29 de juliol al 7 d’agost de 2005

 

Participants (2): Pili Inostroza i Toni Coll

 

 

El principal objectiu muntanyenc que ens havíem fixat per aquest estiu era l’ascensió al cim més alt i més eixerit del vessant E. de la vall de Saas situada al NE. dels Alps del Valais. El motiu d’escollir pel 2005 l’ascensió al Weissmies va ser pel fet de que enguany s’acompleix el 150 aniversari de la primera conquesta, realitzada per Peter Joseph Zurbriggen i Jakob Christian Heusser en el mes d’agost de 1855.

 

WeissmiesEncara que la via escollida per l’ascensió no fou la del costat SE. seguida pels pioners, si no la del vessant NO., molt més utilitzada actualment, i després continuar per la cresta Oest. Es tracta d’un recorregut per una gelera plena d’escletxes i per una exposada aresta de fort pendent, sobretot prop del cim on les cornises adopten la seva verticalitat més agosarada.

 

El divendres dia 29 de juliol sortim de casa a quarts de nou del matí, recorrem uns mil kms. d’autopista i a quarts d’onze del vespre fem cap a Vionaz situat prop de la capçalera del llac Leman. Descansem a casa dels nostres familiars.

 

El dissabte dia 30  pel matí recorrem els cent i poc km. fins la vall de Saas i a la població de Saas-Grund pugem amb el telefèric primer fins a Kreuzboden i a continuació fins a Hohsaashaus o Refugi de Hohsaas. Per la tarda Weissmiesentre boires i nuvolades veiem la cresta i el cim del Weissmies, molts excursionistes sortim del refugi per fer les fotografies de record i també immortalitzem algunes cabres alpines que s’apropen per les rodalies del refugi. El diumenge dia 31 a les cinc de la matinada ja estem esmorzant i poc abans de les sis ja estem efectuant l’aproximació fins la base del Triftgletscher, el gel  viu emergeix gris fosc pel mig del pedregam i de la terra ocre. Una vegada situats a sobre del plató de glaç ja podem distingir clarament les escletxes i arnar-les sortejant. La traça cada cop és mes marcada sobre el gel i damunt la neu glaçada.

 

Aresta somital del WeissmiesProp de l’aresta al sortir de l’ombra i creuar la línia de domini solar tot l’univers rutilant ens rodeja, els núvols i les boires es queden enrere conformant una extensa massa blanca engolint pobles i valls, d’aquest oceà solsament emergeixen les carenes i els cims com illots de roca fosca ribetejats per la neu. Voltant la cota dels quatre mil metres els perfils de la cresta dibuixen amb precisió les extraplomades cornises de la gelera quant més ressalten sobre la uniformitat blava del cel. A les deu del matí la frescor del cim i els 360 graus de nítid esguard són el millor premi al nostre esforç. Mitja hora de contemplació i de fotografies i emprenem el retorn per la torturada gelera. A l’una del migdia ja rondem pel refugi i per la tarda ja passegem per Saas-Grund. Més tard ja estem instal·lats al Càmping Mischabel.

 

El dilluns 1 d’agost  és el dia de la Festa Nacional de Suïssa, desfilades, balls, músiques i castells de foc. L’endemà, el dimarts dia 2, ens traslladem dels Alps del Valais cap els Alps Grisons, salvem colls i passos molt elevats com el Furkapass de 2.431m. el Oberalpass de 2.044m. i el Julierpass de 2.284m.. Anem serpentejant per estretes carreteres entre majestuoses muntanyes fins arribar a Silvaplana, Saint Moritz i Pontresina. El temps no és bo durant tot el dia plou contínuament i les muntanyes resten amagades intermitentment entre núvols i boires. A la fi després de més de set hores de viatge fem cap al càmping Plauns Morteratsch situat entre Pontresina i el Berninapass. Allí ens estan esperant els nostres amics Lluís i Meli per intentar pujar plegats al Bernina.

 

El dimecres dia 3 continua plovent, el mal temps no ens permet de fer cap incursió per les serralades del Bernina, ens dediquem a visitar els llacs delimitats pels extensos prats de Sivaplana, també visitem el nucli del poble i més tard anem a Saint Moritz i recorrem els carrers d’aquesta població de fort regust alpí.

 

cim del WeissmiesEl dijous dia 4 semblava que el temps podria millorar i aleshores vàrem pujar amb el telefèric fins el refugi Diavolezza situat a 2.973m. després vàrem baixar en direcció SO. seguint un sender entre rocs molt descompostos que ens va conduir fins la turmentada gelera de Vadret Pers, la creuem fins arribar a la base de les roques del refugi Chamuotsh, però novament el temps ens barra el pas, la temperatura baixa sota els zero graus, neva i les muntanyes continuen cobertes per les nuvolades. Creiem que no és prudent continuar i decidim retornar. La previsió del temps per la resta de la setmana no és bona, les vacances se’ns esgoten i ja no ens resten dies suficients per efectuar un altre intent amb possibilitats d’assolir el cim del Bernina. Per tant deixem encetat aquest projecte per un altre any.

 


Expedicions

 

Pàgina principal