36a expedició del GECT
Serralada dels Alps (Suïssa)
Cim aconseguit: Strahlhorn (4.190 m)
Dates: 7 al 14 de
juliol de 2001
Participants:
Esther Bru, Meli Carrilero, Lluís Díaz, Joan Gassol, Encarna Hidalgo, Joan
Sentís.
Dia
7. Sortim de Reus, entrem a França i després de 10 hores d’autopista per
Montpellier, Valence, Grenoble i Annecy fem cap a Chamonix, al peu del Mont
Blanc, on passem la nit.
Dia 8.
Creuem la frontera de Suïssa per Martigny. En poc més de 2 hores estem a Saas-Fee, la perla dels Alps, bonica
població al cor del cantó del Valais, envoltada de muntanyes.
Saas-Fee, situada a
1.800 metres d’alçada, és la capital de la vall de Saas, i està considerada un
dels centres de turisme més importants de Suïssa, tant a l’estiu com a
l’hivern. Agafem un telefèric i en pocs minuts som a l’estació de Felskinn, a
3.000 metres. Tres quarts d’hora de caminada per una pista nevada ens deixen a
la Cabana
Britannia, a 3.030 metres, el refugi on passarem la nit. Pertany al Club
Alpí Suís i està perfectament condicionat.
Dia 9. Ens
desperten a ¼ de 3 de la matinada. Al menjador, una quinzena de persones
esmorzen com nosaltres. Tot i la pluja de la tarda anterior, el cel és net i la
lluna gairebé plena llueix amb força. L’Strahlhorn
i el llarg camí sobre neu són perfectament visibles. Ens equipem per suportar
els –5º graus i una vegada encordats, baixem a la gelera de Hohlaubgletscher,
que hem de creuar.
No es veu una traça
definida i la boira que s’aixeca del fons de la vall ens tapa l’horitzó a
estones, així que seguim les petjades d’una cordada que ens precedeix. Hem
d’anar amb precaució, però, per sort, estem a començaments de temporada i les
grans esquerdes estan encara cobertes de neu. Portem una hora de suau pujada
quan comença a clarejar sobre la gelera
d’Allalingletscher. El camí no té gaire inclinació i la distància a fer
és molt llarga.
Anem seguint la
gelera deixant a la dreta el vessant est de l’Allalinhorn. Després fem el
mateix amb la cara est del Rimpfischhorn, totes dues de roca vertical i nua.
Poc a poc, passen les hores i la gelera guanya inclinació. Fem alguna paradeta
per hidratar-nos i a 2/4 de 9 del matí arribem a
l’Adlerpass, a 3.789 metres. Descansem una bona
estona i gaudim de la vista del Cerví, la Dent Blanche, el Ober Gabelhorn i
altres pics més enllà de Zermatt.
Des del coll, un ampli llom nevat ens du lentament fins l’aresta
somital. El sol escalfa de valent i la calor comença a guanyar terreny. El
paisatge s’eixampla i després de hores de paciència i esforç, arribem al cim de l’Strahlhorn, de 4.190 metres
d’alçada, que està constituït per una cornisa de neu formada pel vent damunt
d’unes pedres relliscoses i cobertes de gel. L’espai és tan reduït i penjat
sobre el buit que no s’hi quedem gaire i baixem a l’avantcim.
El cel està net de núvols. Hem tingut sort amb un dia molt clar i sense
vent. El panorama que s’hi albira és encisador. Al sud tenim l’imponent massís del Mont Rosa i
podem identificar els cim visibles que el configuren: la Signalkuppe o punta
Gnifetti, Zumstein, Punta Dufour i Nordend. Més a la dreta, l’ondulada aresta
que uneix els dos cims bessons del Lyskamm.
Segueixen Castor i Pollux, els Breithorns i la piràmide inconfusible del
Cerví/Matterhorn.
Cap a l’oest tenim els pics del Valais occidental: Dent Blanche, Ober
Gabelhorn, Zinalrothorn i Weisshorn. Al nord tenim molt a prop la cara est i
els cims del Rimpfischhorn i l’Allalinhorn. Entre els dos, l’obertura de
l’Allalinpass deixa veure el bonic massís de Mischabel
on també identifiquem els pics visibles: Alphubel, Täschhorn i el Dom, que amb
4.545 metres és la muntanya més alta íntegrament en territori suís. Al darrera
queda la clàssica aresta Nadelgrat.
Comencem la llarga baixada. El paisatge a la nostra esquerra es tanca
amb l’aresta fronterera amb Itàlia, límit sud del cantó del Valais: Lyskamm, Castor, Pollux, Roccia Nera i Breithorns, el
Theodulpass i el Cerví. Les hores avancen i la calor augmenta. Ens aturem al
coll a fer un mos i poc després seguim la interminable gelera. És migdia i la
neu pasta entorpeix la marxa. El sol cau a plom i la reverberació és molt
forta. Cal protegir-se i sortir com abans millor d’aquest forn.
Les esquerdes d’aquesta llarguíssima gelera són encara una amenaça real
i no val a badar. Una dura remuntada final ens torna al refugi dotze hores
després de sortir. Només cal recollir
les coses i anar ràpids per tal de no perdre el darrer telefèric de retorn a
Saas-Fee. S´hem guanyat un merescut
descans.
En aquesta postal es pot veure l’Strahlhorn i els altres cims de la zona, així com l’estació del telefèric, el refugi i la major part de recorregut.