33a expedició del GECT
Serralada dels Alps (Suïssa)
Cims aconseguits: Bishorn (4.153 m)
Punta
Burnaby (4.134 m)
Breithorn (4.164 m)
Dates: 24 al 28 de
juliol de 1999
Participants:
Toni Coll, Lluís Díaz, Rosa Feliu, Joan Gassol, Encarna Hidalgo, Pili
Inostroza, Joan Sentís.
Primer dia. Sortim de Reus i
Tarragona amb els cotxes per fer una vegada més el llarg i conegut trajecte
d’autopista que ens du a la frontera de La Jonquera, travessar França fins
Chamonix, entrar a Suïssa per Martigny i travessar el cantó del Valais cap a
l’est per la vall de la Roina fins que passat Sion troben a la dreta la Vall d’Anniviers, que
remuntem passant per bonics poblets de muntanya. Zinal, al fons de la vall és
el lloc del nostre camp base.
Segon dia. L’aproximació des de
Zinal al refugi necessita salvar un fort desnivell de 1.580 metres. Ho farem
tranquil·lament carregats amb tot l’equip i material d’alta muntanya. El sender
surt del mateix poble i remunta en ziga-zagues el vessant
est de la vall, primer entre bosc i després entre pastures i prat alpí,
tot rodejant un parell de cascades. Quan portem 800 metres de desnivell perdem
de vista el fons de la vall. Grans cims i geleres ens rodegen.
Travessem un dilatat camp de pedres i
ens acostem a poc a poc a la carena on hi ha el refugi. La Cabana Tracuit està situada a 3.256 metres just al
costat de la gelera Turtmanngletscher. Al seu voltant hi ha un paradís de cims que podem gaudir mentre
passem la tarda: el Bishorn, el nostre objectiu de demà, just al darrera,
l’aresta nord del Weisshorn, el Obergabelhorn, el Zinalrothorn i la Dent
Blanche, tots guarnits de geleres.
El sol escalfa de valent tot i el
ventet fresquet que hi bufa sovint. A les 7 de la tarda sopem: sopa, amanida,
arròs, carn amb salsa i macedònia. Anem a dormir confortablement.
Tercer
dia. A 2/4 de 5 ens llevem. Després d’esmorzar, ens equipem amb tots els
estris, piolet, grampons i sempre encordats saltem a la gelera i agafem la
traça que segueix la via normal.
Hem de fer 900 metres de desnivell
per tal d’assolir el cim. El sol surt rera l’aresta nord-est i comença a
escalfar la neu. Altres grups segueixen el mateix itinerari, els que anaven a
fer l’aresta nord del Weisshorn han sortit
dues hores abans per tal de trobar la neu en les millors condicions
possibles. El dia és clar i assolellat, la neu està perfecta a primera hora del
dia i progressem fàcilment. Salvem una zona d’esquerdes i prenem la
llarga
pujada al coll. Tot sembla al nostre favor i és qüestió d’anar posant un peu
darrera l’altre, esbufegant per agafar l’oxigen enrarit d’aquesta alçada, sense
deixar la traça i ben lluny de les cornises. El paisatge alpí del Valais que
comencem a dominar és aclaparador. Tenim a l’esquerra, a l’est, el massís de Mischabel dominat pel Dom, de 4.545 metres,
que el nostre Grup va coronar al 1992. L’any següent va caure l’Alphubel i al 1999 el Nadelhorn.
Des del coll, una curta aresta nevada,
amb alguna clapa del gel dur i perillós, ens mena al cim
del Bishorn, de 4.153 metres. Són les 11 del matí i hem trigat 5 hores a
un ritme lent i tranquil. El temps continua perfecte i gaudim tant com podem
d’un paisatge únic. Estem sols i ens fem les fotos de record i prenem consciència
del lloc privilegiat que dominem. Un nou quatremil per afegir a la llista
personal i del nostre Grup.
Per la Pili i el Joan Sentís, és el seu
primer quatremil i la seva alegria supera la de tots plegats. Darrera nostre hi
ha la bretxa que separa el cim pla del Bishorn de l’aresta
nord del gegant Weisshorn, un
recorregut clàssic de més dificultat (AD+) per terreny mixt, amb crestes
de neu colgades de perilloses cornises i trams d’escalada en roca glaçada, com
el gendarme característic al mig de l’aresta que és el pas clau de tota
l’ascensió.
Baixem de nou al coll on descansem i
mengem quelcom. Com que encara és aviat, el temps sembla segur i la neu està en condicions, fem l’altre cim de la zona , la Pointe Burnaby, de 4.134 metres. Des del cim es pot
veure el coll i el cim del Bishorn on érem fa una hora. Ara només resta desfer
el camí de pujada, salvant les esquerdes obertes per la calor del migdia i
tornar al refugi, recollir-ho tot i baixar al poble de Zinal, 2.500 metres més avall.
Quart dia. Deixem Zinal i anem cap a
Visp i la vall de Mattertal. Les previsions
meteorològiques no són bones i ens instalem al càmping Alphubel de Täsch. Fem
dos dies de turisme a Zermatt i la vall de Saas i la seva capital, Saas-Fee.
Setè dia. Des de
Zermatt agafem el telefèric del Klein Matterhorn i fem una curta ascensió al Breithorn, de 4.164 metres. Fa un dia clar i gaudim de
la neu.
Dediquem
l’estona a fer-nos la foto del cim i contemplar
el bonic paisatge alpí que s’hi albira. Darrera nostre, cap a l’est, tenim tota
la cresta dels Breithorns que acaba a la Roccia Nera. Més enllà, el Castor i el
Pollux, el Lyskamm i el Monte Rosa. Cap a l’oest, el Cerví que destaca sobre
tot el mar de cims del Valais. El Weisshorn i el Dom al nord, totes les grans
muntanyes ens rodegen. Portarem amb nosaltres aquest magnífic record de tornada
a casa.