32a expedició del GECT
Serralada del Caucas
Cim aconseguit: Elbrus 5.642 metres
Dates: 11 al 25 de
juliol de 1998
Participants:
Juan Luis Benítez, Toni Coll, Josep Fàbregas i Pere López, junt amb 8 persones
més de Reus, El Morell, la Vall d’Aran, Barcelona, Madrid i Pamplona.
El dia es consumeix entre el viatge en avió de Barcelona a Moscou, on ens instal·lem a l’hotel i el volt que més tard donem per la plaça Roja, lloc emblemàtic de la ciutat.
Diumenge dia 12
Un altre viatge en avió cap al sud, cap a la serralada el Caucas. Vol interior des de Moscou a Mineralnievodje, a la república Kabardino Balkaria. Un autobús ens porta en 4 hores a Itkol, on sopem i dormim a l’hotel. Les enormes distàncies entre els territoris d’aquest país fan dels trasllats un feina feixuga i alhora excitant. Anem descobrint una forma de vida molt diferent a la nostra.
Dilluns dia13
De bon matí tenim la trobada amb el que serà el nostre guia, de nom Vladimir. Tots plegats anem en autobús a la vall de Schelda, concretament a l’anomenat Camp Schelda, a 1960 metres d’alçada. L’objectiu del dia és fer una marxa d’aclimatació de 5 hores fins 2500 m i tornar després. L’autobús ens torna fins Itkol, on sopem i dormim a l’hotel.
Dimarts dia 14
Segona excursió d’aclimatació. Des del poble de Cheget, a 2.050 m, un telecadira ens deixa a 2.650 m. Des d’allí iniciem la pujada a peu fins el primer cim del Cherget, de 3.404 m. Restem 2 hores al cim i tornem a baixar pel mateix camí. Dinem per la carretera de Terskol, mentre que el sopar i dormir ho fem al mateix hotel d’Itkol.
Dimecres dia 15
El guia ens recull amb autobús. Portem
el nostre material més menjar i estris de cuina. Portem un guia, Vladimir, i un
altre guia de seguretat, a més d’una cuinera. A Treskol, l’autobús es desfrena
i per poc tenim un accident. Agafem el funicular, dos trams, i el tercer és un
telecadira que ens deixa a 3.600 m. Una màquina llevaneus carrega equipatges,
guies i cuinera fins el refugi, i nosaltres, després de descansar una hora fem a peu la pujada fins el refugi Prijut 11, a 4.137
m, on arribem poc abans de les 3 de la tarda. Dinem de seguida al menjador, al
1r pis. A les 7 de la tarda sopem i dormim.
A les 9 del matí tirem amunt fins les roques Pastukhova, als 4.690 m, on arribem en poc més de dues hores. Ens quedem gairebé dues hores més per tal d’aclimatar-nos i després tornem al refugi. El Prijut 11 és un refugi molt gran, estem instal·lats els 12 en tres habitacions de 4 al 3r pis A la tarda fem migdiada. Es qüestió de veure com respon l’organisme de cadascú als efectes de l’alçada. Tots tenim experiència en aquest sentit, però la resposta individual és una incògnita. Decidim prendre’ns el dia 17 de descans i aclimatació i fer l’intent al cim el dia 18.
Dediquem el dia a descansar, anar a buscar aigua, pedres i donar un tomb per la gelera. Encara que ahir fes bon temps i la vista des del refugi sobre la serralada del Caucas fos magnífica, avui el cel s’ha tapat i el cims de l’Elbrus resten entre núvols i boires. A la tarda el temps empitjora, la boira ho tapa tot i plou. Tot i així, ens preparem per sortir a les 4 de la matinada.
Dissabte dia 18
El temps ha empitjorat i no podem sortir del refugi, la boira ho tapa tot, cims i valls. No tenim més remei que esperar. Passem el dia fent el dropo. Per fi coneixem Igoor , el nostre segon guia, al qual feia quatre dies que teníem contractat i encara no havíem vist el pel. Ens diu que el contracte pactat de 4 dies s’ha acabat i que l’hem de pagar 36 $ diaris pels dies extres.
Ens llevem a les 2,30 per intentar sortir a les 4 però el temps és pitjor que ahir. Intentem de nou sortir a les 6, però el mal temps continua. Ens veiem novament obligats a quedar-nos al refugi i esperar que el temps ens doni una oportunitat. Al mig dia fem una petita excursió amb el guia Vladimir per tal de millorar l’aclimatació. Pugem fins els 4500 m, restem un quart d’hora i baixem. A la tarda el temps millora, encara que segueixen passant nuvolades, es pot veure l’Elbrus. Estem molt esperençats. No hem vingut de tant lluny per tornar-nos amb les mans buides.
Dilluns dia 20
Ens llevem a les
2,30, esmorzem i a les 4 sortim cap amunt. A les 5,45 ja som a les roques
Pastukhova, on descansem 20’. Ataquem el coll, on arribem a les 8 del matí,
després d’un 
breu descans a mig camí. Aquí descansem mitja hora i en dues hores més fem el tram final fins el cim d’Europa, els 5.642
metres de l’Elbrus, on arribem a les 11 del matí. Fa bon temps, massa calor i
tot. Restem 1 hora al cim, tenim temps de fer-nos fotos, replegar pedres i
menjar. Hem tingut la sort de fer el cim tot el grup de 12 i els dos guies. El
meravellós paisatge de la serralada del Caucas ens envolta. A les 12 iniciem el
descens que fem ràpidament i sense problemes. A la tarda fem una petita
celebració al refugi, l’alegria és molt gran. Sopem i dormim.
Dimarts dia 21
Després d’esmorzar per darrera vegada al refugi, preparem les motxilles i tirem avall fins l’estació del telecadira. Arriba la màquina amb els paquets i prenem el telecadira i els dos trams de telefèric. L’autobús ens du fins Itkol. Per fi ens podem dutxar i dinar esplèndidament. A la tarda fem una passejada entre pins fins Terskol per tal de telefonar a casa. Sopem a casa de la cuinera Nadia, que es desfà en atencions. Dormim a l’hotel d’Itkol.
El dimecres 22 fem una petita excursió inclosa al programa a la base del cim Aschan-Tucan, a 2.700 metres. A l’endemà agafem l’avió fins Moscou, on fem la visita turística completa. Per fi, el dissabte dia 25 volem de tornada cap a casa.