30a expedició del GECT
Massís del Kilimanjaro (Kènia –
Tanzània)
Cim aconseguit: Uhuru Peak 5895 metres
Dates: 1 al 15 de
juliol de 1997
Participants
(9): Natàlia Antolí, Meli Carrilero, Josep Ramon Domènech, Minerva López, Jordi
Mariné, Josep Mariné, Maria Cinta Prats,
Rosa Roig, Toni Saura.
El Kilimanjaro és una gran muntanya
nevada de 5895 m., situada a Tanzània just a la frontera amb Kenya, per a molts
representa el símbol de l´Àfrica negra. Nou membres del Grup vam decidir fer la
primera expedició al punt més alt d’Àfrica. L’1 de juliol sortim de l´estació
de Reus en direcció a Londres i d´allí a Nairobi. A l’arribar a la capital de
Kenya ens trobem amb una ciutat moderna i insegura on passem la primera nit.
De Nairobi anem cap a Tanzània on
comencem a veure les tribus de Massais amb les seves túniques vermelles, els
ramats i els típics adorns que porten. Aviat arribem a Moshi, on preparem els
últims detalls de l’ascensió. El 4 de juliol,
per la carretera que travessa les plantacions de plàtans, arribem a Marangu,
l´entrada del parc a 1800 m. d´ altitud. Després d´inscriure’ns, els guies
comencen a repartir les càrregues als portadors pels sis dies de marxa que ens
queden.
Comencem a caminar per un sender
paral·lel a la ruta principal, un estret camí on poca gent passa. Sentim el
soroll dels monos i altres animals per l’espès i humit bosc tropical. Els raigs
solars apenes es veuen i es respira una atmosfera de misteri dins l´ exuberant
vegetació; és la zona més rica de la muntanya, una forest plena de vida i
aigua. Després de superar els 1000 m. de desnivell arribem al refugi de
Mandara.
Està situat 2.727 metres i format
per confortables cabanes de fusta amb una capacitat de 60 persones. Sortim i
aviat entrem a la típica franja de núvols que rodeja el Kilimanjaro; passem de
la selva al prat alpí on hi ha gran varietat de flors, aviat arribem al
refugi d’Horombo a 3.707 m, semblant al de Mandara però amb una capacitat de
120 places, aquí es concentra tothom que puja i baixa. Aquí distingim els dos
volcans dels tres que hi ha al Kilimanjaro el Maguenzi de 5.149 m. i el Kibo,
que té com a punt culminant l’Uhuru-Peak de 5.895 m. El tercer dia fem
aclimatació i anem al coll de Maguenzi, a 4.404 m. Pujant veiem les roques anomenades
zebres roc; pugem molt poc a poc, “pole pole“ com diuen el guies. De tornada al
refugi d’Horombo observem les impressionants lobèlies.
Ens aixequem aviat, hem de superar una de les etapes més llargues;
portem un pas molt lent, tota la vegetació s’ acaba i superem l´últim lloc on
es troba aigua. Entrem al desert pedregós mineral quasi lunar, on els colors
ocres de la terra van canviant, admirem el majestuós Kibo i l´ esvelt Maguenzi
sobre l’extensa planura. Som al darrer refugi, el Kibo, a 4.750 m. El mal de
cap es fa notar, anem a dormir molt d’ hora però l’insomni i la concentració no
ens deixen descansar. Abans de mitja nit ens alcem per fer l’atac final. La
pujada és molt dura per la gelada tartera, pas a pas ens enfilem i ens aturem,
el vòmits i el mareig són freqüents. A les sis del matí arribem a la primera
punta, Guilmans Point, de 5.685 m. Els núvols ens impedeixen veure la sortida
del sol. Ens queda remuntar la cresta del cràter. La respiració és lenta i el
cansament és gran. Caminem pel costat de la glacera del Kilimanjaro a 20 graus
sota zero.
A dos quart de nou del mati del dia 8 de juliol de 1997 coronem el
sostre d’Àfrica, l’Uhuru Peak, de
5.895 m que en llengua swahili vol dir el pic de la Llibertat. La boira i la neu
ens allunya del pensament l’esforç que tot grup ha fet per aconseguir el cim,
el somni ha estat realitat. Però ràpidament davallem cap el refugi del Kibo on
descansem una estona i d’ aquí a Horombo on es refem de l´esgotadora jornada. La pluja ens acompanya al
refugi de Mandara i per la ruta principal ens trobem de nou amb l´ entrada del
parc. Ens acomiadem dels portadors i guies i ho celebrem
amb un sopar de cuina de Tanzània. Demà comença l´altra gran aventura: el
safari.
El primer parc que visitem és el Llac Manyara, destaca el gran nombre
de mones i girafes que hi ha i ens quedem a dormir al camp site. L´ endemà
després de més de 4 hores de pista arribem a l´àrea de conservació del
Gorongoro. Aquest és el cràter intacte més gran de la terra i té un diàmetre de
18 km. L’altitud màxima és de 2.200 m. i la profunditat de 610 m; es
considera com una de les meravelles naturals del món. Baixem al fons del
cràter on hi viuen més de trenta mil animals salvatges i nombroses espècies;
els massais són els únics que tenen una zona de pasturatge en aquest espai
reduït. Aquí podem contemplar les manades d’animals com són zebres, nyus,
búfals, gaseles, lleons, hipopòtams, flamencs i un dels animals més difícil de
veure: el rinoceront. Per últim vam anar
cap al parc Tarangire, que destaca pel seus increïbles arbres, els Baobabs, els
elefants i els grans nius de termites.
Esperant tornar, deixem un país meravellós i uns paisatges
fantàstics:
JAMBO, KILIMANJARO.