20a expedició del GECT
Serralada dels Alps (Suïssa)
Cims aconseguits (3): Weissmies 4.023 m
Allalinhorn 4.027 m
Alphubel 4.206 m
Dates: 1 al 8 de
setembre de 1993
Participants:
Lluís Díaz, Joan Gassol.
Dimecres dia 1.
Sortim de Reus a migdia, en 9 hores ens plantem a Chamonix per l’autopista i
dormim al càmping La Mer de Glace.
Dijous dia 2. Mirem la Meteo, creuem la frontera suïssa i anem la vall de Saas. A Saas-Grund agafem el telefèric que ens puja al Refugi de Hohsaas, a 3.098 m. El paisatge és genial: Allalinhorn, Alphubel, Taschorn, Dom, Lenzspitze, Nadelhorn...
Divendres dia 3.
Ens llevem a les 5. Hi ha lluna plena i a les 6 sortim. Tenim davant nostre la cara nord-oest del Weissmies. La via que farem és
totalment visible. El camí baixa a la gelera de Triftgletscher, que està molt
trencada i perillosa. Som a finals de temporada i les esquerdes són abundants i
obertes. Ens encordem i seguim la traça que s’escola esquivant-les i puja fins
el plató. La temperatura és de – 3º graus mentre surt el sol. Fem la diagonal
que puja entre rimaies molt espectaculars.
Ens toca passar algun pont de neu d’aquells que demana un esforç extra
de confiança i assegurar sense possibilitat d’error. Arribem a l’aresta Triftgrat on poc després ens cobreix la
boira. Sense aturar-nos ni un moment a menjar fem el cim sota un vent glaçat i
– 7º graus. Anem tapats fins les celles i no s’hi estem gaire. Sentim sovint
com peta la glacera i notem la solitud i la severitat de l’alta muntanya
alpina. Tornem pel mateix camí i a les 12 som al refugi.
Dissabte dia 4. El
nostre projecte de fer el Lagginhorn cau per terra quan ens llevem enmig d’una
forta ventada amb tot tapat. De baixada al poble plou, així que busquem càmping
i esperem la millora.
Diumenge dia 5. Des de Saas-Fee agafem el telefèric de Felskinn i el metro alpí fins Mittel Allalin, a 3.456 metres. L’Allalinhorn s’alça davant nostre. Unes pistes d’esquí serveixen d’entrenament als campions.
El nostre objectiu és fer avui aquest cim aparentment fàcil, de només
571 metres de desnivell. La meteorologia, però, no és favorable. Si bé el cel
es presenta clar i assolellat, el vent és molt fort i la temperatura baixa. La via normal puja per la gelera salvant les esquerdes
fins el coll de Feejoch. Unes poques cordades gosen desafiar aquestes
condicions i atacar l’aresta. Els cristalls de glaç aixecats pel vent es claven
a la cara com agulles.
Sovint hem
d’aturar-nos quan bufa més fort i posar el genoll a terra per evitar ser
escombrats de l’aresta. Sort que anem ben encordats. Després de dues hores
llargues d’esforç fem el cim de l’Allalinhorn, de 4.027
metres. Ens costa mantenir-nos drets per fer les fotos. El termòmetre
marca – 10º graus, que amb aquest vent de 80 km/h suposa una temperatura de
sensació de – 36º. La roba sembla paper foradat. Tot i així la visió de l’alta
muntanya alpina és inigualable.
Tenim al sud, davant nostre mateix,
l’esmolat vèrtex rocós del Rimpfischhorn
i el més suau de l’Strahlhorn. Al mig, damunt de
l’Adlerpass, poden albirar més lluny el massís del Mont
Rosa. Al nord, el massís de Mischabel i el Weissmies d’abans d’ahir. A
l’oest, el mosaic de cims que van del Cerví al Weisshorn. Després de descansar
i menjar una mica iniciem la baixada. A migdia som al telefèric i dediquem la
tarda al turisme pel bonic poble de Saas-Fee.
Dilluns dia 6. Hem
consultat les previsions meteorològiques i no són gens bones pels propers dies,
així que només tenim avui per fer un altre intent. Escollim l’Alphubel. De bon
matí prenem el primer telefèric que puja des de Saas-Fee a Spielboden i
Längflue, a 2.870 metres. El dia és perfecte, sol i sense vent. Entrem a la gelera de Feegletscher, enorme i trencada. Hi ha
marmotes i cabres alpines al pedregam inicial. Seguim la traça que puja fent
ziga-zagues.
Travessem grans camps de neu i salvem algunes
esquerdes compromeses. El ritme és fort. Hem de fer els 1.336 metres de
desnivell amb temps suficient per agafar el darrer telefèric de les 16,30 si no
volem baixar a peu fins el poble. Posem
a prova el nostre entrenament. La via puja en direcció sud i després gira a l’oest.
Quan portem 3 hores, fem una única aturada per menjar sota la paret est del
pic. El vent bufa a estones sense problemes.
Després de 4 hores de pujada, trepitgem
l’ampli plató que forma el cim de l’Alphubel, a 4.206
metres. Fem les fotos amb el Cerví de fons i després de descansar
iniciem la baixada a tota marxa. Dues hores més tard som al telefèric. El mal
temps vindrà demà i donat que som ja al Setembre no podem pensar en atacar el
Cerví, que hem vist massa nevat. Esperarem un altre any.
Dimarts dia 7. Arriba el mal temps i tornem cap a casa fent nit a Chamonix.