16a expedició del GECT
Serralada dels Alps (Suïssa -
Itàlia)
Cims Aconseguits :
Dom de Mischabel 4.545 m Ludwigshöhe 4.341 m
Punta Giordani 4.046 m Parrotspitze 4.436 m
Piràmide Vincent 4.215 m Signalkuppe 4.556 m
Balmenhörn 4.167 m Zumsteinspitze 4.563 m
Corno Nero 4.322 m Mönch 4.099 m
Dates: del 8 al 18 de juliol de 1992
Participants : Jesús Barberà, Toni Coll, Lluís Díaz i Joan Gassol.
Dimecres dia 8 –A tres quarts
de vuit del matí, dos companys, Lluís i Toni sortim de Reus i de Tarragona i a
les sis de la tarda ja estem passejant pels carrers de Chamonix i a les nou del
vespre ja hem acampat a Visp (Suïssa).
Dijous dia 9 – Aproximació al poblet de Randa, on deixem el vehicle i
pugem al refugi del Dom (2.940m.), llarga ascensió de quasi cinc hores per
superar els 1.510 metres de desnivell.
Divendres
dia 10 – A dos quarts de quatre de la matinada ja estem caminant, primer
progressem per un gran pedregam i mes tard per la gelera de Festi, pugem al
Festijoch, que vol dir el coll de Festi i continuem per la inacabable
Festigrat, que significa l’aresta de Festi. A un quart d’una finalitzem la
formidable ascensió de 1.610 metres de desnivell i arribem al cim del Dom de Mischabel (4.545 m), que és el
pic més alt de la regió del Valais i a més el cim íntegrament suís més alt
d’aquest país. Baixem per la gelera de Hobberg, la boira ens complica el
descens, i fins a les vuit del vespre no arribem al refugi.
Dissabte
dia 11 – Retornem al poblet de Randa i amb el vehicle continuem amunt per la
vall de Matters, fins al gran aparcament de Tash, final de la carretera
pública, pugem a Zermatt amb el trenet-cremallera, ens instal·lem al càmping
municipal (que es l’únic) i fem una mica de turisme.
Diumenge dia 12 – Pel matí visitem el Museu Alpí i al migdia pugem amb telefèric a Schwarzsee, per la tarda continuem a peu cap el Refugi de Hörnli i a quarts de sis hi arribem i ens retrobem amb els companys Jesús i Joan. Volíem veure de prop el Cerví i saber si era factible l’ascensió. La quantitat de neu que encara embolcalla el cim es molt gran, és a dir, el risc d’allaus és alt i per tant les condicions molt insegures. En Joan Marquès arriba a Zermatt i ens telefona a Hörnli per advertir-nos que no veia viable l’ascens, nosaltres també havíem arribat a la mateixa conclusió, creiem que la muntanya no es mourà i ens esperarà uns anys més.
Dilluns dia 13 – Baixem a
Zermatt, Joan Marquès s’hi queda uns dies de descans i els altres quatre
companys decidim desplaçar-nos cap a la cara Sud del Mont Rosa i continuem
viatge cap a Itàlia, passant pel coll del Simplon i fem cap a un petit poblet
anomenant Alagna Valsesia.
Dimarts dia 14 – A primera hora del matí pugem amb telefèric a la Punta Indren, excel·lent punt d’aproximació per afrontar el massís del Mont Rosa pel vessant S.O.. A quarts de dotze ja hem arribat al Refugi Gnifetti situat a 3.647 metres d’alçada i al punt del migdia iniciem l’ascens cap a la Punta Giordani. Una mica mes de dues hores i ja disfrutem del cim. A les cinc de la tarda ja descansem al Refugi.
Dimecres dia.15 – Poc més tard de les sis del matí enfilem l’aresta que
segueix la línia de màxima alçada que separa Itàlia i Suïssa i progressivament
anem coronant els cims de la Piràmide Vincent, Balmenhörn, Corno Nero,
Ludwigshöhe, Parrotspitze i
Signalkuppe. Justament vora aquest darrer cim hi ha instal·lat el Refugi Regina
Margherita que és el més alt d’Europa. Cap el tard esguardem la meravella
quotidiana de la posta del sol, que en aquesta alçada és sublim, sopem i passem la nit a la màxima altitud que mai havíem estat.
Dijous dia 16 – A dos quarts de set del matí sortim del Refugi i amb tres quarts d’hora ascendim al Zumsteinspitze, l’albada que presenciem és de les que no hem oblidat, posteriorment efectuem el descens directament al coll de Lys i a la Punta Indren, telefèric, vehicle i altre vegada anem cap a Suïssa, ara ens dirigim cap a la part central de l’Oberland Bernès, passem per Grimselpass i Interlaken i arribem a Grindelwald, i pernoctem al càmping Eiger Norwand.
Divendres dia 17 – Anem a cercar el tren cremallera i pugem fins l’estació superior del
Jungfraujoch. Són las nou i deu del matí, un seguit de galeries i túnels i
arribem a l’ampli plateau superior del l’Aletschgletscher, la gelera més llarga
dels Alps, anem direcció NE fins la base del Südsporn (3.651m.), o esperó Sud del Mönch, enfilem l’aresta i a
tres quarts de dues del migdia som al cim, magnífica visió del mític Jungfrau,
fotos, abraçades i l’inici del retorn. A les quatre de la matinada ja estàvem a
Chamonix, plantant les tendes al conegut i familiar càmping de l’Îlle des
Barrats.
Dissabte dia 18 – A dos quarts de dotze deixem el càmping, rondem pels acollidors carrers de la capital de l’alpinisme, dinem i retornem cap a casa.