14a expedició del GECT
Massís dels Dolomites (Itàlia)
Cims aconseguits : Cima Brenta 3.150m.
Spallone dei Massodi 3.005m.
Marmolada di Penia 3.344m.
Cima di Mezzo di Cristallo 3.154m.
Cristallino d’Ampezzo 3.008m.
Dates: del 2 al 10 d’agost de 1991
Participants : Natàlia Antolí, Josep Ma Badia, Toni Coll, Joan Gassol, Encarna Hidalgo i Joan Tarragó.
Divendres dia 2 – Sortim de
Reus a les cinc de la tarda en tres vehicles, seguim l’autopista a la Jonquera,
entrem a França i continuem cap a Perpignan, Beziers, Montpellier, Arles, Salon
i Aix-en Provence, passem la nit vora el cotxe a la mateixa autopista en l’àrea
de Barcelona.
Dissabte dia 3 – Seguim viatge cap a Nice i Ventimiglia, entrem a Itàlia
i continuem cap a Gènova, Piacenza, Cremona, Brescia, passem vora el Llac di
Garda i entrem a la regió del Trentino – Alto Adige. En aquesta regió s’hi
troba el sector dels Alps anomenat Dolomites, nom provinent del mineral que
constitueix majoritàriament la composició de les seves roques. Comencem
l’aproximació al massís pel costat occidental, integrat pel Gruppo Dolomiti di
Brenta, creuem el poblet de Pinzolo i ens instal·lem al càmping Faé, al veí
llogaret anomenant Sant Antoni di Mavignola.
Diumenge dia 4 – Ens llevem d’hora i ens apropem a l’estació del Telefèric del Passo Grosté, situada una mica més amunt del poble de Madonna di Campiglio, pugem en telecabina fins el citat coll i comencem la “Via ferrata de la Bocchette Alta”, perfectament equipada amb sirgues, escales i passamans, que es divideix en tres sectors: Alfredo Benini, Enrico Pedrotti i Dorotea Foresti que ressegueixen la serralada de Brenta passant pels colls o bocca Tukett, Camosci i Armi. Al final del segon sector, deixem momentàniament la ferrada i ascendim per una delicada canal que en poc més de mitja hora ens porta a Cima Brenta, després tornem a baixar al punt anterior, continuem pel tercer sector que puja a l’Spallone dei Massodi, pugem per una llarguíssima escala coneguda amb el nom de “Degli Amici”, baixem a Bocca di Armi i anem a sopar i dormir al Refugi Alimonta situat una mica més avall a 2.600m.
Dillums dia 5 – Ens llevem
aviat, retornem a Bocca di Armi (2.749m.) i continuem la travessa seguint la
via ferrata de la Bocchette Central que discorre pel vessant oriental de Torre
Brenta, Sfulmini, Campanile Alto i Campanile Basso. Descendim cap a Bocca di
Brenta, final de la ferrata, continuem el descens pel vessant occidental,
passem a frec del Refugi Brentei i continuem fins a Vallesinella. Retorn al
càmping.
Dimarts dia 6 – Deixem el Parc Natural de Brenta i ens dirigim cap el NO, a un altre sector dels Dolomites format pel grup de la Marmolada. Anem a Canazei i per la tarda arribem al Llac Fedaia ubicat al Nord del gran massís de la Marmolada di Penia, ens hostatgem al Refugi Castiglioni-Marmolada.
Dimecres dia 7 – Creuem el Llac per la presa i ens apropem a l’estació del
Telefèric, pugem en funivía al Pla de Fiacconi (2.625m.), emprenem un sender
senyalitzat que va en direcció oest , travessem l’esperó N. i ascendim cap el
Sud per la gelera que mena del coll Occidental 
de
la Marmolada. Just al final de la neu on aflora la roca comença la via ferrata
que condueix primer a la Forcella, que serva restes d’una casamata de la
primera Guerra Mundial, i desprès ressegueix tota la cresta Oest de la
Marmolada. Seguim la via ferrata fins
el cim de la reina dels Dolomites, que és com els primers alpinistes designaven
aquesta colossal penya. El descens l’efectuem primer per l’esperó Nord i poc desprès
tirem un ràppel per una profunda canal que ens condueix a l’extensa gelera
septentrional, grans escletxes i gel molt viu al terç inferior, amb precaució
arribem al Pla de Fiacconi i baixem a Fedaia. Per la tarda recollim tot i
continuem viatge cap al Nord, creuem el pas Falzarego i arribem a Cortina
d’Ampezzo just quan el sol rogenc es projectava sobre la serralada del
Cristallo. Sopem i ens instal·lem al Càmping Rocchetta.
Dijous dia 8 – Pel matí passegem pels
principals carrers de Cortina i ens impregnem del seu tradicional caràcter
alpí. Mes tard, ja amb els vehicles fem un recorregut que dona la volta al
Cristallo, deixem dos dels cotxes al final de la Vall Granda prop del Refugi
Ospitale, que és el 
lloc
on demà finalitzarem la travessa del massís. Continuem la circumval·lació,
albirem el Llac de Misurina i arribem a l’estació de Rio Gere, deixem el tercer
vehicle i ascendim en telecabina al Refugi de Son Forca i a la Forcella
Staunies a 2.948m. Ens hostatgem al Refugi Guido Lorenzi i per la tarda
ascendim per la via ferrata Marino Bianchi a la Cima di Mezzo del Cristallo.
Divendres día 9 – De bon matí deixem el Refugi Lorenzi i seguim l’espectacular via ferrata Ivano Dibona, passem un pont penjat de 27 metres que salva un profund abisme, deixem momentàniament la ferrata, coronem el cim del Cristallino d’Ampezzo i retornem a la via que va resseguint la Cresta Blanca, que va ser utilitzada militarment durant la Guerra del 1914 i on encara s’hi troben nombrosos vestigis. Cap el migdia finim la via i arribem al Refugi Ospitale, on un company clou el periple Dolomític. La resta continua un parell de dies visitant el massís de la Civeta i el de la Brigada Tridentina.