12a expedició del GECT
Serralada dels Alps (Suïssa -
Itàlia)
Massís del Monte Rosa
Cims aconseguits (10): Punta Giordani 4.046 m
Piràmide Vincent 4.215 m
Corno Nero 4.322 m
Ludwigshöhe 4.341 m
Punta Parrot o Parrotspitze 4.432 m
Punta Gnifetti o Signalkuppe 4.554 m
Punta Zumstein o Zumsteinspitze 4.563 m
Grenzgipfel 4.618 m
Ostspitze 4.630 m
Punta Dufour o Dufourspitze 4.634 m
Dates: 8 al 14 de
juliol de 1991
Participants: Meli Carrilero, Lluís Díaz, Balta Sánchez.
El Monte Rosa és un
massís mític dels Alps del Valais a cavall entre Suïssa i Itàlia. Cap membre
del nostre Grup hi havia estat abans i després de documentar-nos vam decidir
atacar-lo pel vessant italià (sud).
Dilluns 8 de juliol. Fem 13 hores d’autopista, 1.235 km en total, entre Reus i el poblet italià d’Alagna Valsesia, passant pel sud de França. Ens instal·lem al càmping de la bonica població. Els restaurants típics ofereixen polenta, l’especialitat local.
Dimarts dia 9. Després de preparar tot el material, prenem el telefèric
que ens deixa a la Punta Indren, a 3.153 metres. Aquí hi ha una estació d’esquí
que funciona també a l’estiu, damunt la gelera del mateix nom, que hem de
creuar. Una paret de roca equipada amb trams de escala, cordes i baranes ens
permet pujar a la gelera de Lis i en poc més de 90 minuts al Refugi Gnifetti, a 3.647 m. El temps tapat s’ha
desfermat en pluja i una bona calamarsada, llamps i trons.
Dimecres 10. A les
4 de la matinada ens llevem. Després d’esmorzar, sortim encordats a la gelera de Lis que creuem en diagonal
fins l’esperó que baixa de la Piràmide Vincent. El pugem una estona per roca
glaçada i després fem un delicat flanqueig a la dreta per neu dura i inclinada
fins la Punta Giordani, de 4.046 metres. Per la
nostra companya Meli és el seu primer quatremil i tots ho celebrem. El dia és
clar i amb bona previsió.
La visió sobre la cara sud del massís és espectacular. L’aresta sud-est de la Piràmide Vincent ens espera.
Primer rodegem per l’esquerra un ronyó de roca glaçada. Quan el sol guanya
alçada asseca la roca i ens facilita l’escalada. És un recorregut de 2n grau
sostingut amb alguns passos de 3r. Anem tranquil·lament i el temps passa
volant. Al migdia som al cim. Les boires que pugen ens aconsellen tornar al
refugi fins l’endemà.
Dijous 11. Sortim de
matinada a la gelera i la pugem sortejant les esquerdes i els sèracs. Passem
pel costat del refugi-vivac del
Balmenhorn i ataquem l’inclinada paret de neu de la cara nord del Corno Nero, de 4.322 metres, una muntanya de
perfil agosarat i atractiu. Des del cim podem gaudir d’una vista esplèndida de
la resta de cims què ens esperen. Seguirem la travessa de la línia de la cresta
pujant cada pic i baixant al coll següent.
El Ludwigshöhe és el primer pic que està just sobre la línia
fronterera. Des del seu cim de 4.341 metres veiem sota nostre, a l’oest, el
coll de Lis i l’esmolada aresta del Liskamm, atraient i perillosa. Cap al nord,
el dos pics que farem tot seguit, la Punta Parrot o
Parrotspitze i la Punta Gnifetti o Signalkuppe, al cim de la qual, a
4.554 metres, hi ha la Cabana Regina Margherita el refugi més alt d’Europa on
farem nit després d’un dia esgotador.
Divendres 12.
Passar la nit tan amunt ens produeix mal de cap i inapetència, és el mal d’alçada.
Sortim del refugi a les 5,15 i poc després veiem com el sol trenca la ratlla de
l’horitzó en una matinada inoblidable. Tenim al davant el sostre del massís, la Punta Zumstein o Zumsteinspitze, la Punta Dufour o
Dufourspitze i el Nordend. No hi ha cap cim que es digui Monte Rosa, la
Dufour és el punt culminant.
Des del refugi baixem fins el coll Gnifetti i iniciem la pujada de la nevada aresta fronterera de la Punta Zumstein. A la
nostra dreta, les perilloses cornises de neu il·luminades pel sol naixent
amaguen el precipici més alt dels Alps, la paret de Macugnaga, amb algunes de
les vies glacials més exigents per escalar el Monte Rosa des d’Itàlia. En poc
més de 45 minuts som al cim i tornem a crestejar per atacat la Punta Dufour.
Uns trams d’aresta
mixta ens porten al Grenzgipfel, de 4.618 m un cim secundari. Seguim els 200 m
de cresta, ara horitzontal, en direcció oest. Hi ha força passos de 3r amb un
pati considerable que no permet errors i hem d’assegurar. El promontori de
l’Ostspitze (4.630 m) és el darrer obstacle abans del punt més alt, la Punta Dufour, de 4.634 m, el tercer cim dels Alps,
que culmina els nostres esforços.
Tenim la sort d’un dia perfecte. La visió del paisatge és espectacular.
Els rius de gel del Grenzgletscher i el Gornergletscher
baixen cap a Zermatt. Els cims princiapls són clarament visibles. El Nordend és
massa lluny. Només ens resta tornar. Desgrimpem l’aresta amb quatre ràpels,
tornem a passar per la Zumstein i tirem gelera del Lys avall fins el telefèric.
Dos dies després som a casa després de passar per Chamonix.