9a expedició del GECT
Massís del Écrins (França)
Cims aconseguits: Barre des Écrins 4.102 m
Pic Lory 4.086
m
Dôme de Neige
des Écrins 4.015 m
Dates: 28 de juny
al 1 de juliol de 1990
Participants: Miquel Capdevila, Toni Coll, Lluís Díaz, Joan Gassol, Pere López, Josep Mariné, Joan Marquès, Joan Porta, Balta Sánchez.
Dia 28 de juny. Amb una furgoneta llogada sortim a migdia del Morell
camí de la frontera francesa. Per Orange, Gap i l’Argentière fem cap a Ailefroide (1.503 metres) on arribem de matinada
després de 10 hores de viatge ininterromput fent torns al volant. Acampem i
dormim.
Dia 29 de juny. Ens
llevem tranquil·lament sabent que el
que tenim avui és només l’aproximació al refugi. Preparem les motxilles i el
material,
i cap a les 10 del matí comencem a caminar. El paisatge és fabulós, ens envolta el món de l’alta muntanya
alpina: agulles, geleres, cascades i salts d’aigua, bosc i prat alpí, tot verd
i ufanós. Som al mig del Parc
Nacional dels Écrins. Seguim fidelment la descripció, travessant els
torrents glacials i enfilant-nos per un vessant herbat en llargues ziga-zagues.
Poc després baixem a tocar la llengua del Glaciar Blanc,
la creuem i per la seva
esquerra guanyem alçada fins arribar al refugi del mateix nom (2.550
m). Portem dues hores de pujada i anem a bastant bon ritme, tot i que no tenim pressa,
potser enfebrits per l’alegria d’estar rodejats d’un marc incomparable. Ens
aturem 40 minuts i esmorzem. Fa una certa caloreta. Fa poc que hem reiniciat el
camí quan descarrega un bon xàfec. Traiem les capelines i aguantem, només dura un quart d’hora.
Trepitgem el Glaciar Blanc i continuem pujant,
fort al principi i més suaument al final. A les 3 de la tarda arribem
al refugi dels Écrins, a 3.170 metres, on
passarem la nit. Hem trigat 5 hores des del pla i estem contents. No hi ha
gaire gent, som a començaments de temporada. Confirmem la reserva i ens
instal·lem. La tarda la passem intentant fotografiar l’espectacular entorn de
muntanyes i neu que ens envolta. Alguns busquen minerals pel pedregam.
Al vespre, els núvols que tapaven el nostre objectiu
desapareixen i podem admirar l’esmolada aresta que mena a la Barre des Écrins, el pic Lory, secundari a la seva
dreta, la bretxa Lory, incògnita que haurem de superar i el Dom de Neige des
Écrins, més accessible a la dreta. També l’enorme Glaciar Blanc, ample i llarg,
cobert encara de neu primavera. Els nostre objectius de demà i la via normal es
mostren amb tota la seva bellesa i dificultat.
Dia 30 de juny. Ens llevem a 2/4 de 4 de la matinada. Bufa vent fort i
tot es veu molt tapat. A les 4 prenem l’esmorzar. Habillats amb l’equip i la ferralla,
cap a les 5 sortim del refugi, baixem a la gelera i seguim la vella traça. Tot
i el vent, no fa gaire fred i comença a clarejar. En arribar al peu de la
impressionant paret s’encordem, ens posem els grampons i ataquem la via normal.
A 2/4 de 9 som a la Bretxa Lory després de la
llarga pujada per neu
que salva les nombroses esquerdes del recorregut, la rimaia i la petita
canal gelada de la bretxa. Un tram de 3r grau i un flanqueig delicat ens
col·loquen a la cresta mixta de roca, neu i
glaç. Assegurats, anem avançant a poc a poc per trams aeris i despenjats,
passos molt delicats i sense poder entreveure els abismes que ens envolten. La
boira s’esquinça a estones però tot és bastant tapat.
Les hores passen i coronem el Pic Lory, de 4.086 metres, una punta
secundària un quart d’hora abans d’arribar per fi al cim
de la Barre des Écrins, de 4.102 metres d’alçada. Són les 11 del matí.
Els abismes ens envolten i després de descansar una estona i fer les fotos de
record iniciem la tornada pel mateix camí. No val a badar, l’aresta es mostra
més perillosa que mai a la baixada. Cal
anar amb cura, assegurant cada pas.
El tram final de la bretxa el fem muntant un espectacular ràpel de 30
metres. Ara només resta per completar la trilogia, fer el curt tram de neu fins
el cim arrodonit de la Dôme de Neige des Écrins,
de 4.015 metres d’alçada. El cel s’obre per fi i ens deixa veure tot el
recorregut. Ara som feliços. Desfem el camí amb la seguretat que dóna la traça
coneguda i seguim fins el pla, on arribem a la tarda. Hem fet una llarga
jornada de15 hores i mitja. Ha valgut la pena.