finacasali.net  
COMENTARIS
|
CURRICULUM |
LLIBRE DE VISITES
dibuixos
| dones |
aquarel·les |
acrílics |
venda
Dones, secrets, estones i mentides...
Aquesta pàgina reprodueix els quadres de l'exposició d'acrílics de la Fina
que, amb aquest mateix títol es va celebrar a Manlleu l'abril de 1996.
Inclou les tankes que per l'ocasió va escriure Montserrat Llorens.
Feu clic a les fletxes de l'esquerra
i la dreta per accedir a la resta dels quadres
Totes les ombres
són foc dins el misteri
impenetrable
dels murs, i cap paüra
no podrà fer-hi estada Lentes, les hores
s'asseuen a l'escala
i estireganyen
el temps, fins que el silenci
se t'adorm a la falda. En respirar-me,
descabdello silencis
de llum, i descalça,
sense enyors ni preguntes,
emprenc camins d'albada. Embruix de dona,
clarors asserenades
que et ressegueixen,
amb el pinzell dels dies,
la pell de la memòria. Si ara gosessis
mirar-me com et miro,
darrera l'ombra
del ventall, trobaries
els ulls profunds de l'aigua Pensaments, cales
ocultes que t'acullen,
mentre gronxoles,
al balancí, l'aroma íntima
d'un capvespre. És temps de dir-te
en quina pell s'escriuen
records i dubtes,
i en quin balç gosaries
estimbar la mirada. El fum reblia
les meves nits obscures,
i les paraules,
amarades d'angoixa,
s'escampaven per l'aire. Encara guardo,
palmells endins, moixaines
per reposar-te,
i a pinzellades, vesso
la tendresa dels llavis. Talment l'escuma
que escriu silencis d'aigua
damunt la sorra,
talment el mar que crida
les solituds nuades. Dins la mirada
de la nit pensarosa,
s'endevinaven
els desitjos de ser-te
abrigall i follia. En el miratge
impossible dels somnis,
guardes solatges
de tarda, i la fonda
lassitud dels teus braços De lluny, paraules,
de lluny, perquè ressoni,
avui encara,
la veu feta moixaina,
l'enyor que rauta el vespre. Serenor blava,
mar plaent, verds de calma.
A cau d'orella,
el vent et xiuxiueja
el miracle dels versos. El plor t'abraça,
i a batzegades, t'omple
de saba nova.
Endins de tu, la pluja
farà dringar la vida. Del meu cos brollen
colors de tardor lila,
arbres que gronxen
el vent, secrets de tarda,
estones i mentides.
Totes les ombres
són foc dins el misteri
impenetrable
dels murs, i cap paüra
no podrà fer-hi estada
Aquesta pintura és la gosadia interna d'una
Fina que no pinta per a ser bressolada ni afalagada, sinó per a somoure, per a
sotraguejar. D'una Fina que no pinta per a ser acontentada sinó per a llescar
secrets, estones i mentides, posar-hi un cognom i portar-ho tot a la fira de la
vida per si algú gosa enamorar-se d'aquells ...miralls.
Jacint Sala.
|
