Ir a la versión castellana
Necessitaràs l'Acrobat Reader
Si no el tens encara... Per a obtenir el Acrobat Reader 
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
PER A UNA TRANSPARÈNCIA ECONÒMICA A LA COMPANYIA DE JESÚS

I ja és un tercer escrit...

Benvolgut Quim:

"Mi querido Padre Superior"

Aquesta és la tercera vegada que escric sobre aquest mateix tema. Et suposo coneixedor dels dos primers, el segon dels quals anava en forma d'una carta dirigida també a tu:

Per a evitar repeticions, dono per suposat el coneixement d'aquests dos escrits

Ja has vist que aquest any t'he enviat els diners corresponents a "les despeses del curs passat 2017-2018" per un total de 1860 euros, després de fer uns tres anys sense fer-ho, per les meves raons exposades en el segon escrit.

No ho considero "un pas enderrere", sinó com un gest (un "beau geste", era el títol d'una pel·lícula si ho recordes) de bona voluntat, tot esperant que els nostres responsables econòmics comencin a fer, al seu torn, el seu "beau geste".

Bé, per part d'ells no seria un "beau geste", sinó un gest necessari a una societat que exigeix d'aquells que volen ser "líders públics" (i la Companyia ja fa temps que parla de "lideratge") una manifestació pública dels seus béns, de la seva fortuna, sigui aquesta molta o poca...

És un gest necessari davant de totes aquelles persones o entitats a qui invitem a esdevenir els nostres benefactors econòmics. Com gosem demanar l'"òbol de la viuda pobra" (cfr, Mc 12, 43) sense explicar els metres quadrats que tenim al carrer Maldonado (Madrid) o al carrer Llúria (Barcelona), o sense publicitar els euros que les nostres finques agràries reben de la Unió Europea, o sense explicitar a quina zona de Donosti tenim el noviciat?

No m'estranya que algun jove se n'anés al tercer dia...

Si aquests metres quadrats que els jesuïtes tenen "no dedicats al culte" han de pagar o no l'IBI, ho deixo per un altre dia. De fet, he quedat una mica descol·locat a l'assabentar-me que el papa coincidia amb els meus criteris...

Com ara no em toca allargar-me (ja ho vaig fer prou en els dos escrits anteriors) torno a dir simplement el que demano, tal com ho expressava l'any 2015:

¿Seria demanar massa que, a finals d'any, tinguéssim ja encetat i publicat un arxiu "excel" (o semblant) amb els seus primers fulls? Dedicats a propietats urbanes i a propietats rústiques... per donar una idea. I per no demanar, de cop i volta, la revelació de cap dels seus secrets a la Companyia de Jesús, sinó que aquesta d'una manera ordenada doni a conèixer unes dades que són de naturalesa pública i que, per a molts, es troben escampades per molts racons dels diversos pobles del que avui (i no sabem per quant de temps) és l'Estat espanyol. Dades que, d'altra banda, per a alguns pocs, es deuen trobar ja digitalitzades i reunides en un ordinador...

Els dos exemples que posava (propietats urbanes, propietats rústiques) no s'han de considerar com exclusius, sinó per començar a posar "fil a l'agulla" d'una manera fàcil... Després, a poc a poc, però "sine pausa" s'anirien afegint més fulls a l'arxiu excel:

  • les entitats bancàries a on tenim els diners

I aquí caldria recordar el nostre company José Luis Ochoa, que als seus 84 anys viatja de Zaragoza a Barcelona per a una reunió de COOP 57 ADUNARE. En retornar, a l'estació de Zaragoza, pateix un vessament cerebral...

Si el vols recordar...

  • A on tenim les nostres accions

¿T'explico una anècdota?

En els meus anys del Tchad (1971-1974), a on vaig entregar tres anys de la meva vida i 15 quilos de la meva carn i de la meva sang, va començar a córrer el rumor que els jesuïtes del Tchad tenien els seus diners en accions de les mines d'or de Sud-àfrica. (En Mandela potser encara estava a la presó com un qualsevol Junqueres). Li vaig demanar al meu superior (Miguel Ángel Sánchez Arjona), que havia d'anar a una reunió de superiors, que preguntés sobre aquest rumor. Quan va tornar ens va tranquil·litzar a tots (a l'Ignasi Anzizu i a mi): "No, el rumor era fals. Els jesuïtes del Tchad tenien les seves accions a la Shell".

Uns quants anys més tard (2005), després de llegir un document de Cristianisme i Justícia, vaig preguntar per les accions que els jesuïtes tenien a la COPE. I no sé si encara les tenen...

Si vols mirar tot això...

No cal que ara perdi el temps insinuant altres possibles fulls. Ja ho aniré fent si, cosa bastant improbable, cal anar afegint fulls...

Com aquest problema (el de la transparència econòmica) afecta la major part de les ordes i congregacions religioses, publicaré aquesta carta a la meva web i l'enviaré també a ATRIO, a on des de fa un parell d'anys m'acostumen a donar "cancha" (abans cercava refugi al blog de Lamiarrita).

Aquests escrits meus sobre "la transparència econòmica a la Companyia de Jesús" (i a la majoria d'ordes i congregacions religioses) haurien de ser llegits (tal com han estat escrits) en continuïtat "sociològica-espiritual" amb una famosa intervenció (d'això ja fa molts anys, 1956) de José Mª Díez-Alegría a un Congreso Nacional de Perfección y Apostolado, celebrat a Madrid. "Los viejos del lugar" de ben segur que la recordaran. El resum podria ser aquest: els religiosos (amb vot de pobresa) vivien millor que els empleats que tenien a les seves comunitats.

M'ha costat, però l'he trobada: en unes pàgines (29-36) del seu llibre YO CREO EN LA ESPERANZA", publicat a la col·lecció "El credo que ha dado sentido a mi vida" de Desclée de Brouwer (1972).

Si vols recordar aquesta "famosa intervenció"...

Alguna frase de Díez-Alegría de 1956 ("Los pobres evangélicos tienen hoy mucho más difícilmente por amigos a un mendigo, que a un banquero") podria servir de pròleg al meu tema de 2014:

¿JESÚS FOU AMIC DELS POBRES
O MÉS AVIAT ELS SEUS AMICS / AMIGUES
EREN MÉS AVIAT RICS?

Dóna records i "petonets carinyosos" als companys de la meva comunitat de catàleg, els quals, si volen, també podrien llegir aquesta carta.

Molt cordialment

Miquel