Ir a la versión castellana
Necessitaràs l'Acrobat Reader
Si no el tens encara... Per a obtenir el Acrobat Reader 
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
PER A UNA TRANSPARÈNCIA ECONÒMICA
A LA COMPANYIA DE JESÚS

Segona part

Ja des de el primer (i únic) anunci de l'aparició de la meva pàgina web a finals de l'any 1998 deia que "era com si haguessis vingut a casa meva... i parlaríem, entre altres temes, de coses teològiques i espirituals, i també a vegades sortirien coses de jesuïtes. I no sempre hi estaríem d'acord...". Parlem ara d'una d'aquestes "coses de jesuïtes" que, per desgràcia, no és exclusiva dels jesuïtes.

Benvolgut Quim:

Ja et vaig donar-te una resposta ràpida al teu correu del 21 de novembre en el qual m'especificaves "les cotitzacions que et corresponen per diferents conceptes".

Com aquella setmana podia estar una mica enfeinat (cosa no habitual), et deia que la resposta t'arribaria la setmana següent. Però ens arribava el dia 26 la notícia de la mort del nostre mai prou ponderat Peter-Hans Kolvenbach, XXIX Prepòsit General de la Companyia de Jesús.

Entre els molts jesuïtes que han utilitzats els diversos mitjans de comunicació social per parlar d'ell, jo no he volgut quedar al marge. I així, per tal de difondre el seu pensament (i el d'alguns jesuïtes que no estaven molt d'acord amb el seu) he fet una recopilació de tot el que, durant els anys dels seu generalat, han estat

Tots els meus comentaris,
ja publicats en aquesta web,
inspirats pels seus discursos, cartes,
entrevistes periodístiques,
comentaris...

In memoriam
Peter-Hans Kolvenbach

Bé, anem ja al gra. Però podem fer una mica d'història.

No sé si vas assabentar-te (ja portaves uns quants anys a la Companyia) que uns quants jesuïtes, per diverses raons i motius, començaven a fer la "desconnexió" de l'economia de la Companyia de Jesús.

En el meu cas concret va ser al començar el segon de teologia (1968-69): un grup de companys, després de pensar-ho en l'any anterior, reflexionar (peregrinació a Montserrat inclosa), discernir, dialogar amb els superiors (Víctor Codina, a qui li va costar un futur "Provincialat"), van deixar de viure a Sant Cugat, vam anar "a pisos", ens vam posar a treballar... "Treballar i estudiar", en aquell temps i ara també, ho feia molta gent.

Ja saps que aquest "Treballar i estudiar" el P. Arrupe ho trobava una cosa impossible: la teologia quedaria reduïda a un "catecisme ampliat".

Treballes o estudies?

Possiblement, no tots els companys del grup tindríem els mateixos motius i raons. Per part meva, jo diria que era el desig de no viure "como hijos de papá" (ja tenia els meus 28 anys), no voler participar d'una economia patriarcal ("menja i no preguntis")... No calia "posar-se medalles": faríem el que feien els estudiants d'una classe mitja-baixa. ¿No havíem fet nosaltres un vot de pobresa?

Els superiors d'aquell temps van acceptar aquesta "desconnexió" de l'economia patriarcal de la Companyia de Jesús.

*     *     *

No sé si fou l'any passat (jo diria que fa dos anys), a l'Assemblea de la Santa Pasqua, després de veure la "Sala Borja" de la planta noble de Sant Cugat, et vaig dir que no em vinguessis a demanar diners per la Companyia. No vull ficar-me en el que fan els altres (ja han passat -gràcies a Déu- aquells temps en què els de Missió Obrera pensàvem que teníem la darrera paraula sobre tot), que cadascú es gasti els diners com vulgui, però que no em vinguin a demanar diners per a certes coses...

Una anècdota (la font és el Paco Xammar)

Fa uns quants anys van venir un estiu dos jesuïtes joves a Tarragona (una experiència de treball). Si no m'equivoco un d'ells era en Vilarasau. El treball, el de cambrer, no sé si a Salou o a Cambrils. Un dia van patir un robatori, la cartera...

El Paco recorda el comentari que havien fet: els sabia greu perquè els havien robat, no diners, sinó "hores de treball".

Deixa'm, doncs, corregir-me, gràcies a la saviesa d'aquests dos jesuïtes joves, la frase que et vaig dir a Sant Cugat: "No vinguis a demanar-me hores de treball..." (en torns de matí-tarda-nit)

Penso que entre persones adultes poques paraules són suficients... Constato que les meves paraules, que certament eren poques, no van ser suficients: sense preguntar-me per quin podia ser l'abast de les meves paraules, dites al final d'un dinar, ja em vas presentar la factura de les cotitzacions.

*     *     *

Ja fa temps que vaig dient que no puc col·laborar ni participar a una "economia opaca". Pura i simplement, dic "opaca".

Sobre aquest punt no cal que m'allargui. Em penso que no sóc l'únic jesuïta que desitjaria que l'economia de la Companyia de Jesús sortís de l'opacitat en què actualment hi viu, que fos coneguda no sols pels propis membres de la Companyia, sinó també pels seus col·laboradors, assalariats i benefactors.

No sé com aquests desitjos s'han anat expressant en els darrers anys. He trobat, entre els meus vells papers, un que pot correspondre a l'etapa de preparació de la Congregació General XXXIII, que es celebrà del 2 de setembre al 25 d'octubre de 1983. El vell paper és un esborrany de "postulat" per presentar a la Congregació Provincial dels jesuïtes de Catalunya.

El postulat de 1983

Entre els documents que aquesta darrera setmana he remirat, he vist que l'any 1990 el meu germà fa referència a "una extensa carta del 9 de Julio, acompañada del postulado a tu Congregacion Provincial que tus companeros de Misión 0brera no aprobaron". Si no recordo malament aquest "postulat" demanava que cada jesuïta fes "individualiter et personaliter" la seva declaració a hisenda, com tot ciutadà normal i corrent. D'aquesta manera cada jesuïta, ja home adult, prendria les seves pròpies decisions, per exemple, fer l'objecció fiscal a les despeses militars, posar la "creueta" allà a on li semblés millor... Però, ja veus, ni els companys de Missió Obrera de Catalunya el van recolzar.

No sé si recordes que a l'Assemblea Pasqual de l'any passat (2015), en vigílies de la Congregació Provincial, encara sota el "xoc" del quart lloc atorgat a la Companyia de Jesús per la ben prestigiada firma Navarro-Torres-Garzón (en el tema de les subvencions europees a l'agricultura), vaig demanar transparència econòmica en els nostres comptes i, fins i tot, vaig preparar una mena de "postulat" per si algú dels que anaven a la Congregació el volgués presentar. Em sembla que et vaig fer arribar una còpia.

El postulat de 2015

De tot això (de les afirmacions Navarro-Torres-Garzón atorgant un quart lloc a la Companyia, de les subvencions europees rebudes per les diverses finques de la Companyia, de la meva correspondència durant unes setmanes amb el Administrador de la Companya a Espanya, de les meves propostes concretes per començar a sortir de l'opacitat...) pots informar-te'n, si encara no ho has fet, llegint el que vaig publicar a la meva web l'any passat

Ni els segons, ni els quarts,
I, potser, ni entre els 300 primers
Per a una transparència econòmica
a la Companyia de Jesús

Es recomana una lectura "intel·ligent", doncs, per exigències del guió, hi ha molt text repetit.

L'opacitat, la falta de transparència econòmica, és una característica pròpia d'una "economia patriarcal", en la què "el pare" no es veu obligat a donar explicacions. D'aquesta "economia patriarcal" ja vaig fer la desconnexió l'any 1968.

*     *     *

Ja sé que qui participa a una organització s'obliga a "cotitzar". M'ho van ensenyar els cristians del Tchad. Els qui volien participar a la Mission Catholique pagaven cada any el seu "denier du culte". I que calia cotitzar ja ho sabia quan m'apuntava a un sindicat o em feia soci de l'Associació de Veïns. Però a sindicats i a associacions de veïns també sabia que als sindicats i als socis ens passaven un cop a l'any els respectius comptes i que es celebrava una assemblea (no merament informativa, sinó decisòria) d'aprovació de pressupostos.

No m'agradaria que cap veí o veïna del barri, cap amic o amiga d'anys passats, recordant alguna actuació meva de fa ja uns quants anys a l'Associació de Veïns, un dia em digués: "Tu molt valent davant d'un pobre President d'Associació, però davant dels "jefes" de la teva multinacional, ben calladet estàs".La data del següent document, publicat a nou diari de Tarragona, és del dijous 19 de maig de 1994.

Els comptes de l'AV de Bonavista

*     *     *

Aquest tema -ja ho sé- de l'opacitat, de la falta de transparència econòmica, no és exclusiu de la Companyia de Jesús. L'altre dia, el de la constitució, vaig anar a Vallbona de les Monges, a on hi ha, com tu saps, un monestir del Cister femení en unes clares, com altres del mateix gènere, vies d'extinció. Tot prenent un te amb un grup d'amics, gent vinculada d'alguna manera amb el monestir, vaig veure que també es queixaven de no saber res del que passaria amb la propietat del monestir a l'hora en què la darrera monja apagués el darrer llum.

És un problema generalitzat a les diverses organitzacions religioses. Per la influència innegable que la Companyia de Jesús té en l'àmbit de la vida religiosa de l'església catòlica, li pertocaria una més gran responsabilitat a l'hora de voler encarar aquest problema generalitzat de la falta de transparència econòmica.

Encara que el seu tema sigui el de l'obediència, l'article de la monja benedictina Joan Chittister, l'americana (dels Estats Units) que potser ha estat un referent de la nostra Teresa Forcades, Una obediencia liberadora, ens pot fer reflexionar, amb les necessàries transposicions, sobre el tema de la pobresa.

La frase...

El religioso hace voto de obediencia, no de infancia perpetua ni de dependencia ni de irreflexión.

...podria passar a formular-se com:

El religiós fa vot de pobresa, no de infància perpetua ni de dependència ni de irreflexió.

Si vols llegir les dues pàgines d'aquest article...

Una obediencia liberadora

*     *     *

M'ha agradat la teva expressió "comunitat de catàleg":

Fins ara, qui rep les conseqüències de la teva protesta és la teva pròpia comunitat de catàleg...

El pressupost d'aquest any el tancarem amb dèficit, hem hagut de reduir la nostra aportació a projectes solidaris...

M'ha agradat perquè aquesta és la pura realitat. Ja fa molt de temps i d'anys que jo pertanyo a "comunitats de catàleg", una situació de la qual no em planyo. I suposo que els altres membres d'aquesta comunitat tampoc la planyen. Reconec que puc ser un bon hoste per tres o quatre dies, però voler una convivència més llarga seria una falta de caritat envers els altres companys.

Tu hauries d'explicar aquesta situació de "comunitat de catàleg" a qui pertoqui i deixar clar que no tots els que figuren al llistat del catàleg constitueixen una "comunitat econòmica". I que, per tant, facin el favor de no carregar a la "comunitat econòmica" les possibles despeses de membres aliens a ella.

I també seria responsabilitat teva l'exigir el retorn de les quantitats que aquests darrers anys (dos, tres...? no sé quants en són) us han estat cobrant.

Ja vaig donar-te una resposta ràpida per evitar-te nits de insomni pensant com us veieu obligats a reduir la vostra aportació a projectes solidaris.

Per a què puguis dormir tranquil aquests dies, sí que puc dir-te que aquests 1.860,00€ són una part dels euros que viatgen cada any cap a projectes solidaris.

En concret van a parar a una escola d'Haití de les Vedrunes, a on treballa una d'elles que durant molts anys ha estat treballant com mestra de l'escola pública per aquí i formant part del que dèiem "comunitat de base". És assídua dels Exercicis de Lamiarrita: va ser la primera dona (amb una altra que no ha mostrat tanta assiduïtat) que va entrar en aquest grup tan privilegiat.

Sobre l'altre tema que et preocupava ("el pressupost d'aquest any el tancarem amb dèdicit") no m'hi vull ficar, ja que no sóc membre de la vostra "comunitat econòmica", però sí que m'estranya que el vostre grup tingui dèficit.

No sé si la resposta ha estat massa llarga, però a mi m'agrada escriure i últimament tot un Manolo Fraijo ha reconegut que "en la escritura epistolar tú te muestras como un maestro".

D'aquesta "escritura epistolar" pots fer-ne l'ús que vulguis i que creguis convenient. Possiblement dintre d'un parell de dies la publicaré a la meva web, perquè crec que toca un tema interessant per a totes les organitzacions de "vida religiosa", i un dels temes de la meva web és la vida religiosa. No cal, doncs, que facis una traducció castellana pels de Madrid: ja trobaran la versió castellana a la meva web dintre d'aquests tres o quatre dies.

Tot això pot ser tema de sobretaula per la prevista reunió del 21 de gener. I potser, si ve l'Alfonso, podria encara recordar temps més antics: aquells anys en què jo, alumne del San José de Valladolid, era soci del Real Valladolid (segur que no saps qui és en Saso, ni Lesmes I i Lesmes II). Nosaltres (molts dels alumnes interns) érem socis de corner i, possiblement, el seu pare i oncles (alumnes aquells anys també del San José) serien socis de tribuna. Socis de corner i socis de tribuna pagaríem quota, però una quota diferenciada. Moment que jo aprofitaria per preguntar: per què "els jesuïtes de corner" (coadjutors, ja siguin temporals o espirituals) i "els jesuïtes de tribuna" (professos de quatre vots) hem de pagar la mateixa quota? A drets desiguals, quotes diferenciades. No pots negar que aquest seria un bon tema de sobretaula i, fins i tot, d'un postulat per la propera Congregació General (i no per demanar la supressió de la desigualtat dels drets, sinó per demanar la diferenciació a les quotes).

Si has tingut la paciència d'arribar fins aquí et mereixes un "regalet", que potser ja te l'he fet, però ja saps que "els exercicis de repetició" és cosa molt ignasiana.

La visita dels comissionats

A tu i a tota la "comunitat de catàleg" uns petonets ben cordials

Miquel

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
11 desembre 2016
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Coses de jesuïtes...

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)      Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)