Ir a la versión castellana
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
GERMÀ GRAN... GERMÀ GRAN...

Pep Vives

pep_vives1 (425K)

A casa meva. Bonavista. Tarragona

JOSEP VIVES SOLÉ
14.03.1928 - 26.12.2015


Et va tocar, per l'època en què vas viure, ajudar jesuïtes més joves a cercar altres camins...

Altres camins que volien dir una companya, entroncar amb una família nova... Amb pares de família que potser no sempre podien veure amb bons ulls que la filla es casés amb un ex-jesuïta...

També arribaves als pares...

Vostè, estimi-ls.
Jo ja m'encarrego dels papers...

Poc després (no sé si hores, si dies, si setmanes...) el pare deia a la filla:

Filla, la vida t'ha regalat un germà gran.

Germà gran..., germà gran...

No sé si sempre has sabut fer aquest servei de germà gran...

vives_miquel2 (157K)

Potser el germà petit un dia va expressar-se de tal manera que et "tragués de polleguera", però no calia que li diguessis el què li vas dir. Ja reconeixies que

Penso que en el fons
em trobaria bastant d'acord amb tu...

Per què, doncs, suposat aquest acord inicial, havies de continuar dient:

...per bé que m'irrita la teva unilateralitat i la teva negativitat.
M'admira que, llest com ets, i a la teva edat, encara no hagis après la dialèctica de mantenir a la vegada el sí i el no, i que et mantinguis gairebé sempre en un adoslescent no rebotat contra tot el que t'ha estat donat i del que vius.

I con feies de germà gran continuaves dient:

Cap teòleg responsable no ha dit mai "De Deo nihil scimus" (de Déu no en sabem res)
sense afegir dialècticament que Déu és essencialment "revelació"
i que no podem deixar de parlar-ne i de pensar-lo.

vives_miquel5 (202K)I, davant del germà petit, feies lluir els teus coneixements teològics:

L'Areopagita propugna la teologia apofàtica dialècticament amb la catafàtica i la simbòlica.
El Cusà propugna la docta ignorantia
i el teu amic Joan de la Creu un saber no sabiendo.

Pep, germà gran, ¿estic molt equivocat si m'imagino que els primers que t'has trobat al passar el "llindar" han estat l'Areopagita, el Cusà i en Joan de la Creu?

Estic molt equivocat si m'imagino que t'estaven esperant?

Estic molt equivocat? ...si m'imagino que t'estaven esperant per dir-te

Pep, ja portem molt de temps i seguim sense saber-ne res.

¿Estic molt equivocat? ...si m'imagino que el "socarrón" d'en Joan de la Creu, agraït per les tantes hores que li vas dedicar, t'ha dit:

Entra, entra, a veure quina veu seva pots arribar a sentir...

*        *        *
vives10 (786K)

Les frases d'en Pep Vives són el comentari que em va fer com resposta a un Quadernet (trossos de correspondència meva amb altres jesuïtes, reunits amb motiu d'una enquesta preparatòria a una reunió de jesuites del grup anomenat Missió Obrera) que li vaig enviar (a ell i a uns quants més) l'any 1998. Els comentaris que vaig rebre van constituir la meva primera pàgina web. L'han llegit... i han dit....

Possiblement el capítol que el "va treure de polleguera" seria "De Deo nihil scimus" (de Déu no en sabem res), un requadre amb nou proposicions. Al llarg d'aquests anys he anat donant explicacions més pausades i més "catequístiques" a aquestes afirmacions.

Si no enteneu els termes "apofática" i "catafática" emprats pel Vives, podeu obrir "Haz una excepción. Háblame de Dios", la meva resposta a un que em feia aquesta estranya petició, a on intento donar una explicació d'aquestes dues paraules. És del gener 2001.

En Pep Vives l'any 1997 va ser el "predicador" dels Exercicis de Lamiarrita. A la meditació sobre l'encarnació va dir una cosa ("Déu no va trobar cap altra solució que la d'enviar Jesús".) que em va revoltar. És Jesús la única solució? L'any 1977 ja s'havia publicat a Anglaterra the mith of the god incarnate (El mite del Déu encarnat) i l'any 1993, un cop apaivagada la tempesta, the metaphor of god incarnate. Podeu veure...

Els coneixedors de la bibliografia d'en Pep Vives ja han comprès que el "socarrón" Joan de la Creu li està recordant el seu llibre Si sentiu la seva veu... (1988). Del místic castellà podem recordar aquest text que he trobat en un llibre de Rosa Rossi:

"Díjome Dios", "Respondióme Dios"

Acaso pudo traslucir ya en aquella enseñanza como director espiritual en Ávila algo de la posición que a propósito de las "voces" expone lúcidamente Juan en el libro segundo de la Subida del Monte Carmelo (29, 4):

Cualquiera alma de por ahí con cuatro maravedís de consideración, si siente algunas locuciones de éstas en algún recogimiento, luego lo bautizan todo por Dios y suponen que es así, diciendo: "Díjome Dios". "Respondióme Dios"; y no será así, sino que (como habemos dicho) ellos las más de las veces se lo dicen.

Rosa Rossi
Juan de la Cruz. Silencio y creatividad
Pág 93s
Editorial Trotta

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
30 desembre 2015
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes