Ir a la versión castellana
Necesitaràs l'Acrobat Reader
Si no el tens, doble click...
  Pàgina preparada per a una
resolució de 1024 x 768
Només text

Francisco Franco

MAIG 1970

Pedro Arrupe

ELS JESUÏTES DE
LA MISSIÓ OBRERA
ENTRE DOS GENERALS

General Franco
"Caudillo de España
por la gracia de Dios"
Pedro Arrupe
Prepòsit General
dels jesuïtes
Capítol XII
Per anar acabant...
Secció Segona
Nous documents trobats:
noves puntualitzacions
Un estudi de les reaccions que es van produir en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera al saber que el P. Arrupe -en el seu viatge a Espanya del maig del 70- faria una visita a Franco
A manera de pròleg

Índex general

A manera de "Nihil Obstat"
La meva correspondència amb...
Contingut d'aquest capítol
* Els que eren superiors també recorden: Urbano Valero
* Nous documents trobats:
noves puntualitzacions

Nous documents trobats

Noves puntualitzacions

A finals d'aquest agost 2010, quan ja donava per acabat aquest "estudi", un cop que la meva petició de poder consultar els arxius jesuítics de Madrid i de Roma hagués estat negada...

E-mail i carta al Secretari del Provincial d'Espanya
(sense resposta)
Carta al P. General
Resposta del P. General

...em va arribar aquest missatge d'en Josep M. Vallès, amb qui en el juliol de 2002, en els principis d'aquesta investigació, ja havien intercanviat correspondència i documents.

Fa uns anys em vas demanar si tenia documentació sobre la visita del P. Arrupe a Franco i les reaccions suscitades entre un grup de jesuïtes aquí, a Catalunya. Recordo haver-te enviat alguna cosa. Ara, regirant papers he trobat algun document més i esborranys de carta que no sé si et vaig enviar en aquell moment, perquè el meu "arxiu" no estava massa ordenat i no crec haver tocat aquesta carpeta. Ignoro si encara t'interessa l'assumpte. Si fos així, et faria arribar aquests papers a l'adreça postal que m'indiquessis. Molt cordialment,

Donada la meva resposta positiva i agraida

El tema encara m'interessa, encara que aquest any he donat per acabat l'"estudi", després de recórrer les diverses etapes del viatge del P. Arrupe, amb una entrevista amb el que era el Provincial d'Espanya en aquell temps. M'hagués agradat consultar l'arxiu de Roma, però...

Com el "web" té l'avantatge de que no està enquadernat, puc anar afegint tot el que calgui.

Em va arribar la tramesa de documents, classificats de la següent manera per en Josep M. Vallès:

RELACIÓ DE DOCUMENTS PER ORDRE CRONOLÒGIC (RECONSTRUIT)

Núm Data Contingut
1 04/02/1968 Carta de J.M. Vallès al P. Arrupe (còpia)
2 17/02/1968 Carta del P. Arrupe a J.M. Vallès (original)
3 s.d. (1968?) "Observaciones...", "Alcance y contenido de una posible declaración" i "Posible contenido de una carta-declaración..." (doc. molt probablement redactat per JMV, amb anotacions manuscrites JMV) (lliurat al P. Blajot segons carta anterior?)
4 s.d. (1968?) "Posible temario de una declaración" (doc. molt probablement redactat per JMV)
5 s.d. "Objectiu... Procediment... Fases..." (doc. molt probablement redactat per JMV)
6 ¿?/02/1970 Carta al P. Valero (còpia no signada) (mecanografiada en màquina diferent de la meva)
7 16/02/1970 Carta al P. Arrupe (còpia no signada) (mecanografiada en màquina diferent de la meva)
8 03/05/1970 Article de Josep M. Vallès (El Correo Catalán)
9 04/05/1970 Carta al R.P. General (no signada) (esborrany? còpia? enviada?)
10 11/05/1970 Carta del P. Provincial (Rifà) a J.M. Vallès
11 21/05/1970 Carta de J.M. Vallès al P. Rifà

El mateix J.M. Vallès assenyala els tres moments d'aquesta documentació:

  • Febrer 1968. Reacció a una "probable" visita del P. Arrupe a Espanta, amb intervencions del P. Blajot (Provincial del moment?)
  • Febrer 1970. Intercanvi de cartes, un cop confirmada i programada la visita pel mes de maig de 1970, demanant condicions a la visita
  • Maig 1970. Reaccions un cop anunciada l'entrevista Arrupe-Franco

Un cop llegida, estudiada i comparada aquesta documentació rebuda amb la que ja tenia i amb el que havia escrit (pel juny 2003) en el capítol V (Abans del viatge: pors, neguits i advertiments), em calia fer les següents puntualitzacions.

No sabia que ja a principis del 68 es parlés del viatge del P. Arrupe a Espanya.

De fet ja sabia, encara que en aquest moment no ho acabava de recordar, que a la crònica del P. Alcalà es deia que la visita "programada desde hacía tiempo había sido diferida en otoño de 1969 por el Sínodo extraordinario de los obispos. Finalmente los PP. Provinciales de Espanya sugirieron como su fecha más apta la primavera de 1970"

Queda la pregunta si els Provincials d'Espanya tingueren en compte que per la primavera del 70 ja no hi hauria cap jesuïta a la presó de Zamora.

Durant el viatge d'Arrupe
¿havia jesuïtes a la presó de Zamora?

Recordem que Josep M. Vallès, company meu de curs -ell de lletres, jo de ciències- al col·legi de Casp (Barcelona), havia entrat l'any 1962 al noviciat de la Companyia després dels estudis universitaris de dret. Podríem remarcar la llibertat d'un "jove" jesuïta en dirigir-se al General i que la resposta d'aquest no fos un "Oiga, ¿con cinco años de jesuïta ya quiere dar lecciones al General?"

Carta de Josep M. Vallès al P. Arrupe Carta del P. Arrupe a Josep M. Vallès
en .pdf (2953 kb) en .doc (39 kb) en .pdf (396 kb)

En el 68 el P. Blajot seria ja "assistent" d'Espanya (ho era certament el 70). Cal excloure que fos el Provincial d'aquí, doncs ja feia temps que havia estat destinat a Bolívia.

El darrer càrrec que va tenir a Catalunya va ser el de Rector del Col·legi Màxim de Sant Cugat (les Facultats de filosofia i teologia), a on es va guanyar les ires d'una part de la "bonzeria", a qui els semblava que feia massa cas de les reivindicacions dels estudiants. Va deixar de ser Rector a finals del curs 62-63 (jo havia fet el segon de filosofia). A Bolívia aviat va ser anomenat Provincial i a la Congregació General XXXI, la que es va celebrar en temps conciliars en dues sessions, a la primera de les quals (7 maig-15 juliol 1965) es portà a terme l'elecció de Pedro Arrupe com General (22 de maig), va ser anomenat Assistent Territorial (Espanya i Portugal).

Els documents ("Observaciones...", "Alcance y contenido de una posible declaración" i "Posible contenido de una carta-declaración...") (nº 3) ja els tenia en forma de tres "anejos".Tots ells serien anteriors a febrer del 68.

Els vaig publicar l'any 2003 en el capítol V (Abans del viatge: pors, neguits i advertiments). Venien sense cap data i d'una manera natural i acrítica els vaig situar en el febrer del 70, relacionats -ja sigui com estudi previ o com ampliació posterior- amb les dues cartes d'un grup de jesuïtes catalans al P. Arrupe.

Si hagués pogut pensar en la possibilitat d'una data anterior, una lectura més atenta d'aquests dos documents potser m'hagués pogut suggerir una data anterior. Per una part, la frase "recientemente, con la Populorum Progressio". Aquesta encíclica de Pau VI és del 26 de març de 1967: el "recientemente" no s'adiu massa amb la data de 1970. Per una altra part, la frase -en parlar de les visites a excloure- "Jefe del Estado, autoridades civiles y militares, etc". ¿Per què no era exclòs també el "Príncipe-Sucesor"? Aquesta "curiosa" figura no va sorgir fins el juliol de 1969.

Sabent ara la datació bona d'aquests "anejos", el lector pot llegir sense perill les hipòtesis que feia l'any 2003. No crec que calgui retocar el resum que en feia i qui vulgui els podrà rellegir en la seva integritat.

L'anterior carta del P. Arrupe a Josep M. Vallès dóna resposta a les dues preguntes amb què concloïa el capítol el 2003: "Va arribar tot això al P. Arrupe? Quin cas en va fer?"

El document "Posible temario de una declaración" (nº 4) no el tenia i suposo que és aquell al què es fa referència en la carta de Josep M. Vallès al P. Arrupe: "Sobre el posible temario de una carta, he esbozado por mi cuenta un trabajo previo..."

El P. Arrupe, pocs dies abans de venir a Espanya, va fer unes declaracions a VIDA NUEVA, entrevistat pel P. Manuel Alcalá, jesuïta, el qui seria el cap de premsa durant el seu viatge. Aquestes declaracions ¿responien a les exigències dels jesuïtes catalans de "una palabra explícita"?

Que la Compañía de Jesús por boca del General tomara una actitud clara y precisa ante algunos de los problemas básicos de la actual realidad española […] del mismo modo que se ha hecho para USA (discriminación - justicia interracial) y Latinoamérica (riqueza - pobreza).

El P. Alcalá, que deuria pensar que la tasca d'un bon professional de la premsa era fer preguntes als altres i no respondre a les preguntes que els altres li podrien fer, no va donar resposta a unes quantes preguntes que jo li vaig fer. Una d'elles (la quinta) era aquesta: "¿Cree Ud. que el P. Arrupe se le escapó "por los cerros de Úbeda" al responder a su pregunta nº 15? ¿Era ésta la pregunta que Ud. había preparado para que el P. Arrupe pudiera hablar -si quisiera- sobre la situación española del momento?

Les altres preguntes
sense contestar

La pregunta nº 15 decía:

Refiriéndonos particularmente a la Compañía en España, hay quien censura en algunos jesuitas actitudes socio-políticas dentro del llamado "compromiso temporal". ¿Cree usted que semejante compromiso encaja en el espíritu jesuítico y con la consagración que supone la vida religiosa?

La respuesta del P. Arrupe había sido:

Creo que hay que distinguir con precisión entre el "compromiso temporal" y sus posibles derivaciones políticas. Nosotros, como identificados con el Evangelio, no podemos prescindir en absoluto, al querernos encarnar en la sociedad actual, de un "compromiso temporal", mejor diría de un "compromiso social" que sea conforme con la actitud religiosa y sacerdotal que debemos tener

Semblaria que el P. Arrupe, fent disquisicions terminològiques entre "compromiso temporal" i "compromiso social", no va acceptar la invitació...

El document nº 5 ("Objectiu... Procediment... Fases...") ve sense data, però caldria situar-lo en el segon moment (Febrer 1970), un cop confirmada i programada la visita pel mes de maig de 1970. En aquest document es dissenya l'estratègia a seguir per tal de fer arribar al P. Arrupe "la angustia de tantos jesuitas y de cristianos de Espanya a los que asustan los efectos que, sin pretenderlo, puedan seguirse de su visita", com es dirà a la carta del 16 de febrer. Si el viatge és ja inevitable, cal posar unes condicions mínimes.

Una d'aquestes condicions és l'exclusió "de todo contacto, visita o encuentro, aun privado u ordinario, con las Jerarquías políticas, especialmente las de nivel nacional (i.e. Jefe de Estado, Príncipe-Sucesor)".

Aquí ja es parla del "Príncipe-Sucesor", figura que no va existir, com ja hem indicat, sinó a partir del juliol de 1969.

No cal recordar que el P. Arrupe també va visitar el "Príncipe-Sucesor": "A continuación [després de la visita a Franco] y de acuerdo con el protocolo visita brevemente a los Príncipes de España", segons la crònica del P. Alcalá. No sé si aquest incís "y de acuerdo con el protocolo" no negaria el caràcter de "visitas privadas" que la mateixa crònica, tres ratlles més amunt, vol donar a aquestes visites.

Semblaria que aquí el P. Arrupe va seguir aquella màxima de "Si no quieres caldo, pues taza y media…"

El redactor d'aquest document, "molt probablement" Josep M. Vallès, ¿n'és també l'autor únic? Pren també ara, com ho havia fet el 1968, la iniciativa d'escriure al P. Arrupe i ara d'una manera col·lectiva? Sabia ell -o sabien ells- que les "cartes col·lectives" no agradaven al P. Arrupe?

El P. Arrupe en carta al P. José Manuel Vélaz (10/03/1967), Provincial de Loiola, qui li havia donat "bones notícies" sobre David Armentia, li adjunta "copia de una carta que acabo de recibir y que firman: Begoña Linaza, Bonifacio Rojo, Valeriano Gómez Lavin, Juan José Palacios, Secundina Saiz, Mercedes Rodeño". Dedueix que "ellos serán los que viven con el P. Armentia y ellas las que de modo especial le siguen". Li confessa que no els ha contestat la carta, ja que no sol respondre les cartes col·lectives.

Els documents nº 6 i nº 7 m'han donat una gran joia, ja que tenia verdader interès en tenir-los. Tenia coneixement de la seva existència ja que els vaig veure a l'Arxiu de la Província, però tots sabem que els jesuïtes són molt "secrets", i no me'ls van deixar fotocopiar. Vaig preguntar a alguns dels signants, però no en guardaven còpia. Al final, en Lluís Recolons les tenia, però havent consultat a alguns d'ells, només me'ls va deixar veure i fer-ne un resum, que és el que ja tinc publicat (2003). Després en Lluís em va dir que ja no els trobava. Ara li podré oferir-los-hi. I, naturalment, publicar en la seva integritat les dues cartes al P. Arrupe i la que enviaren -per pròpia indicació del P. Arrupe- al P. Urbano Valero (Provincial d'Espanya), el qual em va dir que no la recordava.

La primera carta, que en la còpia que jo vaig veure portava la data del 10 de febrer 1970, ¿va ser realment enviada? El P. Sobreroca, no signant d'ella, ¿era l'encarregat de lliurar-la al P. Arrupe o només de comunicar-li la intenció que tenien d'enviar-la?

A la carta al P. Valero es parla de "la carta que proyectábamos dirigir al P.Arrupe" i a la segona carta al P. Arrupe es parla "de la carta que proyectábamos enviarle y cuyo contenido Ud. ya conoce".

Recordem que la segona carta portava en el sobre la paraula SOLI: això és: només havia de ser llegida pel P. General. En aquest cas, però, volia dir: vulgui o no vulgui, ha de ser llegida pel P. General.

No sé si la carta fou enviada a tots els Provincials d'Espanya, tal com era la seva primera intenció: "Hemos creído conveniente también dar cuenta de esta gestión a los PP. Provinciales de la Asistencia".

L'article de Josep M. Vallès (nº8) publicat a "EL CORREO CATALÁN" (03/05/1970), encara que no té relació directa al tema d'aquest estudi (Les reaccions que es van produir en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera...) el podem aprofitar i afegir-lo en els capítols inicials a on intento fer una breu presentació de la situació de la Companyia que trobarà el P. Arrupe a Espanya.

La publicació d'aquest article obligà al P. Enric Rifà, Provincial de Catalunya, a recordar-li a l'autor "que no es poden publicar articles ni fer declaracions sense la prèvia autorització del Provincial d'Espanya". Lamenta que l'autor s'hagi "permès ignorar aquesta disposició" "a les poques setmanes d'haver avisat per escrit (i això per segona vegada)". El P. Rifà, a qui els déus el van destinar a pilotar una nau amb moltes vies d'aigua en mig de les tempestes d'una mar procel·losa, no vol que s'estengui la seva "fama bastant estesa de que no aviso o de que deixo passar les coses".

Carta del P. Rifà a Josep M. Vallès Carta de Josep M. Vallès al P. Rifà

En aquells temps la "censura" funcionava (o volia funcionar) a la Companyia de Jesús: víctimes d'ella foren -per recordar només casos propers a nosaltres- Joan Leita (veure carta de protesta d'uns quants jesuïtes publicada a TELE-EXPREX) (1971) i José María Díez Alegría (veure carta de protesta d'uns quants jesuïtes publicada a EL CIERVO) (1975).

Dels 38 jesuïtes signants de la carta a TELE-EXPREX (tots ells de Catalunya), 17 encara són jesuïtes (hi compto en Joan N. García Nieto, ja mort). 3 d'ells han estat posterioment Provincials de Catalunya (per exemple, l'actual). No us asusteu: el "Victor Blajot" que hi apareix no és l'abans esmentat "assistent del P. General", sinó un nebot seu.

Los jesuitas firmantes de la carta a EL CIERVO son de ámbito estatal. Hace pocos años, con gran sorpresa por mi parte, vi que figuraba mi nombre. Se firmaban tantas cartas en aquellos años...

El document nº 9, "Carta al R.P. General (no signada) (esborrany? còpia? enviada?)" del 04/05/1970 és la carta que jesuïtes catalans del sector universitari van lliurar al P. Arrupe per comunicar-li que "su entrevista con el Jefe del Estado... nos impide tomar parte en sus contactos con los jesuitas". Aquesta carta ja la vaig publicar en el seu moment, amb els noms dels 31 jesuïtes signants. Ningú m'ha sabut dir com aquesta carta li fou lliurada ni si va haver-hi alguna resposta per part del P. Arrupe.

Recordem que va haver-hi una altra carta del grup de Missió Obrera de Catalunya a la qual aquesta fa referència ("Ud. sabrá comprender las razones graves que nos obligan a esta actitud... La carta de Misión Obrera se las explica suficientemente y no le ocultamos nuestra entera solidaridad con ella").

Un silenci que vol ser un diàleg: "Desearíamos que este silencio nuestro pueda ser interpretado por Ud. como un intento de diálogo real". Aquest era el darrer paràgraf de comiat de la carta.

Aquells dies també era notícia... Pròxim Capítol
(i el darrer)


Algunes coses que han quedat pel camí...
La reunió de Roma

helder_camara1 (35K)
diario de barcelona, 20 de maig de 1970