Ir a la versión castellana
Necesitaràs l'Acrobat Reader
Si no el tens, doble click...
  Pàgina preparada per a una
resolució de 1024 x 768
Només text

Francisco Franco

MAIG 1970

Pedro Arrupe

ELS JESUÏTES DE
LA MISSIÓ OBRERA
ENTRE DOS GENERALS

General Franco
"Caudillo de España
por la gracia de Dios"
Pedro Arrupe
Prepòsit General
dels jesuïtes
Capítol XII
Per anar acabant...
Secció Tercera
La Reunió de Roma:
la Missió Obrera a judici
Un estudi de les reaccions que es van produir en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera al saber que el P. Arrupe -en el seu viatge a Espanya del maig del 70- faria una visita a Franco
A manera de pròleg

Índex general

A manera de "Nihil Obstat"
La meva correspondència amb...
Contingut d'aquest capítol
* Els que eren superiors també recorden: Urbano Valero
* Nous documents trobats:
noves puntualitzacions

* La reunió de Roma:
la Missió Obrera a judici

La reunió de Roma

La Missió Obrera a judici

A l'entrevista amb el P. Urbano Valero, al parlar de la reunió dels PP. Provincials d'Espanya amb el P. Arrupe, que es va tenir, de manera extraordinària, a Roma del 15 al 21 de juny de 1970, poc després del seu viatge, li feia aquestes preguntes:

Seguim endavant. Al mes de juny l'acostumada reunió dels PP. Provincials d'Espanya es va tenir d'una manera extraordinària a Roma amb el P. General. Un dels temes (el segon) fou "Missió Obrera". S'hagués parlat d'ella si no hagués passat el que va passar?

Sí, ciertamente, ya que queríamos dar una mirada global a la Compañía en España, y no podíamos dejar fuera a la Misión Obrera

I aquest document, és lletra d'en Torres Gasset?

Yo creo que sí, pero no puede pertenecer a esta reunión. En el 70 el Provincial de Catalunya era Rifà... Lo que se dice también pega bien a Torres Gasset. Entre todos nosotros era el que comprendía mejor a la Misión Obrera, era el más cercano…

El document

Veure les meves suposicions...

La lectura dels documents ("afferantur codices") ens ajudarà a donar la resposta correcta. Segons l'Acta de la


reunio_roma (21K)

va iniciar l'exposició del tema de Missió Obrera el P. Enric Rifà, Provincial de Cataluya, el qual es va centrar en un estudi del P. Torres Gasset. Aquest estudi començava amb uns "prenotandos":

per a passar a analitzar els fets:

i suggerir algunes normes:

i proposar una manera de procedir:

Acaba afirmant que ara es donen condicions favorables:

Tal com recordava el P. Urbano Valero, no tos els Provincials compartien aquesta "optimista" visió d'en Torres Gasset

A continuació, segons l'Acta de la reunió, hi ha una "roda" Província per Província:

Els PP. Provincials, a la seva anàlisi d'aquests jesuïtes atrets i condicionats pel món en què viuen, assenyalen un doble perill:

No falta la comparació amb els francesos

I arriben a preguntar-se si el sacerdot obrer ¿és sacerdot? o ¿és el llevat en pro de la justícia i dels drets humans dels obrers?

A l'examinar la relació d'aquests jesuïtes amb la Companyia, accepten que -com altres jesuïtes en ministeris nous (vg., catedràtics d'universitat)- se senten "separats" i afegeixen que senten "aversió a tot el que sigui jerarquia", ja sigui de l'església o de la Companyia.

I segueixen aquestes precisions:

Un cert "mea culpa" sorgeix en les consciències dels Provinciales: hi ha hagut dilació en donar-los directrius concretes. Alguns es defensaran al·legant la impossibilitat de fer-ho: els esdeveniments han desbordat l'acció dels Provinciales.

Un propòsit d'esmena: estar més alertes amb ells. És quelcom urgent a causa de la situació de la Missió Obrera i als perills que l'assetgen.

Els Provinciales cerquen solucions i, entre elles, "sembla el millor arribar a fer un Directori de la M.O. a Espanya", que no s'hauria de fer sense la col·laboració d'elements de M.O. Aquí s'apunta la conveniència d'una reunió dels provincials amb representants de M.O., però no a les immediates ("ara ho veurien com cridar-los a judici"). En l'interim es pensa en algunes mesures concretes ("per implantar ja des d'ara"):

A l'entrevista amb Urbano Valero li vaig preguntar:

Recorda si el P. Arrupe va intervenir al tractar-se aquest tema?

Seguramente, sí. Siempre lo hacía después de haber escuchado a todos.

El que el P. Urbano Valero, després de quaranta anys, no podia arribar a recordar ens ho recorden "els papers". Continuem, doncs, amb l'Acta de la reunió:

El P. General comentó los diversos temas tratados. "He reflexionado -dice- bastante sobre el tema".

La Compañía debe estar presente en este campo, pero el que quiera dedicarse a este ministerio debe tener clara su posición: este ministerio es uno de tantos en la Compañía. No se puede permitir que derive a un grupo de "nosotros aquí y la Compañía burguesa allí". Por eso la Misión Obrera supone sujetos equilibrados y de profunda formación espiritual.

Cuando se trata del sacerdote obrero, propondría que sea una vocación de por vida, como el que va a misiones, con todas sus consecuencias, vg., que en caso de enfermedad acepte ser tratado como un obrero. La entrega ha de ser plena, pero sin desvincularse de la Compañía: ha de ir a nuestras casas y ser recibido como uno más. Esto no excluye que algunos vayan a trabajar sólo como una experiencia más, para adquirir trato, conocimiento, etc…

Es esencial en ellos la espiritualidad: ha de ser gente sumamente espiritual, han de trabajar en forma evangélica en la sociedad obrera que está marxistizada, y para ello necesita tener las ideas muy claras sobre dónde está el marxismo y dónde el evangelio. Por eso los obispos franceses, después del fracaso del 46, exigen que sean gente muy selecta y tengan previamente tres años de trabajo pastoral, antes de ser obreros.

El trabajo será ciertamente duro y difícil, pero llegarán a ser unos grandes conocedores del ambiente y podrán dar al sociólogo y al teólogo científicos, los elementos reales para su trabajo; esta ayuda mutua puede ser una gran cosa para la Compañía.

Existe efectivamente le peligro de que, al querer atar ahora a estos hombres que han estado muy sueltos, se vuelvan totalmente al mundo obrero y se separen de la Compañía. Por eso es necesaria tanta formación espiritual para vivir esa vida; y también mucho contacto con la Compañía, vg., en reuniones de teología, a las que vaya como uno más, no a adoctrinar: yo soy el pobre y Ud. el burgués. Dado el pluralismo, necesitamos los unos de los otros. Por lo demás, el ser sacerdote obrero no debe llegar consigo una concepción distinta de la vida; aunque la vida que lleve sea distinta; lo mismo que pasaría con un misionero en Culión. Y han de ser gente escogida, madura; no escolares (sería ponerlos en peligro próximo).

Es apostolado magnífico que se debe fomentar, y todos lo vemos así. Si son hombres de espíritu, todos los aceptarán; si empiezan con esas declaraciones, marxismos, etc., los hombres de buena voluntad se pondrán en guardia. Hay pues que llegar a tomas de posición; y hay elementos para ello. De modo positivo, esto es lo que queremos; lo negativo se caerá por su base; porque de hecho hoy el mayor enemigo de la Misión Obrera es la misma Misión Obrera.

Presento aquest resum del que va dir el P. Arrupe tal com ve a les Actes, sense entrar a fer cap anàlisi. Considero que "el que ho llegís" tindrà suficients elements de judici per fer-ho. Em permeto, tanmateix, recordar el final de l'entrevista amb el P. Urbano Valero:

A vegades em pregunto: qui va fer més per la renovació de la Companyia? Arrupe o els que van sortir durant el seu mandat?

Todos hicieron algo. Arrupe hizo muchísimo y supo aprovechar las aportaciones de los demás. El, ciertamente, era un hombre de formación clásica jesuítica, tanto en lo religioso como en lo político, pero junto a esto supo estar "abierto".

M'ha agradat aquesta conversa. Veig que vostè es considera "arrupista", però sense caure en el "culte a la personalitat". Com jo.

"Culto a la personalidad", no; pero sí con una gran estima y veneración por él.

El tema de Missió Obrera el tanca la tarda d'aquest mateix dia el P. Rifà fent "un resumen de lo tratado". No hi haurà una reunió plenària de Missió Obrera, sinó més aviat la convocatòria d'"una reunión reducida, convocada por el Provincial de Espanya", amb assistència dels PP. Provincials i de dos membres de M.O. per Província.

Acta de la reunió
(el que toca a Missió Obrera)
Les conclusions
(sobre Missió Obrera)
Aquells dies també era notícia... Pròxim Capítol
(i el darrer)


Algunes coses que han quedat pel camí...
La reunió de Roma

elferrol (110K)
diario de barcelona, 12 de maig de 1970

A la carta que el P. Arrupe dirigeix el 29 de juny de 1970 "A los Padres y Hermanos de España" (Después de la visita a las Provincias de España) no trobem l'expressió "Missió Obrera" (tampoc trobem referències a altres apostolats concrets), però podem seleccionar aquests paràgrafs: En la carta que el P. Arrupe dirige el 29 de junio de 1970 "A los Padres y Hermanos de Espanya" (Después de la visita a las Provincias de España) no encontramos la expresión Misión Obrera (tampoco encontramos referencias a otros apostolados concretos), pero podemos seleccionar estos párrafos:

  • ...con el deseo de prolongar la comunicación personal, íntima, fraterna que caracterizó nuestras charlas, en las que aprendí mucho y gocé aún más, incluso en aquellas que, por la tensión misma de la problemática, pudieron parecer más polémicas pero que constituyeron momentos de una profunda experiencia personal, haciéndome sentir verdaderamente como hermano entre hermanos.
  • ...la significación política, ajena naturalmente a mi intención, que algunos temían se le pudiese dar, y que contribuyó a atraer la atención de ciertos sectores de la opinión pública, era un elemento típico de este viaje, ya que hasta ahora en ninguno de mis anteriores viajes se había presentado.
  • Con la confianza puesta en la Providencia, una experimentación bien pensada nos irá llevando a descubrir nuevas formas pastorales y estructurales que nos acerquen a la pobreza de Cristo y de su Evangelio y a encontrar modelos de vida pobre adaptados a las circunstancias actuales.
  • Veo que a algunos el deseo de una mayor encarnación en el mundo de hoy y de una mayor eficacia apostólica les ha impulsado hacia el así llamado "trabajo profesional". Juzgo que ente punto debemos huir de toda ambigüedad. Si por trabajo profesional se entiende que en nuestras actividades apostólicas, ministeriales o de otro género, hemos de proceder con la competencia, responsabilidad, ética de un verdadero profesional, tal iniciativa no puede ser sino muy laudable. [...] Pero si el profesionalismo significa que para poder trabajar eficazmente se necesita siempre una profesión no sacerdotal o el ejercicio simultáneo de una profesión laica, si el deseo de entrar en una profesión se basa en una devaluación sea de la naturaleza y oficio sacerdotal, sea de los medios espirituales de apostolado, es claro que tal tendencia no puede ser admitida. Nuestro apostolado no se identifica con el apostolado seglar sino que tiene que estar regulado por principios sobrenaturales y nunca debe llevar a una falta de disponibilidad para cualquier clase de colaboración necesaria dentro de los planes pastorales de la Compañía.
  • Fue para mí una experiencia interesante palpar la fuerza psicológica del grupo y el influjo que ejerce en los individuos, saludable unas veces y de efecto positivo, contraproducente otras veces al ejercer una presión que puede inhibir el desarrollo de la personalidad o su manifestación espontánea y coartar la libertad de expresión: se ve en esas circunstancias qué difícil es, al menos en público, manifestar un disenso contra una minoría, constituida de hecho en grupo de presión pero que no representa la opinión de la mayoría.
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol
sscu@tinet.cat
17 abril 2011
Actualitzada: agost 2011
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Pàgina de "Coses de jesuïtes"

El diàleg interreligiós         Catequesi nadalenca             Catequesi eucarística        Teologia indígena
Amb el pretext d'una enquesta        Spong el bisbe episcopalià        Altres temes

Les meves suposicions...

Existeix almenys un document manuscrit (del qual només tinc dues pàgines, però que podria ser més llarg). D'aquest document manuscrit, tinc una còpia mecanografiada (d'una pàgina, però de idèntic contingut que l'anterior). Suposo que aquest és el principi de l'"estudi" sobre el que es va centrar el P. Rifà a la reunió dels PP. Provincials amb el General a Roma. L'autor d'aquest document seria el P. Torres Gasset.

Existeix, a més a més, un altre document més llarg (quatre pàgines), mecanografiat, presentat com pertanyent a la reunió de Roma, i en nota manuscrita afegida es diu que és un "resumen del escrito de los PP. Torres y Martín Montoya". El principi d'aquest escrit segueix -resumint-ho- el contingut del document anterior, malgrat que podem advertir una ampliació: es precisa que es parla de la Missió Obrera "en su acepción amplia = Parroquias Obreras, Escuelas Profesionales, etc.".

Un fet: a Roma es decideix tenir una reunió dels Provincials amb els de Missió Obrera. Per preparar aquesta reunió, el P. Rifà -segons consta a l'acta de la reunió de Provincials del mes de setembre celebrada a Pinar de Chamartín, "aconseja que el P. Valero reúna a los PP. Montoya y Torres Gasset (y quizás al P. Bermudo) y con ellos programe la reunión y redacte el documento-base". Suposo, doncs, que el P. Martín Montoya, en una segona fase hauria introduït certes "esmenes" al primer text del P. Torres Gasset. Un resumen d'aquest escrit del P. Torres Gasset amb afegits del P. Martín Montoya hauria estat distribuït als PP. Provinciales com "document de treball" per a preparar la reunió amb els jesuïtes de Missió Obrera.

La història d'aquesta reunió dels PP. Provincials d'Espanya amb els jesuïtes de Missió Obrera, que va passar a la història com "la reunión del nabo", supera els límits del present treball: "Un estudi de les reaccions que es van produir en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera al saber que el P. Arrupe -en el seu viatge a Espanya del maig del 70- faria una visita a Franco". Si algú s'anima a contar "la reunión del nabo" trobarà abundant documentació.

torna2 (1K)