La meva correspondència amb...

Josep Mª Surís

Subject: Coses de l'any 70
Date: Sun, 25 Jul 2004 21:52:36 +0200
From: Miquel Sunyol
To: Josep M. Surís

Hola Josep Mª:

Sóc en Miquel Sunyol. No sé si et recordaràs de mi. Jo, gràcies al Mingo, he anat sentint el teu nom.

T'explico una mica aquest intent de connectar amb tu. Aquest matí he demanat la teva adreça al Pep Miralles i després l'he trobada en un e-mail del Carles Comas enviat a la meva germana.

La cosa és que fa uns tres anys, vaig decidir participar en les commemoracions del Dècim Aniversari de la mort del P.Arrupe fent un estudi de "les reaccions que es van produir en el grup jesuític de Missió Obrera al saber que el P. Arrupe en el seu viatge del 70 faria una visita a Franco". Quan ho vaig comunicar als meus companys (els que encara actualment ens diem de Missió Obrera) no va aixecar grans entusiasmes.

Aquest "estudi" (més senzillament, una simple recollida de documents i de trossos de memòria") el vaig començar a publicar "per entregas" a la meva web (http://www.tinet.org/~fqi) pel novembre del 2002. Ja pots suposar que ho faig a estones perdudes. Després d'uns capítols introductoris i de la primera etapa conflictiva (la de València), ara em toca començar amb el que va passar a Barcelona.

Mirant catàlegs t'he situat l'any 70 en el pis de Verdum, vivint amb el Manel Borell, Antonio Agudo, Josep Miralles i Pedro López. Segons el catàleg, Agudo, el Pere i tu treballàveu ("Lab in fab", això vol dir que treballàveu a una fàbrica, o a un taller...). En Miralles estudiava a la Universitat i el Manel repartia el temps entre el col·legi de Sarrià i una escola del barri. L'any 71, el Manel, l'Antonio i el Pere deixaven la Companyia, i tu ho feies el 77. Et vas situant una mica? Si no estic equivocat segueixes vinculat a "coses de la Companyia"

Els diversos grups de Missió Obrera (Terrassa, Sabadell, Rubí i vosaltres), un total de 15 jesuïtes (firma també el Diego Jiménez, que -sempre segons el catàleg- vivia al Hogar Javier), dirigeixen una carta a l'Arrupe de protesta i li diuen que no aniran a cap acte dels previstos amb ell (T'adjunto la carta que vau escriure o, almenys, firmar).

Aquesta carta li va ser lliurada pel Ramir Pàmpols al P. Arrupe, quan aquest arribava al Clot (com el Manel Marcet ja l'havia repartida per tot Barcelona, el P. Arrupe ja portava un exemplar a la butxaca).

¿Què pots recordar de tot això? Si recordessis alguna cosa... ¿Es va discutir la carta en grup? ¿Us va arribar ja feta? ¿Vau comentar la cosa amb gent no-jesuïta?

Si no recordessis res, també podries col·laborar. Per exemple, al llegir ara la carta, més de trenta anys després, ¿com veus la cosa? ¿penses que vau agafar la cosa "por la tremenda"? ¿Que no hi havia per tant? ¿Era realment una cosa escandalosa? ¿Et va afectar "personalment" la trobada Franco-Arrupe?

Missió Obrera no va ser l'única en protestar. Jesuïtes del sector universitari (uns 31) també li van escriure una carta semblant, recolzant la de Missió Obrera i amb el mateix refús d'assistir a les trobades preparades amb ell.

El que jo no sabia era que ja en el mes de febrer, uns quants jesuïtes de Barcelona , gent de categoria (els VIP, i no uns "pipiolos" com vosaltres), escriuen al General -i per dues vegades- per dir-li que la visita a Franco és una "bestiessa". I l'actual Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya també va preparar uns documents contra aquesta visita. Aquestes coses ja les tinc publicades.

Bé, ja veus una mica com m'agradaria que em poguessis ajudar a recuperar "trossos de memòria" o una d'aquestes reflexions que podem fer quan els anys han anat passant...

Tinc un capítol a on publico la correspondència (l'enviada i la rebuda). Si tinguessis inconvenient que la teva resposta fos publicada íntegrament, m'ho dius. Si obres la "portada" d'aquest capítol (La meva correspondència amb...), veuràs que dic que "Aquest "estudi" ha estat l'ocasió d'un intercanvi epistolar (ben facilitat pel correu electrònic) a la recerca de documents i de "trossos de memòria", ja mig perduts molts d'ells. Aquesta ha estat la part gratificant d'aquest treball. Amb la major part, ha estat un moment més d'una ja llarga relació; amb altres, però, ha significat el primer contacte personal."

Moltes gràcies pel que em puguis ajudar.

Miquel Sunyol

Subject: Re: Coses de l'any 70
Date: Mon, 26 Jul 2004 14:30:05 +0200
From: Josep M Surís
To: Miquel Sunyol

Benvolgut Miquel,

T'agraeixo molt el correu electrònic, per l'oportunitat de connectar desprès de tant de temps. El Mingo m'ha parlat de tu en alguna ocasió, de la mateixa manera que ha fet amb tu.

Pel que fa a la carta al P. Arrupe, la veritat és que no recordo absolutament res. Quan llegia el teu mail, em venia una idea vaga d'alguna cosa que va acabar tant ràpidament com deuria començar; però com veus, ben poca cosa.

Em dius que m'envies el text. No l'he rebut (o no l'he sabut trobar). Si vols, podries tornar a enviar-lo?. Potser llegint-lo puc col·laborar amb la teva feina.

Espero que el proper contacte trigui menys que aquest.

Una abraçada,

Josep Mª Surís

Subject: L'adjunt que faltava.
Date: Tue, 27 Jul 2004 00:10:46 +0200
From: Miquel Sunyol
To: Josep M. Surís

Hola:

Gràcies per la teva ràpida resposta. No és la primera vegada que promets un adjunt i no el poses... Ja ens fem vells...

Encara que no recordis res dels fets passats, una certa mirada amb la perspectiva dels més de trenta anys ja passat, també serà molt ben rebuda. No cal dir-te que sé que tens capacitat per a fer-ho.

Miquel

Subject: Re: L'adjunt que faltava.
Date: Fri, 30 Jul 2004 11:45:21 +0200
From: Josep M Surís
To: Miquel Sunyol

Benvolgut Miquel,

Ara sí. Realment no recordo res , tal com et deia; però llegint la carta sí que em ve a la memòria el fet; però no tinc ni idea de com es va gestar.

Sobre la "certa mirada amb perspectiva" que em demanes. Et contesto breument amb algunes impressions. Queda tot molt lluny i ara, sembla inconcebible una dictadura, que existia fa relativament poc. Crec que la reacció expressada en la carta era la que calia en aquell context. Tot i així i mirant-ho amb simpatia , em resulta ingènua en alguns aspectes: la freqüència amb la que s'apel·la a sentiments de dolor, sofriment, vergonya, amargura, referits als SJ; alguns dels quals certament ho van tenir molt difícil i certament ho van passar malament, com moltes altres persones.

La referència als obstacles...Vols dir que el poble estava tant preocupat pels SJ i les seves jerarquies?.

Vull enviar-te un missatge d'especial simpatia i admiració pels que seguiu.

Bé, Miquel, he preferit enviar-te unes impressions poc elaborades abans que ajornar la resposta per pensar-la més i evitar el risc de que passi massa temps. Pren-les, doncs com el són: una reacció espontània.

Una forta abraçada,

Josep Mª Surís