La meva correspondència amb...

Joan Rovira

Subject: Re: Jesuitas Santiago
Date: Tue, 23 Nov 2004 20:54:23 +0000
From: mse
To: Joan Rovira

Hola Joan:

Sóc en Miquel Sunyol. Suposo que més o menys em situaràs...

Em sembla que el que et diré et caurà -a tu, que ja portes uns quants anys a Cuba- de molt lluny, tant en el temps (4 de maig del 70) com en l'espai (Escola del Clot).

Estic fent un estudi (més simplement, una recollida de documents i de trossos de memòria) de les reaccions que es van produir a Missió Obrera quan van saber que el P. Arrupe en el seu viatge a Espanya del 70 faria una visita a Franco.

Entre aquests documents hi ha una relació sobre "Charla del P. General en el Clot. Preguntas y respuestas sobre la cuestión visita a F.." Aquest document, del qual encara desconec l'autoria, el tinc gràcies al Provincial, qui em va demanar que fos discret en quant els noms de les persones, per si hi hagués algú que no volgués veure el seu nom publicat (des de fa un cert temps, vaig publicant aquest estudi "per entregas" a la meva web [http://www.tinet.org/~fqi]).

Et demano, doncs, l'oportú permís per posar el teu nom. La meva intenció és publicar aquesta relació en tot el seu text íntegre, tant les preguntes com les respostes del General (mantenint el to col·loquial).

Si vols et recordo el que vas dir:

Yo quisiera insistir un poco en los motivos de todo esto. Aunque Ud. se ha defendido perfectamente en el procedimiento que han utilizado los que les ha parecido... en todo esto.
Sin embargo, tal vez, el fondo de la cuestión, me parece a mí que tal vez bastantes de los que estamos aquí compartiríamos la misma opinión. Entonces, en realidad, como Ud. decía se trata de un diálogo entre hermanos. Nosotros tal vez afirmaríamos, por lo menos algunos de aquí, que una visita a Franco, pues, puede tener un significado que tal vez los que estamos más cerca lo vemos con más realismo, con más dureza, y, entonces, claro, en el fondo nos contraría un poco esta visita por el significado que tiene a los ojos del pueblo.

Jo crec que intervencions com aquestes honoren tant el qui les fa com el col·lectiu al qual pertany.

Espero, doncs, la teva resposta. Si aquesta resposta es pot allargar una mica, recordant les teves impressions personals d'aquella reunió o amb un petit anàlisi de la situació d'aquell temps o... amb el que vulguis.

Te n'estaré molt agraït.

Moltes gràcies.

Miquel Sunyol

Subject: Para Joan Rovira
Date: Tue, 23 Nov 2004 21:21:03 -0000
From: Miquel Sunyol
To: Joan Rovira

Hola Joan:

El mes de juliol et vaig enviar aquest e-mail. Després vaig saber que estaves a Barcelona, però ja fou una mica tard, i em vaig perdre l'ocasió de parlar amb tu.

De nou, doncs, te'l reenvio

Gràcies per la teva resposta

Miquel Sunyol

Subject: Jesuitas Santiago
Date: Tue, 23 Nov 2004 21:21:03 -0000
From: Joan rovira
To: Miquel Sunyol

Hola Miquel Suñol

Fa temps que vaig rebre el teu correu demanant-me una resposta sobre el tema de la trobada amb el P. Arrupe al Clot i el tema concret de la seva visita a Franco.

Quan vaig ser a Barcelona aquest estiu vaig intentar posar-me en contacte amb tu, però sense èxit.

El que sí veig és que el teu interès per l'assumpte no és passatger, ni superficial, i això és d'agrair.

Intentant fer memòria d'aquell esdeveniment, recordo que hi havia molta expectació per part nostra. Vivíem temps molt intensos. Arrupe tenia un prestigi ben guanyat. Però el tema de la seva projectada visita a Franco introduïa un element pertorbador, una mena de desencís.

Ell, sens dubte, devia captar com la tensió creixia per moments. Precisament per això, recordo que, després de la meva intervenció, em semblà que potser no havia estat encertat en insistir en una qüestió que ja s'havia tractat. Vaig tenir la impressió que la resposta d'Arrupe tenia, si més no, una petita dosi de disgust.

Total que no em vaig sentir massa satisfet. A més he de reconèixer que no vaig saber-me expressar com hagués volgut. Crec que em va faltar temps per madurar una mica més l'expressió d'allò que sentia i que creia que era compartit per la majoria.

No obstant això, com que la història és la història, no tinc cap inconvenient en el fet que surti el meu nom i el contingut del que vaig dir en aquell context tan especial.

Això és el que se m'acut des de Santiago de Cuba.

Salutacions als companys jesuïtes tarragonins.

Joan Rovira.