La meva correspondència amb...

Josep Miralles

Subject: El tema maldito: viatge Arrupe 70
Date: Mon, 15 Jul 2002 00:28:03 +0200
From: Miquel Sunyol
To: Josep Miralles
CC: Isidre Ferreté , Josep Ricart

Hola Josep:

Em sembla que amb tu no he comentat mai el meu propòsit de fer una recopilació (que podria arribar a ser una tesi doctoral) dels documents i records sobre les reaccions que en el grup de Missió Obrera espanyola es van donar amb motiu de la visita a Franco del P. Arrupe. És la meva manera de sumar-hi a la celebració del Dècim Aniversari Arrupe.

L'Isidre i el Pep ja n'estan assabentats, doncs ho vaig comentar a Lamiarrita l'estiu passat. No sé si a la reunió d'hivern de Missió Obrera vaig dir-ne alguna cosa. Vosaltres tres, a més a més del Robert Pascual, sou els que quedeu com jesuïtes dels quinze que van firmar la carta de Missió Obrera, que si no estic mal informat va ser entregada personalment pel Ramir al P. General , quan aquest ja la tenia a la butxaca i ja havia corregut per tot Barcelona. "...y el acontecimiento de la carta que ya tiene copiada en el bolsillo cuando le entregan el original", segons podem llegir a la relació "oficial" que va fer el P.Manuel Alcalá, "jefe de prensa" del viatge.

Ja sé que l'elecció del tema no ha aixecat grans entusiasmes, però l'any 70 és l'any de més tensions entre Missió Obrera i Companyia. "El año más crítico en las relaciones de la Misión Obrera con la Compañía es 1970. Primero, con motivo de la visita a España en mayo del padre General." És el que diu Alvarez Bolado en el seu article, publicat a Estudios Eclesiásticos (Revista Teológica de Investigación e Información), amb el títol La Compañía de Jesús en España entre 1936 y 1989 (abril-junio 2001, vol. 76, núm 297-298). El segon punt de tensió, com recordaràs, va ser la fallida reunió de Missió Obrera amb els Provincials d'Espanya, la que popularment és coneguda com "la reunión del nabo".

Alvarez Bolado quan parla de Missió Obrera segueix l'estudi d'en Jesús Giménez, el qual, en el paràgraf titulat "Misión Obrera versus superiores de la Compañía. 1970", ens diu: "Un hecho importante acaecido en el mes de abril [sic] inaugura un año de enfrentamientos con los superiores. A finales de abril el P. General de la Compañía Pedro Arrupe, visitó España. Antes de su llegada los medios de comunicación social anunciaron que se entrevistaría con el Jefe del Estado, General Franco. Esto produjo una inmediata reacción en la M.O. que decidió no asistir a los encuentros de los jesuitas con el P. General." (El meu estudi servirà, almenys, per corregir certs errors cronològics de la tesina d'en Jesús, doncs la visita no va començar fins el 2 de maig quan "al mediodía aterrizaba puntualísimo en Barajas el reactor DC 9 de Alitalia procedente de Roma" [Alcalá]).

Entre els jesuïtes catalans, va haver-hi una segona carta, la firmada per uns 31 del sector universitari. Aquests 31 jesuïtes, més els 15 de Missió Obrera, ocupaven al dia següent les planes de la premsa internacional a doble columna sota aquest títol: "Quarante-cinq jésuites ont refusé de rencontrer le général de leur ordre, en visite à Barcelone". Per molts d'aquests jesuïtes, aquestes cartes han estat l'única manera de poder passar a la història escrita.

L'Isidre i el Pep (i el Ramir, qui no consta a la llista de firmes, potser perquè com enviat a la reunió del Clot no podia portar a terme l'amenaça de no tenir "participación alguna en un contacto del Padre General con los jesuitas españoles, que viene acompañado de tal gesto, que consideramos lamentable y escandaloso para el pueblo") ja saben que no només estic disposat a fer d'escriba dels seus records i de la seva memòria i dels documents que puguin encara guardar, sinó que n'estaria molt content de poder contar amb la seva ajuda. Més encara, si superant l'estricte marc de la historicitat, s'animessin a fer algun comentari.

En Ramir Pàmpols en aquell temps encara no formava part del grup de Missió Obrera. El podríem considerar com un "simpatitzant"

Ara, doncs, te la demano a tu, per què no et quedis en "fora de jóc". També penso que els teus anys d'ESADE poden donar noves aportacions.

De la llista dels 31, suposo que formarien part d'ESADE els següents: Adroer, J. Baruel, C. Comas, M. Corbí, Güell, Tomás Lorenzo, A.Marzal, J. E. Milà, Pugés, J. Travé. Dels que actualment no són jesuïtes, ¿podries donar-me algun e-mail?

En Tomas Lorenzo formava part de l'equip de les Congregacions Marianes

La pregunta que jo faria a la gent de Missió Obrera (i que m'agradaria que d'alguna manera fos contestada) seria aquesta: ¿Per què en Jesús Giménez i jo hem tingut la mateixa impressió després de mirar i remirar carpetes i arxius de Missió Obrera corresponents als anys 1970-71?

Jesús: "Después de esto y repasando mis carpetas en el 70 y 71 no hay ninguna mención al tema. Ni siquiera en los relatos históricos y revisiones del año en las asambleas. Como si se tratara de un tema maldito que nadie quiere hablar de ello. Se centran en la reunión del NABO y de ahí no salen."

I jo ja li havia dit: "No sé si ya te comenté que no encontré ninguna de las cartas de Misión Obrera al P. Arrupe en las diversas cajas que procedentes de diversos sitios están en los archivos de Lauria (entregadas por Isidre Ferreté), cosa un poco sorprendente para mí si comparamos con la cantidad repetitiva de los documentos referentes a la reunión fallida con los provinciales del mismo año."

I en una carta d'aquests dies al Rafa Yuste li deia: "Tienen miedo de que denigre la mítica figura de Arrupe. ¡Pobre Compañía de Jesús si necesita mitificar figuras de carne y hueso! ¿Qué puedo llegar a decir? Quizás lo mismo que insinúa Alvarez Bolado, cuando afirma la "inevitabilidad" de la visita: era inevitable porque las relaciones Compañía de Jesús de España - Franco seguían todavía (y Arrupe no lo había roto) en el marco del nacional-catolicismo.

¿Qué más puedo llegar a decir? Que Arrupe era un hombre de formación de "derechas". ¿Alguién se atrevería a negar que Juan XXIII era de "derechas"? La concepción propia de Arrupe de la vida religiosa, y, en especial, de la obediencia, no creo que se diferenciara mucho de la que tenía nuestro Antonio Queralt..."

Documents que sé que existeixen i que m'agradaria tenir: la fotocòpia del diari francés (sospito que és Le Monde) i una relació prou extensa de la reunió del P. General en El Clot. "Charla del P. General en El Clot: preguntas y respuestas sobre la cuestión visita a F.")

Si els teniu o sabeu on trobar-los, m'ho dieu aviat, abans que no em baralli amb el Jordi Roca (cosa que no m'agradaria fer), doncs ambdòs documents estan guardats en l'Arxiu de Llúria (no a les caixes i carpetes de Missió Obrera), i el Jordi les té sotmeses al "secret" dels 100 anys. No sé com un retall de diari pot ser considerat com un document d'arxiu. I la relació suposo que es va fer per a donar-la a la publicitat, de la mateixa manera que van ser publicades a "Informacion S.I." i a butlletins d'altres Províncies les reunions del P. General (per exemple, la que va tenir amb els joves de València i a la comunitat de Malvarrosa). Per altres documents, que sí que podrien ser considerats d'arxiu (per exemple, cartes del P. Provincial a Roma, avisant de les "postures radicalitzades" que alguns poden prendre) demanaré els corresponents permisos al P. Provincial (veig pel Servei Informatiu que aquests permisos es donen per publicar "escrits íntims" de l'Arrupe). I posats a la dinàmica dels "gestos", amenaçaré que, si em veig obligat a anar a una hemeroteca de Perpignan a buscar el retall de diari, descomptaré de les prestacions de l'any que ve totes les despeses ocasionades pel viatge, les meves i les del meu equip. Si s'entera el Carles Riera és capaç d'anar a robar els documents i passar-me'ls... (discreció en el tema Jordi Roca)

M'he allargat massa, però ha estat una agradable manera de passar el matí del diumenge. Ara aniré a fer un tomb pel mercat...

Acabo com he acabat altres e-mails, com els que he enviat a l'Ignasi Salvat i al Josep Mª Rambla (que ja el mes de febrer del 70 van enviar cartes al General): "No cal que et confessi que em considero un "fan" de l'Arrupe (potser no tant com del Joan XXIII) i que ho puc demostrar amb fets: quants jesuïtes d'aquesta Província a l'edat dels 10 o 11 anys anaven a sentir les conferències de l'Arrupe?"

I no vaig afegir, doncs encara no ho sabia... "I aquella vegada també va anar a veure a Franco". Aquesta darrera afirmació la faig per deducció de "el P. Arrupe, cuando iba a España solía visitar a F." (Diccionario de Historia de la Compañía) i de la mateixa afirmació del P. Arrupe a la seva xerrada als joves de Valencia: "Ha sido un bienhechor nuestro en el Japón, gran bienhechor del Japón. Yo me siento obligado". Quan jo tenia 10 o 11 anys, Arrupe venia a Espanya com "testigo de Hiroshima".

Un altre document a recuperar seria: "Sugerencias para la charla del P. General", firmat per J.M.Borri, que no sé si és el mateix que jo tinc com "Guión base para el diálogo con Arrupe", trobat a Saragossa (aquest podria ser propi de la gent del Picarral)

Ara sí que ja acabo.

Miquel

Subject: Fwd: El tema maldito: viatge Arrupe 70
Fecha: Sat, 24 Jul 2004 19:32:41 +0200
From: Miquel Sunyol
To: Josep Miralles

Hola Josep:

Després de la nostra conversa en el cementiri de Sant Cugat, m'animo a re-enviarte aquest e-mail d'ara fa dos anys. De les coses que et deia ja tinc solucionades, gràcies al Pere Borràs, les qüestions relatives als documents que estaven en l'Arxiu: el retall de Le Monde i la relació de la xerrada del Clot.

Mirant catàlegs he vist que aquell any vivies a Verdum formant comunitat amb el Manel Borell, Antoni Agudo, Pere López i en Josep M. Surís. Tots ells van deixar la Companyia el 71, excepte en Surís que ho feia el 77.

Fa dos dies vaig entrar en contacte amb el Pere López (treballa d'ATS a Can Ruti). Em vas dir que em podies facilitar l'adreça electrònica d'en Surís.

Si no pots fer memòria dels fets concrets a què em refereixo, no quedaria descontent si a la teva resposta explicitessis una mica el que em vas dir a Sant Cugat: si els fets de l'Arrupe van quedar a l'oblit és perquè en aquells anys us va tocar viure esdeveniments que us van agafar més. Seria una bona manera de situar una mica més en quina situació es produeix la reacció de Missió Obrera i d'altres sectors jesuítics

No m'allargo més, que l'altra part ja és prou llarga.

Gràcies pel que em puguis dir

Miquel