Ir a la versión castellana
Si prefereixes Internet Explorer

  Pàgina preparada per a 
Netscape Navigator (800 x 600)

franco1.gif (9K)

MAIG 1970

pedro1.jpg (6KB)

ELS JESUÏTES DE
LA MISSIÓ OBRERA
ENTRE DOS GENERALS

General Franco
"Caudillo de España
por la gracia de Dios"
Pedro Arrupe
Prepòsit General
dels jesuïtes

Un estudi de les reaccions que es van produir en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera al saber que el P. Arrupe -en el seu viatge a Espanya del maig del 70- faria una visita a Franco

A manera de pròleg
A manera de "Nihil Obstat"
Capítol Primer Per a situar el moment històric amb l'ajut d'en Alvarez Bolado Capítol Segon Per a situar el moment històric amb l'ajut d'en Jesús Giménez i d'en Manuel Alcalá
La meva correspondència amb... Capítol Tercer Franco i la Companyia de Jesús amb l'ajut del P. Gabriel Verd (Diccionario Histórico de la Compañía de Jesús) Capítol Quart Franco i la seva Carta de Germanor amb la Companyia de Jesús
Índex general Capítol Cinquè Abans del viatge: pors, neguits i advertiments) Capítol Sisè El viatge etapa a etapa: València
Capítol VII
L'etapa
de Barcelona
Secció Primera
La carta de Missió Obrera
*Les cartes de protesta
*La carta de Missió Obrera
*La carta del Sector universitari
*La xerrada a El Clot
*El "retall" de le monde
L'etapa de Barcelona

De la Crónica oficial

El día 4 a primera hora de la mañana, el P. General, junto con sus acompañantes, emprende vuelo [desde el aeropuerto de Manises] rumbo a Barcelona... Un viento favorale de cola hace que el DC 9 de Iberia aterrice con adelanto en el aerouerto del Prat. El P. E. Rifà, provincial de la Tarraconense, su socio M. Lop y el P. C. Portabella, organizador de la visita en Barcelona, sufren un despiste en la furgoneta especial de Iberia debido al adelanto del aterrizaje sobre el horario oficial. El saludo es por eso en la sección de equipajes. La prensa, muy discreta, recibe con agrado un saludo a Catalunya y Barcelona del P. Arrupe redactado en el avión.

Veure
La meva correspondència amb...
Miquel Lop

Veure
La meva correspondència amb...
Carles Portabella


Les cartes de la protesta

Dos grups de jesuïtes catalans ja s'havien preparat per donar la "benvinguda" al P. General. Eren el grup de Missió Obrera i el grup que es va autonomenar del "sector universitari". Cadascú d'aquests grups havien redactat una carta, en la què manifestaven, suposada la seva ja anunciada visita al general Franco, la impossibilitat d'assistir a les trobades que s'havien preparat amb ell.

La carta del grup de Missió Obrera li fou lliurada per Ramir Pàmpols, en aquell temps un "simpatitzant" del grup, quan el P. Arrupe, a la tarda del mateix dia 4, feia la seva entrada a l'escola de El Clot per a reunir-se i sopar amb els jesuïtes dedicats al sector social. Sembla que el P. Arrupe, degut a la prèvia difussió que alguns membres de Missió Obrera havien fet de la carta, ja tenia una còpia a la butxaca.

El text de la carta de Missió Obrera

De la Crónica oficial

La reunión en una sala de la escuela [...] no estuvo carente de cierta tensión debido a la carta policopiada (que ya tiene copiada en el bolsillo cuando le entregan el original) con que algunos padres de la misión obrera se distanciaban de la presencia del P. General con motivo de la proyectada visita de éste al Jefe del Estado.

Una prova més de com l'autor de la "Crònica oficial", el P. Manuel Alcalá, escriu la història:



Barcelona 3 de mayo de 1970


M.R.P. Pedro Arrupe, S.I.

Con dolor le escribimos esta carta, que quiere darle las razones de nuestra ausencia, la de los miembros de Misión Obrera, en este coloquio con Ud.

El hecho, anunciado ya públicamente, de su entrevista con el Jefe del Estado, nos impide tomar participación alguna en un contacto del Padre General con los jesuitas españoles, que viene acompañado de tal gesto, que consideramos lamentable y escandaloso para el pueblo.

  • No debíamos esperar que su visita a nuestro país, significara un nuevo obstáculo en nuestra tarea misionera en el mundo obrero.
  • Una vez más se pone de manifiesto ante el pueblo, el compromiso de la Iglesia oficial y de la Compañía, con un régimen que alardea de católico mientras pisotea la mayor parte de los principios cristianos de la convivencia, repetidamente afirmados por la Iglesia. Una vez más se da un apoyo moral a una situación que deberíamos denunciar claramente como inmoral.
  • Su visita al jefe del Estado español, quiéralo o no, lo afirme o niegue en sus declaraciones, viene a reforzar la situación del régimen político por él encabezado, en la medida que debilita a los ojos de muchos y aun del mismo régimen, la contradicción en que está sumergido, entre apariencias cristianas y actuación opresora. Y las víctimas de esta opresión sabrán también a qué lado colocar al P. General de los jesuitas y consecuentemente a todos sus hijos.

Con profunda amargura se lo decimos, P. Arrupe, su visita nos acorrala una vez más a sentir vergüenza ante el pueblo por el hecho de ser jesuitas

Sabemos perfectamente que, por desgracia, otros jesuitas se considerarían defraudados si Ud. no hiciera esta visita a Franco. Pero creemos que no se puede resolver una cuestión así por simple sufragio universal.

No depende del número de jesuitas que digan que sí o que digan que no, el que haya o no haya torturas, sobradamente comprobadas y habituales, en las comisarías de policía, durante los interrogatorios de presos sociales y políticos. El que en las cárceles de la península haya o no centenares y centenares de hombres privados de libertad por haber ejercido derechos defendidos por la Iglesia. El que estén o no pisoteados de hecho y aun en las leyes, la mayor parte de los derechos humanos, sobre todo los de carácter social y político. El que la clase obrera esté amordazada y desarmada en una situación de injusticia y represión brutales.

Estos son hechos que creemos sobradamente conocidos por Ud. y sus consultores. ¿Qué consideraciones, del tipo que sean, si nos basamos en el Evangelio, pueden llevar a prestar el más leve apoyo y colaboración a una realidad política como ésta, y que además por su disfraz confesional compromete gravemente a la Iglesia? Podía habérsele pedido una denuncia pública, que compensara el silencio de la jerarquía española; pero dadas las circunstancias de intimidad jesuítica que se decía quería tener su visita a España, nos hubiera bastado que no acentuase al menos la imagen de cómplice que tiene bien ganada la Iglesia oficial en nuestra tierra.

No ha sido así. Su visita a Franco produce un duro golpe a los jesuitas que tratan, no sin sufrimientos, de vincularse realmente y no sólo de palabra a la suerte de los pobres.

Necesitamos decir con algún hecho al pueblo que nos rodea, que rechazamos esta actuación, que no comulgamos con el P. General en este gesto, que marca, quiéralo Ud. o no, toda su visita a España.

Comprenderá que es muy amargo sentir y decir esto, pero le confesamos que en nuestro camino de fidelidad al Evangelio y a los pobres, hemos gustado muchas otras amarguras de este tipo, y nos tememos que ésta no sea la última.

Pedimos al Señor por Ud. y sus consultores, y le rogamos una oración por nuestra tarea misionera y por el mundo de los pobres y oprimidos que sufrirá escándalo por causa de su gesto.

Eren jovenets?
Eren ja grandets?
Què feia cadascú l'any 70?
I ara, què és d'ells?
Un doble click sobre el seu nom

Isidre Ferreté
J.M. Borri Si vols llegir la correspondència amb ell...
Andrés Vilà Si vols llegir la correspondència amb ell...
M. Marcet
J. Ricart
Oscar
A. Agudo
Pedro López Si vols llegir la correspondència amb ell...
Manel Borell
Ramon Vallés
José M. Surís Si vols llegir la correspondència amb ell...
Diego Jiménez
Josep Miralles Si vols llegir la correspondència amb ell...
Luis Caparrós Si vols llegir la correspondència amb ell...
Roberto Pascual (por orden)

bustia2.gif (1K)
Són els qui han participat
per escrit o de paraula
Un doble click
per a llegir la correspondència



Les meves investigacions


Subject: El tema maldito: viatge Arrupe 70
From: Miquel Sunyol
Date: Mon, 15 Jul 2002 00:28:03 +0200
To: Josep Miralles
CC: Isidre Ferreté , Josep Ricart

Hola Josep:

Em sembla que amb tu no he comentat mai el meu propòsit de fer una recopilació (que podria arribar a ser una tesi doctoral) dels documents i records sobre les reaccions que en el grup de Missió Obrera espanyola es van donar amb motiu de la visita a Franco del P. Arrupe. És la meva manera de sumar-hi a la celebració del Dècim Aniversari Arrupe.

L'Isidre i el Pep ja n'estan assabentats, doncs ho vaig comentar a Lamiarrita l'estiu passat. No sé si a la reunió d'hivern de Missió Obrera vaig dir-ne alguna cosa. Vosaltres tres, a més a més del Robert Pascual, sou els que quedeu com jesuïtes dels quinze que van firmar la carta de Missió Obrera, que si no estic mal informat va ser entregada personalment pel Ramir al P. General , quan aquest ja la tenia a la butxaca i ja havia corregut per tot Barcelona. "...y el acontecimiento de la carta que ya tiene copiada en el bolsillo cuando le entregan el original", segons podem llegir a la relació "oficial" que va fer el P.Manuel Alcalá, "jefe de prensa" del viatge.

Ja sé que l'elecció del tema no ha aixecat grans entusiasmes, però l'any 70 és l'any de més tensions entre Missió Obrera i Companyia. "El año más crítico en las relaciones de la Misión Obrera con la Compañía es 1970. Primero, con motivo de la visita a España en mayo del padre General." És el que diu Alvarez Bolado en el seu article, publicat a Estudios Eclesiásticos (Revista Teológica de Investigación e Información), amb el títol La Compañía de Jesús en España entre 1936 y 1989 (abril-junio 2001, vol. 76, núm 297, pp. El segon punt de tensió, com recordaràs, va ser la fallida reunió de Missió Obrera amb els Provincials d'Espanya, la que popularment és coneguda com "la reunión del nabo".

Alvarez Bolado quan parla de Missió Obrera segueix l'estudi d'en Jesús Giménez, el qual, en el paràgraf titulat "Misión Obrera versus superiores de la Compañía. 1970", ens diu: "Un hecho importante acaecido en el mes de abril [sic] inaugura un año de enfrentamientos con los superiores. A finales de abril el P. General de la Compañía Pedro Arrupe, visitó España. Antes de su llegada los medios de comunicación social anunciaron que se entrevistaría con el Jefe del Estado, General Franco. Esto produjo una inmediata reacción en la M.O. que decidió no asistir a los encuentros de los jesuitas con el P. General." (El meu estudi servirà, almenys, per corregir certs errors cronològics de la tesina d'en Jesús, doncs la visita no va començar fins el 2 de maig quan "al mediodía aterrizaba puntualísimo en Barajas el reactor DC 9 de Alitalia procedente de Roma" [Alcalá]).

[...]

L'Isidre i el Pep [...] ja saben que no només estic disposat a fer d'escriba dels seus records i de la seva memòria i dels documents que puguin encara guardar, sinó que n'estaria molt content de poder contar amb la seva ajuda. Més encara, si superant l'estricte marc de la historicitat, s'animessin a fer algun comentari.

Ara, doncs, te la demano a tu, per què no et quedis en "fora de jóc". També penso que els teus anys d'ESADE poden donar noves aportacions.

[...]

M'he allargat massa, però ha estat una agradable manera de passar el matí del diumenge. Ara aniré a fer un tomb pel mercat...

[...]

Ara sí que ja acabo.

Miquel



Asunto: Fwd: El tema maldito: viatge Arrupe 70
Date: Sat, 24 Jul 2004 19:32:41 +0200
From: Miquel Sunyol
To: Josep Miralles

Hola Josep:

Després de la nostra conversa en el cementiri de Sant Cugat, m'animo a re-enviarte aquest e-mail d'ara fa dos anys. De les coses que et deia ja tinc solucionades, gràcies al Pere Borràs, les qüestions relatives als documents que estaven en l'Arxiu: el retall de Le Monde i la relació de la xerrada del Clot.

Mirant catàlegs he vist que aquell any vivies a Verdum formant comunitat amb el Manel Borell, Antoni Agudo, Pere López i en Josep M. Surís. Tots ells van deixar la Companyia el 71, excepte en Surís que ho feia el 77.

Fa dos dies vaig entrar en contacte amb el Pere López. Em vas dir que em podies facilitar l'adreça electrònica d'en Surís.

Si no pots fer memòria dels fets concrets a què em refereixo, no quedaria descontent si a la teva resposta explicitessis una mica el que em vas dir a Sant Cugat: si els fets de l'Arrupe van quedar a l'oblit és perquè en aquells anys us va tocar viure esdeveniments que us van agafar més. Seria una bona manera de situar una mica més en quina situació es produeix la reacció de Missió Obrera i d'altres sectors jesuítics

No m'allargo més, que l'altra part ja és prou llarga.

Gràcies pel que em puguis dir

Miquel

Veure
La meva correspondència amb...
Josep Miralles


Asunto: Gràcies
Fecha: Mon, 25 Mar 2002 19:28:20 +0100
De: Miquel Sunyol
Para: Josep M. Borri

Hola:

Molt content de la visita d'ahir. Moltes gràcies per l'acollida....

Ahir, per problemes de la informàtica, no vaig portar totes les notes que tenia de la meva visita als arxius de Llúria. Hi ha una referència a "...una nota firmada por JM.B. que les mandé verán que sigue la crispación en ciertos ambientes...". Suposo que aquest "JM.B" ets tu i que encara pots arribar a trobar aquest paper.

A més a més de la carta que es va entregar al P. General en El Clot, també surt la teva firma en cartes al P. General del 10 de febrer i del 16 de febrer. Aquestes dues estan firmadas per gent com Torelló, Rambla, Salvat, Messa, Udina, Adroer, Vives, Recolons...

[...]

Repeteixo les gràcies per la vostra acollida i espero que mantindrem el contacte.

Miquel


Tarragona, 26 de juliol de 2004
A Lluís Caparrós

Benvolgut Lluís:

En primer lloc, dir-te que estic molt content de la trobada de l'altre dia. Molt content i molt agraït.

Et poso ara breument les preguntes que jo et faria, però que només volen ser "incitacions" al diàleg. Pots contestar les que vulguis i pots esplair-te per on vulguis.

¿Com va sorgir la idea de la carta? ¿Es van fer reunions preparatòries o la carta us va arribar ja feta?

¿La vau discutir? ¿Vau poder fer esmenes i correccions?

¿Vau comentar la carta amb els diversos grups -ja fossin els de reflexió cristiana com els de reflexió política- en els quals participàveu? ¿Quina reacció van tenir?

La trobada Arrupe-Franco ¿et va afectar personalment?

Ara, quan ja han passat molts anys i hem passat per camins molts diversos, al rellegir la carta ¿què penses? ¿Vau agafar la cosa "per la tremenda? ¿Era, certament, una visita "escandalosa"? Avui dia, ¿s'hauria de tornar a fer si la situació es repetís? O ja som prou assenyats...

Ja saps que agrairia molt la teva resposta... I sense presses

Miquel

Altres e-mails més o menys semblants, els vaig enviar a Pedro López, Josep M. Surís, Manel Borrell. A l'Andreu Vilà Tintoré li vaig fer una visita a casa seva... Manel Marcet, de paraula, em va dir que no recordava res...



Les respostes rebudes


Asunto: Re: El tema maldito: viatge Arrupe 70
Date: 18/07/2002 18:50
From: Isidre Ferreté
To: Miquel Sunyol

Hola, Miquel.

Acuso rebut del teu treball. Gràcies per enviar-me'l.

Espero que constarà als arxius de la MO o, si més no, als teus.

Una abraçada.

Isidre



Santa Coloma, 2 d'agost 2004
De Lluís Caparrós

Realment el tema no m'interessa, però reconec que pot ser interessant desvetllar la veritat d'aquell moment històric també des de dintre el món eclesial de poder jesuític.

Segurament la meva aportació serà tènue perquè jo era un peó del joc. D'entrada saps que mai he estat convençut de les monarquies, no estava, doncs, "furiós" per una actuació que considerava que [el P. Arrupe] no podia deixar de fer: lligat als poders fàctics, amb les seves complicitats que s'anaven demostrant.

En aquell moment i en aquell temps en Joan XXIII, Arrupe i d'altres eren testimoni d'esperança a l'Església global, moviments d'inspiració cristiana, comunitats de base, etc. Esperàvem...

Però un cop més, es va posar al descobert la complicitat essencial amb l'opressor en l'àmbit nacional i internacional dels jesuïtes.

No vàrem perdre res absolutament. Aquella comprovació tornava a confirmar que havíem de seguir Jesús des d'altres espais d'alliberació. Importa el poble de Déu, el seu Regne, no tant l'església vaticana. Treballo encara per un altre món possible intentant encarnar-me entre els més pobres.

Nosaltres vàrem signar la carta. Érem dels 47 que no vàrem assistir al Clot segons informava Le Monde...

Alguns membres de l'equip de matrimonis i també militants de la JOC de Rubí, Catalunya i de tot l'estat, molt implicats en gravissimes lluites contra la dictadura amb conseqüències d'empresonaments, pallises policials, pèrdua de treball, separacions familiars amb els fills petits i fins la mort, es preguntaven: Amb aquest sistema es podia pactar? Dialogar potser sense altres condicions de partida?

[...]

He llegit el llibre d'en Lamet sobre Pedro Arrupe i sóc molt fidel als Exercicis Espirituals d'Iñigo i a les directrius del Congregació General 32 que m'encanten (em declaro ignasià, que no jesuïta). Crec en les persones i per suposat en Pedro, que me l'estimo... [...] També ell va estar manipulat. Tenia fortíssimes pressions, [...]

Aquest escrit no vol excloure a ningú, encara que expressi actituds marcadament diferenciades. Estic en un altre àmbit, però amb els que creieu en el que feu seriosament, convençuts, treballem pel Regne en comunió del sants.

Per suposat pots retallar, demanar aclariments, excloure la totalitat, etc. Expressa una mica el que sento i penso i en cap moment estic en contra de cap persona encara que difereixi profundament i amb sofriment per complicitats amb el poder marginador d'aquestes persones.

Miquel, ja ens tornarem a comunicar. Una abraçada (...agafa les tissores...)

Amb tota la pau al cor

Lluís

Veure
La meva correspondència amb...
Lluís Caparrós



Subject: RE: Coses de l'any 70
Sent: Thursday, September 30, 2004 10:30 PM
From: Pedro López Valentín
To: Miquel Sunyol

Hola, Miquel.

¿Pensabas que ya me había olvidado de ti?

Ya hace dos meses que me llamaste y te he decir de entrada que me has pillado en total fuera de juego. No recuerdo nada de esa famosa carta ni del viaje de Arrupe. [...] Sí es cierto que al hacer un esfuerzo ( y sé que os lo merecéis) por recordar algo de aquella época he rememorado algunas situaciones o impresiones, pues fueron momentos en los que todos tuvimos que tomar decisiones muy importantes.

[...]

Bueno, me sabe mal no poder aportar ni datos ni papeles sobre esos hechos, pero he intentado hacer un esfuerzo y sólo puedo darte algunas pinceladas sobre aquellos momentos:

Posiblemente nadie de los que vivimos en Verdum disponga de documentos sobre esos hechos (quizás M. Borrell que era más metódico). El piso de Verdum se "quemó" enseguida. Durante el año 70 recibimos dos "visitas" y aunque no hubo ni registro a fondo ni detenciones (una de las veces sólo estaba Miralles y tuvo después problemas con el pasaporte), estaba claro que el piso estaba casi siempre muy "limpio" y que cuando nos veíamos obligados a cambiar de residencia, lo hacíamos con una mano delante y otra detrás.

No tengo la imagen de que el piso de Verdum fuera un grupo muy estable. Excepto los primeros meses, poco a poco el equipo como tal se fue desintegrando, aunque en todo momento hubo una gran amistad y respeto por las decisiones de los demás. [...] Yo también en el 70 me encontré metido en la huelga de Harry Walker y me parece que ya no pude volver a ese piso. [...]

Recuerdo algunas reuniones de M.O. en Sabadell o Terrassa, pero no tengo conciencia de haber discutido esa carta ni allí ni en nuestro piso (lo cual no quiere decir que no las realizáramos ni que por descontado la firmáramos)

Lo que sí recuerdo es que en aquellos momentos para algunos de los que vivíamos en Verdum, primaba más y dedicábamos más tiempo a aquello que llamábamos "cómo insertarnos en el movimiento obrero" que en discutir las actuaciones de la jerarquía o sectores de la Iglesia con respecto al poder establecido.(No se esperaban grandes cambios dentro de la Iglesia institucional). Al salir de la fábrica dedicábamos el tiempo casi exclusivamente a reuniones de fábrica, Comisiones Obreras, infinidad de coordinadoras (algunas sin sentido) y poco tiempo a la comunidad. También tengo la impresión de que en aquellos momentos militar en algunos grupos políticos (especialmente los de extrema izquierda, troskistas, etc.) era casi como profesar otros votos y exigían dedicación plena e incluso la incompatibilidad entre estar en la S.J. y seguir militando.

Como conclusión de todo ello podrás entender que si ya es difícil recordar algo después de 30 años, más lo es si crees que en aquel momento, aunque fuera un tema relevante para algunos, no lo era demasiado para mí.

Bueno Miquel, ya ves que poco te he podido ayudar.

[...]

Una forta abraçada.

Perico López

Veure
La meva correspondència amb...
Perico López



Subject: Re: Coses de l'any 70
Date: Mon, 26 Jul 2004 14:30:05 +0200
From: Josep M Surís
To: Miquel Sunyol

Benvolgut Miquel,

T'agraeixo molt el correu electrònic, per la oportunitat de connectar desprès de tant de temps. [...]

Pel que fa a la carta al P. Arrupe, la veritat és que no recordo absolutament res. Quan llegia el teu mail, em venia una idea vaga d'alguna cosa que va acabar tant ràpidament com deuria començar; però com veus, ben poca cosa.

[...]

I llegint la carta sí que em ve a la memòria el fet; però no tinc ni idea de com es va gestar.

Sobre la "certa mirada amb perspectiva" que em demanes. Et contesto breument amb algunes impressions. Queda tot molt lluny i ara, sembla inconcebible una dictadura, que existia fa relativament poc. Crec que la reacció expressada en la carta era la que calia en aquell context. Tot i així i mirant-ho amb simpatia , em resulta ingènua en alguns aspectes: la freqüència amb la que s'apel·la a sentiments de dolor, sofriment, vergonya, amargura, referits als SJ; alguns dels quals certament ho van tenir molt difícil i certament ho van passar malament, com moltes altres persones.

La referència als obstacles...Vols dir que el poble estava tant preocupat pels SJ i les seves jerarquies?.

[...]

[...]

Una forta abraçada,

Josep Mª Surís

Veure
La meva correspondència amb...
Josep M. Surís



Veure
La meva correspondència amb...
Andreu Vilà Tintoré




praga.jpg (16K)
Pròxim Capítol

L'etapa de Barcelona
Una altra carta de protesta
El sector universitari

La Vanguardia, 6 de maig de 1970




Gràcies per la visita
Miquel Sunyol
sscu@tinet.fut.es 
3  decembre 2004
Per dir la teva
Per saber la dels altres
Per veure els comentaris anteriors
Per veure els comentaris més antics
Pàgina principal de la web
 

Pàgina de"Coses de jesuïtes"


 

El diàleg interreligiós         Catequesi nadalenca         Teologia indígena
Amb el pretext d'una enquesta        Spong el bisbe episcopalià        Altres temes

Isidre Ferreté
Nascut el 41. Ingressa al noviciat el 59.
Viu en petita comunitat al barri de Torrerromeu (Sabadell). Treballa a fàbrica i ajuda a la parròquia

Serà ordenat de sacerdot el 76.
Actualment viu a la comunitat de la Salut Alta (Badalona). Treballa a EDOSA (Rubí) i col·labora a la pastoral del barri

Tornaràs a la llista dels noms
Josep M. Borri
Nascut el 25. Ingressa al noviciat el 47. Ordenat de sacerdot el 62.
Viu en petita comunitat al barri de Torrerromeu (Sabadell)
Vicari a la Parròquia "Nuestra Señora de los Dolores" del barri. Consiliari Federal de la HOAC. Treballa a fàbrica

A partir del 72, superior dels grups de "Missió Obrera". Més tard, Consultor de Província
Deixa la Companyia el 80

Tornaràs a la llista dels noms
Andreu Vilà Tintoré.
Nascut el 30. Ingressa al noviciat el 48. Ordenat de sacerdot el 62
Viu en petita comunitat al barri de Torrerromeu (Sabadell)
Vicari a la parròquia del barri. Treballa a la construcció. Consiliari de la HOAC

Deixa la Companyia el 76.

Tornaràs a la llista dels noms
Manel Marcet
Nascut el 35. Ingressa al noviciat el 52. Ordenat de sacerdot el 65
Viu a la comunitat de Sant Llorenç (Terrassa). Col·labora a la parròquia. Fa estades a Bolívia com professor del Seminari de Cochabamba

Deixa la Companyia el 76.

Tornaràs a la llista dels noms
Josep Ricart
Nascut el 35. Ingressa al noviciat el 54. Ordenat de sacerdot el 67
Viu a la comunitat de Sant Llorenç (Terrassa). Col·labora a la parròquia. Treballa a fàbrica (tèxtil). Consiliari de la Joc i de la JIC.

Actualment viu a la residència de El Palau (Casc Antic. Barcelona). És Director de Missió i Desenvolupament, rector de la parròquia de St. Pere Claver, col·labora a la Comissió Diocesana de Migració (Tarragona)

Tornaràs a la llista dels noms
Oscar Jordà
Nascut el 43. Ingressa al noviciat el 62.
Viu a la comunitat de Sant Llorenç (Terrassa). Treballa a fàbrica

Deixa la Companyia el 71.

Tornaràs a la llista dels noms
Antonio Agudo
Nascut el 44. Ingressa al noviciat el 63.
Viu a la comunitat de Verdum. Treballa a fàbrica

Deixa la Companyia el 71.

Tornaràs a la llista dels noms
Pedro López
Nascut el 46. Ingressa al noviciat el 64.
Viu a la comunitat de Verdum. Treballa a fàbrica

Deixa la Companyia el 71.

Tornaràs a la llista dels noms
Manel Borell
Nascut el 33. Ingressa al noviciat el 51. Ordenat de sacerdot el 63.
Viu a la comunitat de Verdum. Consiliari del curs de praeuniversitari al al Col·legi de Sant Ignasi (Sarrià). Professor de religió a l'Escola Professional "Verdum"

Deixa la Companyia el 71.

Tornaràs a la llista dels noms
Ramon Vallès
Nascut el 35. Ingressa al noviciat el 54. Ordenat de sacerdot el 68.
Viu a la comunitat de Rubí. Professor a l'Escola Professional

Deixa la Companyia el 77.

Tornaràs a la llista dels noms
Josep M. Surís
Nascut el 45. Ingressa al noviciat el 62.
Viu a la comunitat de Verdum. Treballa a fàbrica

Deixa la Companyia el 77.

Tornaràs a la llista dels noms
Diego Jiménez
Nascut el 44. Ingressa al noviciat el 64
Viu a la residència Javier d'estudiants jesuïtes. Estudia segon curs de teologia

Deixa la Companyia el 70.

Tornaràs a la llista dels noms
Josep Miralles
Nascut el 44. Ingressa al noviciat el 62.
Viu a la comunitat de Verdum. Estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Professor a l'Escola Professional "Verdum"

Serà ordenat de sacerdot el 75. Actualment viu a la comunitat de Collblanc (L'Hospitalet del Llobregat). Professor d'ESADE. President del Patronat Intermon-Oxfam. Col·labora a "Cristianisme i Justícia" i a la parròquia Sta. Gemma

Tornaràs a la llista dels noms
Lluís Caparrós
Nascut el 37. Ingressa al noviciat al 58. Ordenat de sacerdot el 68
Viu a la comunitat de Rubí.Vice-rector a la parròquia de St. Felix. Treballa a fàbrica

Deixa la Companyia el 80

Tornaràs a la llista dels noms

Robert Pascual
Nascut el41. Ingressa al noviciat el 57. Ordenat de sacerdot el 69
Viu a la comunitat de Rubí. Estudia el quart curs de teologia. Col·labora a la parròquia (capella Sagrada Família. Professor a l'Escola Professional del Clot

Actualment viu a la comunitat de Torreforta (Tarragona). Col·labora a la parròquia del barri i és rector de Sta. Maria de Puigpelat

Tornaràs a la llista dels noms